«Tranquil·litat, equilibri i responsabilitat». Amb aquests adjectius va definir ahir el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, el Projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, que va ser aprovat únicament amb els vots a favor de la majoria. Naudi va celebrar que «moltes famílies puguin estar tranquil·les com a mínim un any més», ja que es preveu una nova pròrroga per als contractes de lloguer que acabin el 2022, a excepció d’aquells que s’han anat prorrogant des de la primera vegada que va ser legal, el 2014, que podran fer un nou contracte per cinc anys a un preu que no superi el 10% de l’actual. Però el conseller de Terceravia Joan Carles Camp va puntualitzar que «quan fa quatre anys que es prorroguen els lloguers, ja no és una mesura urgent, sinó que s’ha convertit en el projecte de la coalició de la majoria». Des d’aquesta majoria, el president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, va demanar la implicació dels set comuns per ajudar a impulsar l’habitatge social o de lloguer assequible i va assegurar que la perllongació permetrà «tenir una mica més de marge per seguir introduint mesures que destensin el mercat». El demòcrata Carles Enseñat, a més, va destacar que l’última pròrroga, a finals del 2020, va ser «més necessària que mai» i que davant la possibilitat que «el lliure mercat decideixi el futur de les famílies», la majoria tria l’opció «més justa» i aposta per una «desintervenció progressiva i controlada». Finalment, el PS va considerar que la llei es queda «curta de contingut» i va presentar diferents esmenes, que no van prosperar. A més, van demanar «ajustar a la realitat» la definició de «preu assequible» tenint en compte que la quantitat destinada a pagar el lloguer sigui igual o inferior al 30% a l’ingrés familiar medià. Un mètode de càlcul que no va coincidir amb el proposat per la majoria, que pren com a referència els llindars econòmics de les prestacions del Govern.

El text també marca un augment de les pensions i del salari mínim del 3,2%. Una xifra que podria no ser suficient en funció de l’evolució dels preus dels pròxims mesos. En aquest sentit, Naudi va admetre que «ens agradaria que fos més alta», però «la situació econòmica és la que és». Enseñat, però, va avançar que «si és necessari» el percentatge final s’apujarà i anirà d’acord amb l’IPC. En qualsevol cas, des de la bancada socialdemòcrata, Roger Padreny va lamentar que el salari mínim del Principat continuï per sota del que marca la Carta Social Europea.