L’excap de Govern Òscar Ribas Reig ha mort als 84 anys al seu domicili de Sant de Lòria. Ribas es va iniciar en la política com a secretari al comú lauredià entre el 1963 i el 1965, per tot seguit formar part del Consell General com a conseller del Partit Nacional Liberal, entre els anys 1972 i 1975 i 1976 i 1979. Va ser el mateix Consell General qui el va escollir primer cap de Govern d’Andorra, i el 8 de gener del 1982 va jurar un càrrec que va mantenir fins al 1984. Sis anys més tard, el 12 de gener de 1990 va recuperar les regnes de l’Executiu fins al 1994. 

Durant els seus dos mandats com a cap de Govern, va tenir un paper clau en la creació i aprovació de la Constitució de l’any 1993, quan el país es va convertir en un Estat deDret després del referèndum celebrat el 14 de març d’aquell mateix any. Temps més tard, va fundar la coalició política de centredreta Agrupament Nacional Democràtic i el 1994, després de no haver estat prosperat el seu programa econòmic en sessió de Consell General, va anunciar públicament la seva renúncia al Govern fent-se efectiva al mes de desembre.

Després d’haver finalitzat la seva carrera política, va tornar a treballar en el grup empresarial de la família, on va ser el president de Banca Reig i vicepresident del Banc Agrícol, que en l’actualitat és Andbank, i d’on era president honorari. També durant uns anys va presidir el grup familiar Reig Patrimonia.

Per la seva labor política i per haver estat el primer cap de Govern, va ser cridat a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), on va pronunciar el primer discurs en català, que tractava sobre la defensa de la llengua i la cultura catalana, i pel qual va rebre nombrosos reconeixements. L’any 1996 es va convertir en Doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears i en l’actualitat era corresponsal estranger de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres de la ciutat de Barcelona.

Precisament aquest mes de desembre ha publicat el seu darrer llibre, Memòries, en el qual exposa un relat centrat en les seves vivències familiars i socials durant la seva infantesa i joventut a la parròquia laurediana i la seva trajectòria política. L’excap de Govern relata així que «els pensaments polítics i els fets narrats són exclusivament la meva història, de fets i sentiments d’uns esdeveniments que vaig viure i que ara interpreto subjectivament. La història real, l’objectiva, sempre quedarà en mans i el rigor dels professionals».

Ribas va lamentar les dificultats derivades de la pandèmia del coronavirus que van impedir celebrar una presentació formal d’aquesta darrera obra amb la qual s’acomiada. Tot i això, no va marxar sense deixar constància de la realitat que havia conegut i del seu convenciment que «durant un temps i ple sentit popular, vam viure en un paradís anomenat Andorra». D’aquesta manera, la lectura desenvolupa els anys que ha durat la seva vida i afirma que «m’ha donat temps de veure com desapareixen molts dels valors conceptuals en què es fomentava aquesta societat».