La nova Llei de contractació pública, que entrarà ben aviat a tràmit parlamentari, donarà resposta a una de les principals demandes del sector empresarial del país: el termini de pagament en 30 dies i que fins ara és de 60 dies. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va puntualitzar ahir, en la presentació del nou text que va aprovar el Consell de Ministres de dimecres, que el canvi en el pagament «no serà immediat» i ho va supeditar al fet que es finalitzi la implementació del procés de digitalització i a l’ús de la factura digital.

Aquest nou text, que substituirà el que hi ha vigent i que data del 2000 i que per Clavó «necessitava una revisió integral», ha de servir per impulsar «polítiques públiques a favor de l’agenda 2030», així com implementar un nou model basat en el desenvolupament sostenible i que impulsi la integració, promogui polítiques de gènere i afavoreixi els drets de les persones amb discapacitats.

Segons va explicar la ministra, la llei s’ha treballat amb el sector empresarial a causa de la importància de les compres públiques en l’economia del país. D’aquesta manera, el text manté la preferència pels contractes nacionals, i als contractes estrangers s’aplicarà el criteri de reciprocitat, i la igualtat de tracte amb els operadors econòmics de la Unió Europea, que arribarà quan es garanteixi que «els operadors econòmics andorrans també la tenen si treballen en un altre país», va apuntar Calvó. A més, va afegir que s’han assolit dos altres compromisos amb els que «es dona resposta a una demanda històrica del sector empresarial»; per una banda, la planificació pressupostaria de les compres públiques, a llarg termini, perquè «ajudi a regular aquesta activitat econòmica» i, per l’altra banda, «publicar les inversions previstes per l’any corresponent a efectes d’ajudar a les petites empreses a preparar-se».

Uns canvis amb els quals l’Executiu pretén reforçar la participació de les Pimes i la divisió en lots de les grans obres. A més, es configura les concessions com un mecanisme de col·laboració entre la part pública i privada, dotant-la de més seguretat jurídica, així com la creació de la junta de contractació –que inclourà dos representants dels operadors econòmics– que tindran funcions «de mediació i aportaran millores als sistemes de contractació».

La llei, amb la voluntat de modernitzar el sistema, introdueix la contractació electrònica i la creació d’una plataforma única, a disposició del sector, amb totes les licitacions. Una transformació que va encaminada a donar-li una major transparència i qualitat als contractes. «Els ciutadans tenen dret a saber què se’n va del diner públic», va assegurar Calvó.

Per aquest motiu, la presentació de les ofertes s’hauran de fer en tres sobres, en compte dels dos actuals. El primer tindrà la documentació administrativa i tècnica; el segon, els aspectes avaluables qualitativament i, el tercer, per a aspectes objectius. En la recerca d’aquesta transparència, la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va explicar que primer s’obrirà el segon sobre i es publicaran els resultats i, posteriorment, es valorarien els aspectes econòmics. A més, va especificar que les ofertes hauran d’incloure un càlcul del cost del cicle de vida i es crearà un registre oficial de licitadors i empreses classificades.

El nou text, igual que l’anterior, inclou tot el sector públic andorrà, i s’estén a les societats i fundacions públiques. A més, els sectors especials com l’aigua, l’energia, les telecomunicacions, els transports o els serveis postals tindran una regulació específica, i els sectors socials, sanitaris, educatius i culturals també s’inclouran dins la llei, però amb un règim especial per poder reservar contractes a entitats del sector.

La CEA, a favor
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) va valorar positivament les línies de la nova llei. A banda de les millores puntuals que encara es puguin introduir durant la fase d’esmenes en seu parlamentària, l’entitat va posar de manifest el diàleg que s’ha mantingut constantment amb els agents implicats, així com, en bona part, s’inclouen les aspiracions de l’empresariat de fer avançar la contractació pública cap a una major transparència i un major pes dels criteris qualitatius.