La doble nacionalitat queda fora, perquè ja «ens podrem beneficiar de les llibertats comunitàries»

L’atur contributiu no serà una exigència en l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Així ho va assegurar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que sense embuts va negar que aquesta sigui una condició sine qua non per part d’Espanya per salvaguardar Andorra davant Brussel·les. De fet, va explicar que després de diverses trobades tècniques amb la delegació espanyola, el país veí del sud «ha entès la nostra condició» i va avançar que «el suport d’Espanya no depèn en cap cas del dossier de l’atur». És més, aquesta qüestió ja està «parlada» i actualment les reunions bilaterals se centren en altres aspectes. A més, Riba va explicar que, dins de la Unió, cada país decideix el seu model de prestacions i tant el contributiu, com el d’Espanya, com el no contributiu, com el de Luxemburg –i el del Principat–, és acceptat per igual entre tots els Estats membres. En aquest sentit, va recordar que Espanya va proposar un model més avantatjós per als treballadors, pensant especialment en els seus nacionals al país, però després «d’argumentar que nosaltres [Andorrra] preferim dedicar els esforços a una política forta d’ocupació», en lloc de resoldre la desocupació, el tema va quedar resolt per ambdues parts.

La qüestió de l’atur va ser només una de les moltes que es van tractar ahir en un programa especial emès per la televisió pública en què tant Riba com el cap de Govern, Xavier Espot, van respondre a la ciutadania dubtes de tota mena en relació amb la futura relació amb Europa. Així, un dels punts més destacats va ser la possible pujada d’impostos un cop l’acord d’associació entri en vigor. «Taxativament, no. [La UE] No ens obligarà a apujar els impostos perquè no formarem part del seu territori duaner. La fiscalitat depèn de la sobirania andorrana, que és qui decideix si puja, abaixa o manté els impostos», va etzibar Espot, tot assegurant que les desgravacions de l’IVA o el TVA per part de residents andorrans es mantindran com fins ara. 

Un altre aspecte que més preocupa la ciutadania és l’assoliment de la doble nacionalitat que, segons Espot, està totalment descartada. I és que pel cap de Govern, un cop se signi l’acord d’associació, aquest serà «un debat que deixarà d’existir perquè tots els nacionals andorrans es podran beneficiar de les llibertats comunitàries, de manera que podrem viure, treballar i estudiar a qualsevol país de la UE i ja no tindrà sentit plantejar-nos obtenir una nacionalitat que no sigui l’andorrana». En una línia similar, Riba va celebrar que els estudiants siguin uns dels principals beneficats de l’acord, ja que Andorra passarà a formar part de manera completa de tots els programes europeus de beques i altres intercanvis.

Quant a les inquietuds dels empresaris del país, el secretari d’Estat va reconèixer que, arran de la pandèmia mundial, s’ha constat una demanda de «proteccionisme» per part del sector, tot i que ell va considerar que «si volem tenir una recuperació ràpida, ens calen projectes ambiciosos i d’alt valor afegit, que sense un acord d’associació es fan extremadament complicats» d’assolir. També va reconèixer que, malgrat que la crisi sanitària ha provocat situacions inèdites entre els mateixos països membres, «un acord ja signat ens ajudaria a superar-la». 

Per últim, Riba va informar que actualment s’està negociant la lliure circulació de serveis. La voluntat del Principat és mantenir Andorra Telecom com a únic operador nacional en matèria de telecomunicacions, tenint en compte que és el proveïdor universal del país, soci tecnològic del Govern i de moltes empreses, participa en projectes socials i aporta molts llocs de treball. La petició podria ser acceptada per la UE, ja que, amb tot, les tarifes d’Andorra Telecom estan dins de la mitjana dels barems europeus que protegeixen els consumidors d’abusos comercials.