PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Grifols podrà fer experiments amb animals al centre d’Ordino

El cap de Govern rebutja celebrar una consulta popular, però promet que «no hi haurà riscos»

Per Victoria Gómez Pérez

Un moment de la reunió de poble, ahir a Ordino.
Un moment de la reunió de poble, ahir a Ordino. | Govern d\'Andorra

Grifols podrà experimentar amb animals rosegadors en el futur Centre en Immunologia que s’ubicarà als terrenys de Casa Rossell d’Ordino. Segons va justificar el director del Departament Industrial de la farmacèutica catalana, Daniel Fleta, ahir en la reunió de poble que es va celebrar per presentar el projecte i resoldre els dubtes de la ciutadania, «si volem que sigui un centre de referència, hem d’oferir recursos, capacitats, serveis i resultats i, en investigació bàsica i clínica, es necessita provar les hipòtesis. Sí que es poden fer assajos per ordinador, però abans de saltar als humans s’ha de provar en animals per protegir les persones». «Evidentment», va afegir, «estem parlant de rosegadors i en cap cas seran grans mamífers o primats; seguim les tres erres: reemplaçar, reduir i refinar». 

L’activitat principal, però, no tindrà res a veure amb l’experimentació animal, sinó que aquesta només s’emprarà en el cas de la investigació de malalties més greus. «Crec que hem de tenir l’honestedat intel·lectual de reconèixer que és un mal menor en pro d’un benefici que tots podem entendre quan es tracta de trobar la cura contra el càncer o l’Alzheimer», va considerar el cap de Govern, Xavier Espot.

 

Màxima seguretat

Així mateix, el mandatari de Grifols va garantir que la seguretat d’aquest laboratori serà una prioritat per a l’entitat i va insistir que «no hem vingut a Andorra perquè volem fer quelcom que no ens atrevim a fer en altres països ni perquè Andorra no tingui una legislació al respecte»: «Potser pel Govern aquestes activitats són noves, però nosaltres fa 100 anys que ens hi dediquem i podem afirmar que els estàndards de disseny i comissió del centre d’Ordino seran els mateixos que apliquem a Espanya, Alemanya o Califòrnia», va resoldre Fleta.

Durant la seva presentació, tant el director del Departament Industrial com el director d’Innovació Científica, Albert Grífols, van posar en relleu que la voluntat de la farmacèutica és crear un centre de recerca que tingui un caire capaç d’atraure projectes i investigacions d’arreu del món. A més, pretén acollir trobades internacionals específiques en la matèria per conscienciar de la importància i el desenvolupament de malalties immunològiques. «Andorra té tots els beneficis; nosaltres teníem clar que volíem fer un centre d’investigació a Europa i arran de la pandèmia vam tenir l’oportunitat de conèixer-nos i el que més ens va agradar va ser la vostra bona gestió sanitària», va afirmar el directiu. Quant a la fiscalitat, va reconèixer que a curt i mitjà termini «hi haurà números vermells» perquè investigació és inversió: «Estem invertint en crear un focus d’atenció i captació de projectes i subvencions, però si mirem la rendibilitat, no n’hi ha». Tampoc afectarà al nomenament de la parròquia de reserva de la biosfera, ja que segons Espot no és incompatible amb els paràmetres que exigeix la Unesco.

El centre d’Ordino, doncs, serà el tretzè de la multinacional i, a banda dels 25 milions que s’hi destinaran per a la seva construcció, s’hi podrien afegir uns set o vuit milions més en despeses cada any. Quant al personal, es calcula que al principi de la posada en marxa hi haurà una cinquantena d’investigadors i entre 10 i 15 persones de gestió i manteniment del centre. 

Tot plegat, segons Grifols, el Govern i el Comú d’Ordino, aportarà valor afegit a la parròquia i al país, motiu pel qual no s’hauria considerat l’opció de realitzar una consulta popular. En aquest sentit, Espot va afirmar que l’Executiu «fa gala» de transparència i participació ciutadana i «si per cada tema o creació s’hagués de fer un referèndum, la gestió pública seria molt complicada i molts projectes es frustrarien». Així, va prometre als 80 veïns de la parròquia que van assistir a la reunió, i a unes 180 persones més que ho van seguir de manera telemàtica, que «si hem decidit tirar endavant aquest projecte és perquè estem segurs que no hi haurà riscos». L’únic punt que no es va resoldre va ser el futur de l’hotel Casamanya, a l’espera de diverses reunions amb el quart d’Ordino. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT