El sector immobiliari i dels propietaris continua veient amb reticència la pròrroga dels contractes de lloguer a Andorra. D’una banda, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, va considerar que la mesura «distorsiona molt el mercat, i com més temps dura, pitjor», i es va mostrar partidari de deixar aquesta opció només a «la persona que realment pugui demostrar que necessita aquesta ajuda». En aquest sentit, Galobardas va mostrar-se comprensiu pel fet que el Govern ha de gestionar aquest element en un context de crisi pel coronavirus, però veient amb bons ulls que el mercat es liberalitzi «de forma gradual» perquè «si es treu de cop el bloqueig dels contractes que ha durat anys, pot desencadenar una inflació». En aquest sentit, va posar d’exemple l’excepció dels contractes per sobre de 1.500 euros que per l’AGIA «no tenia cap sentit». Per tot plegat, Galobardas va assegurar estar a l’expectativa de com s’implementa la descongelació dels lloguers del 2019. 

Per la seva banda, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Artur Homs, va indicar que aquesta regulació «espanta el mercat» i «genera inseguretat jurídica i malestar en l’àmbit de l’empresariat del lloguer», apuntant que «hem observat que els propietaris, en lloc de construir per llogar, urbanitzen, parcel·len i venen per edificar propietats de compra». Així, Homs va compartir que «des de l’APBI fa mesos que avisem que aquestes mesures no poden continuar», i que resulten en «un peix que es mossega la cua» pel fet que «al final, el que resultarà és que si tens diferents propietats restringides, quan se n’alliberi una li faràs l’actualització que no li pots fer a la resta».

De fet, el president de l’APBI va criticar que l’Executiu «ens intervé el mercat a nosaltres, però no a altres sectors», fent referència al que per ell és essencial, juntament amb l’habitatge: l’alimentació. «Si no tens una casa i no menges, estàs fotut; però l’alimentació no s’ha intervingut en cap moment, tot i que estem veient que en alguns articles hi ha augments entre un 20 i un 30% els darrers anys», va declarar.

Seguint la línia de les qüestions presentades a la darrera reunió de la Taula de l’Habitatge, tant Homs com Galobardas van trobar interessant la possibilitat que el Govern pugui accedir a la compra preferent d’immobles en dació de pagament o de garantia hipotecària que no es pot cobrir per motius socials, sempre que sigui «en igualtat de condicions». «Si hi ha una necessitat pública, que el Govern pugui aplicar aquest dret, a mi no em sembla malament», va considerar el president de l’AGIA; mentre que Homs va puntualitzar que «personalment, penso que és interessant sempre que això no impliqui que aquest immoble es compri a un preu inferior al que es podria subhastar en condicions normals».

Per últim, al voltant de la futura creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Galobardas va assenyalar que «la idea és bona perquè projecta la col·laboració publicoprivada en temes com la creació d’habitatges», i novament a l’espera de veure com es desenvolupa, va reconèixer que «si es fa d’acord amb els seus objectius, que són bons, pot ser la manera de tirar endavant i de resoldre aquest problema». En canvi, aquest ens no convenç a l’APBI, que el veu com «una despesa més per a l’Estat», i va reclamar que «creiem que actualment ja hi ha funcionaris que són capaços de gestionar tot això amb una àmplia experiència, i d’una forma molt professional i sobrada».