El Govern i el SAAS han destinat gairebé 19 milions d’euros a la gestió sanitària de la pandèmia des del març. Així ho va explicar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, durant una compareixença pública davant la Comissió Legislativa de Sanitat al Consell General, 
En relació amb el mateix, Benazet va apuntar que les despeses a càrrec del Ministeri de Salut han ascendit fins als 4,6 milions d’euros i va concretar que «amb el que més s’ha gastat és en proves diagnòstiques del tipus serològic o d’antígens». La segona despesa més important que ha assumit l’Executiu ha estat la compra de respiradors. A aquesta adquisició, la segueixen les inversions en els medicaments destinats al tractament del virus, la gestió dels Stop-Labs, el transport del material relacionat amb la pandèmia, els diners destinats a la Creu Roja, el pagament anticipat que s’ha fet a Covax per les vacunes i als traçadors.

Pel que es refereix a les despeses a càrrec del SAAS, fins al moment s’han destinat cinc milions d’euros a la compra de proves PCR i TMA; s’han invertit 1,4 milions d’euros en la compra d’equipaments per a la Unitat de Cures Intensives (UCI) i en l’ampliació del servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell; s’han invertit 800.000 euros a despeses relacionades amb el personal com, per exemple, les noves contractacions, les hores extres i la cobertura de les baixes relacionades amb la Covid-19; s’ha pagat mig milió d’euros per a l’adquisició d’Equips de Protecció Individual (EPI) pels professionals sanitaris i s’ha destinat mig milió d’euros més a productes farmacèutics, entre altres inversions que no es van concretar durant la Comissió Legislativa.

Vacuna segura i eficient

El ministre de Salut va explicar, també, en resposta a una pregunta formulada per la consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) Susanna Vela, que el que definirà el criteri per elegir la vacuna que s’aplicarà a la ciutadania andorrana serà «la seguretat i l’eficiència» d’aquesta. En aquest sentit, Benazet va concretar que Andorra es troba dins del projecte Covax que engloba la vacuna d’Oxford, la de Moderna i la de Pfizer i que també disposarà de la que subministrin els països veïns. Tot i això, va apuntar que cap d’aquestes creacions «ha acabat la tercera fase d’experimentació; es tracta de mostres que no són completes. Preveiem poder vacunar el 20% de la població durant el primer trimestre del 2021».

Tractament amb Redmisvir

Durant la Comissió Legislativa de Sanitat, Carine Montaner, consellera general del Grup Parlamentari Terceravia, va explicar que segons un estudi de la Universitat de Marsella, el medicament anomenat Redmisvir que s’utilitza per tractar la Covid-19 en alguns casos i que Andorra estudia començar a implementar, té efectes secundaris severs sobre els ronyons. En aquest sentit, el titular de Salut va explicar que «el Redmisvir només es faria servir per a malalts greus. L’objectiu és evitar que hagin de ser intubats. És una molècula que té una toxicitat alta. Tot i això, els efectes són reversibles si es té a la persona monitoritzada».

Bon ús de la mascareta

Montaner també va fer esment a la necessitat de recordar a la ciutadania com s’ha de fer un ús correcte de la mascareta. En aquest sentit, Benazet va explicar que «volem fer una campanya amb caràcter tutorial perquè la gent entengui la utilitat i l’ús de la mascareta». En la mateixa línia, va recordar que n’hi ha de quatre tipologies: la higiènica, la quirúrgica, la FFP2 i la reutilitzable i que cadascuna de les mateixes té una data de caducitat i unes característiques d’ús diferents. Així, va apuntar que les mascaretes de roba s’han de rentar cada dia, de la mateixa manera que s’han de canviar de manera diària les quirúrgiques i les higièniques. Pel que es refereix a les FFP2, Benazet va concretar que es poden utilitzar entre dos i tres dies. Finalment, va recomanar que per fer esport s’utilitzin mascaretes específiques per a la pràctica o bé quirúrgiques.

Immunització del 60% de la població per aturar la transmissió del virus

El ministre de Salut va explicar que l’àmbit epidemiològic determina que «per aturar la transmissió de virus o, si més no, controlar-la i fer-la disminuir de manera significativa, es parla que cal que més del 60% de la població estigui immunitzada, ja sigui de manera artificial, a través de vacunes, o de manera natural». En aquest sentit, va explicar que tot i que de moment l’Executiu no disposa de dades concloents en relació amb l’estat de la immunització de la població andorrana, dos estudis que estan en procés d’elaboració indiquen, en primera instància, que el grau d’immunitat es conserva en més d’un 80% de la gent gran que va patir la malaltia durant la primera onada, però que sobre la gent jove, el mateix indicador està per sota del 50%. Igualment, Benazet va opinar que «aquest és un bon senyal perquè indica que part de la població més vulnerable» quedaria, de moment, protegida de manera natural de tornar a agafar el virus. Els estudis s’estan duent a terme sobre pacients que van passar el virus durant la primera onada de la pandèmia als centres sociosanitaris del país i als quals van haver d’ingressar.