«Tenim el repte que les vacunes puguin arribar a totes les dones i homes del planeta». Així es va expressar el cap de Govern, Xavier Espot, en la intervenció inaugural del diàleg entre presidents sobre el reforç i reforma del sistema de salut mundial, on tots els participants van coincidir a trobar que, sense cooperació global per garantir la repartició equitativa de vacunes, no hi haurà un final de la pandèmia. Així, en aquest acte previ a l’inici oficial de la XXVII Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern, es va elaborar un document conjunt que serveixi de primer pas per establir un acord internacional d’actuació davant possibles noves pandèmies.

D’aquesta manera, al llarg de totes les exposicions, els mandataris iberoamericans participants van defensar la necessitat de promoure un millor repartiment dels vaccins. «Per superar la crisi actual hem de vacunar al màxim, ja que no podrem sortir de forma aïllada de la pandèmia», va declarar el president de la República Francesa, Emmanuel Macron; una línia molt similar a l’exposada pel president d’Espanya, Pedro Sánchez: «No estarem segurs fins que tots estem segurs». Per la seva banda, el president de Costa Rica, Carlos Albarado, va assegurar que «la resposta en la vacunació ha estat desigual», i per exemplificar-ho, va detallar que «Covax només té una quarta part de les vacunes, i són les que arriben als països pobres». Així mateix, el president de Xile, Sebastián Piñera, va apuntar que «és un avenç important reconèixer que no hem estat capaços d’assegurar un repartiment equitatiu de les vacunes, i si no estem tots vacunats, no estarem segurs». En aquest sentit, el primer ministre de Portugal, António Costa, va fer al·lusió de la necessitat «d’enfortir l’OMS com òrgan multilateral» de gestió dels vaccins perquè «no hi ha dret que alguns països puguin garantir la vacunació de la seva població i d’altres no». «El virus no té nacionalitat ni coneix fronteres, hauria de ser el mateix per les vacunes», va sentenciar Costa.

I és que, en les seves reflexions, alguns mandataris van mencionar la poca comunicació que hi ha hagut entre Estats per fer front al coronavirus. «La comunitat científica ha fet una cosa que les institucions no han fet: treballar conjuntament. Si els Estats haguessin compartit informació i la convicció de la comunitat científica, segurament la situació seria molt millor avui dia», va reclamar Piñera. Per això, Sánchez va dir que «hem d’aprendre de les lliçons dramàtiques que ens ha deixat la pandèmia» i «impulsar mecanismes de comunicació i interoperabilitat», cosa que s’ha plasmat al tractat. En definitiva, un text i uns aprenentatges que, per Costa, han de servir perquè «davant la pròxima  pandèmia mundial, el món estigui més ben organitzat».

De fet, l’emergència climàtica també va fer acte de presència en l’exposició mitjançant la conclusió del president de Xile, que va apuntar que el canvi climàtic i la destrucció dels hàbitats per l’avenç de la població, «deixa fora les espècies dels seus llocs i facilita el contacte i transmissió de malalties». 

Per últim, la secretària general iberoamericana, Rebeca Grynspan,  va cloure que del diàleg s’extreu una «crida per una resposta global a un problema global», i es va mostrar esperançada perquè «si al 2020 ens va unir el problema, tant de bo al 2021 ens uneixi una solució».