El Ministeri d’Educació culminarà el procés d’implementació de l’ensenyament per competències durant els dos propers cursos –el que comença ara i el vinent–, en el cas dels nens de sis i set anys (primer cicle de primera ensenyança), l’única franja d’edat en què encara no està del tot instaurat, ja que dels vuit als 18 anys funciona a ple rendiment, des que el 2013 va començar el procés d’implantació a primer curs de segona ensenyança. Tot i això, «aquest primer cicle ja treballa molt per competències, perquè és un nivell educatiu que els nens són petits i ja es fa tot de manera molt procedimental i manipulativa, amb nombrós material Montessori», va afirmar la directora de l’escola andorrana, Mayte Casals. 

En concret, enguany a primer cicle de primera ensenyança es tirarà endavant un procés d’autoria per revisar les unitats de programació i el conjunt del pla d’estudis, mentre que l’any següent es farà la implementació final. «Hem esperat fins ara perquè hem tingut dos anys de pandèmia –va precisar Casals–, però, tot i ser un nivell educatiu que ja treballa per competències, és cert que ho feien amb uns altres programes i ara adaptarem les nostres unitats de programació als nous programes educatius que tenim a tot l’ensenyament obligatori». A partir d’aquí, va afegir, «aprofitant això, li hem donat una volta més i hem canviat el pla d’estudis, incorporant alguns elements que pensem que poden ser bons per a nens més petits».

En segona ensenyança, «més que tirar endavant nous projectes, el que és important és poder consolidar els que havíem engegat fa dos o tres anys, com pot ser la metacognició (l’alumne és conscient com millor s’aprèn i ho fa així) o la revisió d’unitats de programació i que aquests dos anys de covid ens ho han fet aturar tot», va afirmar Casals.

L’escola andorrana manté estable el nombre d’alumnes, enguany amb poc més de 4.300

Amb l’ensenyament per competències, «el que vol és posar l’alumne al centre de l’aprenentatge i, per tant, més que l’alumne sigui un receptor que escolta la informació que li dona el docent, volem que sigui capaç de resoldre una situació complexa». En aquest punt, «més que saber molts continguts, que volem que els sàpiga, cal que els pugui aplicar en qualsevol aprenentatge, i així ho treballi, ho prepari i ho investigui». És a dir, «lligar el procés al que seria un procés científic, ja que l’alumne fa la hipòtesi, pensa que per arribar a resoldre-ho necessitarà una sèrie de continguts, ho prova i veu si li surt bé o no», va explicar.

Pel que fa al nombre d’alumnes que aquest curs tindrà l’escola andorrana, seran més o menys els mateixos que l’any passat, amb «uns 10 o 20 nens amunt i avall», fins a un total de poc més de 4.300. «Ens hem mantingut força quant a l’alumnat, ni a la baixa ni a l’alça», va declarar la directora de l’escola andorrana. «La sort que tenim a Andorra és que tenim tres sistemes educatius i les famílies escullen el model que volen. Tenim una ràtio d’uns 11.000 alumnes en edat d’escolarització al Principat, i ja està bé que ens els repartim i que tots tinguem més o menys els mateixos. És important com a país tenir aquests tres sistemes educatius i que els alumnes es reparteixin de manera equitativa en els tres sistemes, ja ens va bé», va assegurar.