Òscar Ordeig és el portaveu de Compromís X la Seu i cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de la circumscripció de Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest diumenge. Dins del programa electoral que el partit ha presentat pels comicis, s’hi ha inclòs un seguit d’aspectes relacionats amb la suma de potencial dels territoris fronterers en matèria de progrés econòmic i social. Creu que en aquest sentit, al llarg dels últims 10 anys s’ha retrocedit a causa de les retallades i de la recentralització de Catalunya que ha deixat les zones de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran amb «les pitjors infraestructures i sense recursos pels serveis bàsics».

–Últimament ha considerat que Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran són els territoris oblidats de Catalunya. Per què?
–Amb aquesta afirmació nosaltres diem que l’última dècada a aquests territoris ha estat perduda. Hi ha hagut retallades i retrocessos sobretot a les zones rurals. Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran representa un 40% de la superfície de Catalunya i té les pitjors infraestructures del territori encara que tingui una dispersió de la població molt important. A aquestes comarques s’hi ha concentrat una despoblació, un envelliment i un empobriment molt significatiu respecte a les àrees metropolitanes de les grans ciutats. A més a més, tot això ha anat acompanyat d’un procés de recentralització de serveis públics. Per exemple, els hospitals comarcals de muntanya abans tenien més serveis i al llarg dels últims 10 anys n’han perdut, no hi ha suport a l’escola rural, no hi ha fibra òptica, no es fan millores de regadius, no es fa infraestructura perquè hi hagi cobertura de telefonia mòbil, i moltes altres coses. S’han retallat en un 80% els serveis públics que garanteixen que la gent no marxi dels pobles i que les empreses siguin competitives. Aquesta davallada ha coincidit amb el mandat de Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana (ERC). Com a conseqüència, això accelera que la gent no tingui oportunitats, que no tingui feina i que se’n vagi a les capitals. Per això sempre repetim el mateix; no hi ha cap mena de projecte estratègic de desenvolupament econòmic i social per a les nostres comarques ni es fan lleis pensant en nosaltres. Tampoc ens tenen en compte a l’hora de fer els pressupostos i tan sols venen un cop cada quatre anys, quan hi ha campanya, i llavors ja no hi ha manera que es preocupin de quines necessitats tenim.

–Quin tipus de relació hi ha amb els territoris en qüestió i Andorra? Creu que hi ha alguna mancança?
–Catalunya, els últims anys el que ha fet ha estat tancar-se en ella mateixa, aïllar-se del seu entorn, barallar-se amb els territoris veïns. Això ho hem vist amb l’Aragó i amb França. Amb Andorra no tant, però sí que ens hem aïllat. Catalunya ha vist Europa i el conjunt de l’estat espanyol com un problema i, per tant, ens hem anat fent petits. Al nostre programa hi incloem propostes per potenciar projectes transfronterers tenint en compte que els nostres territoris són els que més depenen de les relacions econòmiques, familiars i comercials amb Osca, el Pirineu francès i el Pirineu andorrà. En aquest sentit, demanem que es destinin fons europeus a aquests projectes i que s’impulsi una relació administrativa fluida perquè els ciutadans no notin els problemes de viure a banda i banda de la frontera. També, en relació amb la pandèmia, demanem que amb els confinaments i les desescalades es tingui en compte que nosaltres tenim més relació amb els països dels Pirineus que no pas amb Barcelona o Madrid. En tot cas, pel que es refereix estrictament a Andorra, hem d’assegurar una relació directa, bilateral, lleial i respectuosa amb el govern d’Espanya, una comunicació de país a país. Per contra, jo penso que l’estratègia de JxCat i ERC ha estat subordinar les relacions d’Andorra amb, només, la Generalitat. Estem d’acord que amb el govern català hi ha d’haver una relació fluida, però amb el govern espanyol ha de ser al màxim nivell.

–En concret i en relació amb les eleccions del diumenge, quins objectius es marca el partit sobre els territoris esmentats?
–La nostra idea és que els projectes fronterers tinguin més punts o més prioritat. Per exemple, proposem l’impuls d’un Institut de Recerca Tecnològica dels Aliments (IRTA) amb fons europeus; la col·laboració per millorar la xarxa de fibra òptica, ja que no té sentit que Andorra faci el seu desplegament i que hi hagi un poble a un quilòmetre de distància que perquè és dins de Catalunya o de França, el servei ja no hi arribi; la col·laboració, també, amb la millora de camins i carreteres i el treball conjunt en la gran assignatura pendent que és la promoció i el coneixement dels Pirineus arreu del món mitjançant l’impuls un gran projecte de desenvolupament econòmic i social dels Pirineus amb Osca, França, Catalunya i Andorra. A través del mateix, es faria promoció de l’esquí, de les infraestructures que necessitem, del model econòmic que volem potenciar, etc. També apostem pels Jocs Olímpics de Barcelona-Pirineus i, per tant, per a la participació de tota la gent del territori. Tot va enfocat a crear progrés econòmic i social i, per tant, veure quins serveis públics necessitem que siguin accessibles, quina col·laboració establim entre els diferents hospitals, etc. Cal fer una reflexió conjunta de Pirineus per veure com som capaços de competir i generar progrés econòmic i social. Cadascú mantenint la seva singularitat, però alhora arribant a nous mercats, inversors i oportunitats. El món és molt gran i la competència a altres zones de muntanya també. Nosaltres, o bé sumem, col·laborem i cooperem o ens quedarem enrere.

–Com considera que s’ha gestionat la pandèmia de la Covid-19 en relació amb l’assimilació de territoris amb Andorra?
–S’ha gestionat molt malament. ERC mai havia tingut tant poder i mai ens havia anat tan malament. Les accions s’han anat improvisant constantment. Un dia ens diuen una cosa i l’endemà ens diuen la contrària. A banda d’això, les mesures que s’han aplicat als nostres territoris han estat les mateixes que les de Barcelona ciutat i això és perquè els dirigents no coneixen el territori, no els importem i no ens escolten. Estem en la pitjor pandèmia dels últims 100 anys i tenim un sistema sanitari molt dèbil. També tenim el pitjor govern que hi ha hagut els darrers 40 anys. En aquest sentit, la setmana passada es va publicar un estudi que deia que Catalunya és l’última comunitat autònoma en despesa sanitària per habitant. ERC ha desmantellat el sistema públic de sanitat i, en conseqüència, els serveis bàsics dels hospitals comarcals, de muntanya i els Centres d’Atenció Primària (CAP).

–Quines afectacions considera que han comportat les restriccions?
–Primer de tot, menys professionals i serveis sanitaris, i això era molt important. També ha comportat un perjudici per tot el sector turístic, l’hostaleria, restauració, etc. gravíssim. Nosaltres no tenim fàbriques ni grans indústries com les que hi ha a les àrees metropolitanes. Per tant, s’ha perjudicat l’economia productiva i pràcticament no hi ha hagut cap compensació. A més a més, com que la inversió pública al nostre territori és gairebé inexistent, l’aturada de l’economia ha estat més gran que a altres llocs. A tot això s’hi ha sumat la mobilitat. Si tu vius a un municipi de 100 habitants, com són la majoria de pobles de l’Alt Pirineu, i no et pots moure, perds una cartera de serveis molt gran. A més a més, no té sentit que no puguis passar a 100 metres del teu poble perquè ja estiguis travessant la frontera. La Vall d’Aran, en aquest sentit, mira cap a França. Nosaltres mirem cap a Andorra. Cal adaptar les restriccions a cada territori. Si els territoris del Pirineu tenen un índex de rebrot més baix, s’han de flexibilitzar, i si són territoris més petits també s’han de flexibilitzar. Però sobretot, si hi ha relacions econòmiques i comercials a banda i banda de la frontera cal relaxar els confinaments.

–I més enllà de la Covid-19, com s’ha de treballar per a l’impuls d’aquests territoris?
–Més enllà de la pandèmia, creiem que és important impulsar projectes conjunts de progrés del territori. Tenim molts problemes com, per exemple, la posada en marxa de la fibra òptica o la millora de les carreteres. A vegades hi ha una carretera que depèn de dos territoris i a un lloc s’arregla i a l’altre no, o no s’acaba arreglant mai perquè les dues parts no s’acaben posant d’acord. Penso que cal trobar un espai conjunt entre les diferents administracions del territori per poder posar sobre la taula les mesures de confinament justes i els projectes de desenvolupament econòmic conjunts. Per exemple, tal com ja he esmentat anteriorment, nosaltres vam proposar que als territoris sobre els quals estem parlant s’hi instal·les un IRTA que treballés i investigués sobre l’alimentació de muntanya. També proposem que s’aposti, de nou, per tot el tema del patrimoni de la humanitat de l’art romànic. Cal tenir molt clar que necessitem una estratègia conjunta de desenvolupament econòmic i social que no estigui subordinada a ningú, sinó que sigui conjunta.

–Aquesta estratègia podria passar, per exemple, per potenciar l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell?
–Evidentment. Aquesta estratègia conjunta, a més a més, ha de ser participada entre el govern de l’Estat, el govern de la Generalitat i el Govern d’Andorra. Jo penso que ja hi ha projectes conjunts com l’aeroport que són un exemple de la col·laboració necessària. Nosaltres sempre hem estat defensors i impulsors de crear un estatus específic entre el Pirineu francès, andorrà i català que permetés les relacions econòmiques i comercials i, per tant, per fomentar les relacions frontereres. Aquí hi hauria l’aeroport i molts altres temes.

–Sobre la hipotètica construcció d’un aeroport a dins de territori andorrà, què n’opina?
–Jo penso que aquesta és una decisió que correspon al Govern d’Andorra i als seus ciutadans. Tot i això, jo penso que el futur implica fer reflexions territorials que transcendeixen les fronteres; al final, a una persona que hagi de venir de l’altra punta d’Europa o de l’altra banda del món li és igual si aterra a l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell o si aterra a un aeroport ubicat dins d’Andorra. Llavors, crec que cal plantejar-se el cost de manteniment de dos aeroports. Per tant, no només s’ha de valorar la viabilitat de la construcció, sinó que també s’ha de tenir en compte la viabilitat del seu funcionament i manteniment.

–I sobre la possibilitat que es construís un tren que connectés Andorra amb els territoris adjacents?
–El tren duu progrés als territoris, però també és veritat que aquest és un projecte que s’ha d’estudiar, però que té un cost molt elevat. Tenim constància que la demanda s’ha tramitat i seria fantàstic poder-ho fer. En tot cas, qualsevol projecte ambiciós com aquest, hauria de comptar de la participació i de la reflexió de la Unió Europea perquè jo penso que no seria un tren que vingués als Pirineus, sinó que hauria de ser, en tot cas, una línia que enllaces Espanya, Andorra i França. És a dir, que donés continuïtat a la línia.