La pandèmia Covid-19 ha tingut incidència directa en la salut mental de la població i cap a malament. Més enllà de patir la malaltia i les seqüeles que se’n deriven, la gent està «més trista», segons afirmen els psicòlegs. El president del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Òscar Fernández, reivindica la necessitat de «reforçar el sistema de salut mental» i «preveure que hi haurà un increment de patologies mentals en els pròxims mesos i anys».

«Sempre hem tingut clar que una part està en les nostres mans i ha d’estar dins del sistema públic perquè Andorra com a país ha de prestar aquest servei», va insistir el president en una entrevista per EL PERIÒDIC, tot assenyalant que la crisi sanitària «és un moment clau» i que «estem en el punt en què s’ha de decidir com i quan el psicòleg hi serà». Els professionals asseguren haver-ho traslladat al Ministeri de Salut, amb el qual es van començar a reunir al mes de juliol. Tot i això, ara per ara romanen a l’espera que el ministeri els presenti una proposta que contempli la incorporació del psicòleg a la cartera de serveis.

Des del Copsia comenten que els símptomes dels problemes de salut mental apareixen de múltiple manera i que s’acaben englobant en aspectes d’angoixa generalitzada, en depressió menor, tristesa, apatia o en la pèrdua de ganes de socialitzar. Així mateix, afirmen que la por de sortir al carrer o davant el contacte social pot acabar provocant «petites depressions, irritabilitat o canvis d’humor» que en allargar-se, s’agreugen, i provoquen grans conseqüències en tots els àmbits. «En baixes laborals; en problemes de salut interna, que són qüestions que afecten altres parts del cos; evidentment en angoixes i depressions, o en temptatives de suïcidi, que esperem que no, però també s’arriben a donar», deia Fernández.

En aquest sentit, el president deixa clar que el símptoma pot aparèixer per qüestions internes o directament de salut mental i que comptant «amb un bon tractament, seguiment i prevenció això es reduiria», malgrat que el Govern faci anys que justifiqui la no-presència dels psicòlegs per un suposat augment de la despesa de la cartera de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Davant d’això, Fernández etziba que «hi ha estudis que demostren que hi ha moltes despeses col·laterals o associades a les malalties mentals o problemes de salut mental que incrementen la despesa de la cartera de serveis de la CASS, com poden ser la prescripció de psicofàrmacs o les baixes laborals».

Pla de Salut Mental

Amb tot, des del Copsia fan èmfasi en el fet que valoraran «una actitud crítica» el plantejament de l’Executiu, ja que consideren que «les coses no s’estan fent tan bé com es podria», apuntava Fernández, també fent referència al Pla Integral de la Salut Mental i Addiccions que s’està elaborant. En concret, els experts lamenten que la metodologia dels treballs de desenvolupament del text s’estiguin fent sense un «diagnòstic previ, un marc o context elaborat pel ministeri a partir del qual es poguessin fer les aportacions amb una mica de criteri». En aquest sentit, va manifestar que no s’ha fet un estudi previ entorn el «context que tenim al país», les persones afectades, la franja d’edat o els problemes mentals que més afecten la ciutadania, per exemple.

I és que, segons el seu parer, el pla s’està efectuant «amb presses» i amb reunions i taules de treball en què «el debat ha estat pràcticament nul» i on «criticar les propostes» del Govern és pràcticament impossible. De fet, Fernández criticava que els professionals «fa anys que tenim feina feta i aportacions que no s’han tingut en compte». Sobretot, pel que fa a l’àmbit de la prevenció, la promoció de la salut o l’atenció comunitària.