En el context de presentació de la tesi doctoral Relació entre l’avaluació, la percepció i la gestió dels riscos laborals en els dominis d’esquí alpí d’Andorra, de Cristina Fernández, professora de la Universitat d’Andorra (UdA), l’autora va confirmar a EL PERIÒDIC que de mitjana, a les pistes d’esquí es detecten aproximadament 450 accidents laborals sectoritzats segons les activitats que es desenvolupen als dominis: «El còmput global és d’aproximadament 450 accidents. Aquesta última temporada, per exemple, se’n van registrar 445. En l’àmbit global d’Andorra, de tots els sectors econòmics, hi va haver 4.028 accidents».

Tot i això, Fernández va apuntar que «les estacions d’esquí d’Andorra són pioneres en la implementació de sistemes de seguretat per reduir els accidents a la feina, perquè  a aquests àmbits es va començar a treballar molt abans que la llei que ho regula estigués implementada. Les estacions van fer una feina prèvia que potser altres sectors econòmics d’Andorra han hagut de treballar més recentment». En el mateix sentit, va explicar que «Andorra té un compromís molt important en relació amb el sistema de gestió de riscos, perquè implementen tot el que és el tema de qualitat, de medi ambient, de seguretat laboral... hi ha alguna mancança a la llei però per la resta, constatem que vigilen molt pel tema. Sempre es pot millorar, però hi ha molts riscos a les estacions i s’ha de valorar. Es necessita formar a monitors, a tècnics a la restauració i a l’administració. A cada àrea hi ha una sèrie de riscos que entre tots hem de procurar minimitzar».

En aquesta línia, Cristina Fernández va explicar que la tesi doctoral es va basar en l’anàlisi de la percepció del risc laboral que tenen els mateixos treballadors de les estacions, les perspectives de prevenció de riscos laborals que hi ha a les estacions i la gestió que fan les empreses de la seguretat i la prevenció. Així, va explicar que l’estudi es va desenvolupar sobre els dos grans dominis esquiables del país: Grandvalira i Vallnord. 

En relació amb els treballadors, Fernández va apuntar que «s’ha vist que hi ha riscos que els treballadors perceben d’una manera i els empresaris d’una altra. A l’hora de preparar les formacions i a l’hora de comunicar els plans de riscos laborals cal que les empreses comptin amb els treballadors, que sàpiguen què els preocupa i que coneguin, exactament, de què tracta la seva feina». Va considerar, però, que el sector dels treballadors de les pistes té un element «molt bo i diferenciat d’altres sectors econòmics del país. Són treballadors molt compromesos i amb moltes ganes de treballar, desenvolupen unes feines molt vocacionals. A la gent que no pertany a aquest món els costaria entendre-ho».

Fernández va apuntar que el tipus d’accident que es desgrana del total d’aproximadament 450 depèn del sector econòmic: «Per exemple, hi ha moltes lesions a la meitat inferior del cos o als canells i als braços i contusions a l’esquena. A l’administració, sobretot es tracta de caigudes a l’hora d’entrar a les instal·lacions, problemes cervicals, etc. i restauració, també temes de caigudes, de braços i de talls cutanis, etc. Cada sector té un tipus de lesió o un altre».