Quan a la tribuna de convidats hi ha representants d’algun col·lectiu implicat és que alguna llei important s’ha d’aprovar. Com ja va passar fa uns mesos amb la llei d’igualtat, ahir el darrer ple del Consell General abans de les vacances d’estiu va donar llum verda al projecte de llei qualificada de la persona i de la família amb el vot favorable de tot l’arc parlamentari, amb l’excepció de dos articles, el 77 i el 91, als quals el Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar la votació separada per fer evident el seu rebuig. En aquest cas el col·lectiu present va ser Diversand, que va mostrar dues banderes just després de la votació, i que la síndica general, Roser Suñé, va fer retirar de seguida.
El nou codi de família aporta canvis significatius. D’entrada, l’eliminació de la diferència terminològica entre les unions civils de persones del mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent. A partir d’ara totes s’englobaran sota la denominació de casament civil, que es diferenciarà del matrimoni canònic. Així mateix, s’introdueix un sistema de separació i divorci no causal, sense la necessitat de «buscar culpables» de la crisi de parella ni la necessitat d’acreditar temps d’espera. A més, s’atribueix de forma compartida la custòdia dels fills menors en cas de separació i divorci, sempre que no hi hagi causes majors que ho impedeixin. Una altra novetat és el dret a la compensació econòmica per al cònjuge que ha treballat a casa, cuidant els fills o un familiar dependent, sense retribució.
Pel que fa als drets de la persona, queda suprimida la incapacitació o modificació judicial de la capacitat, eliminant les mesures que comportaven la substitució de la voluntat de les persones amb discapacitat i oferint uns suports que garanteixin l’exercici dels seus drets en igualtat de condicions. Finalment, el codi de família regula el canvi de nom i de gènere de les persones transsexuals a través de la Batllia. «Hem resolt un greuge amb garanties, ampliem drets de les persones i eliminem un patiment innecessari», va afirmar el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat.
Des del PS, Judith Salazar es va felicitar per l’ampli consens, però va destacar les divergències, com ara el fet que es diferenciï entre casament civil i matrimoni canònic, i no es digui matrimoni en els dos casos. «No era un text senzill, i al final és una llei garantista que protegeix la vulnerabilitat, com en el cas dels discapacitats, que representa un abans i un després», va assegurar.
