En el context de presentació de la Llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i millora del poder adquisitiu que el Govern va entrar a tràmit el dilluns passat, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Pascual Gràcia, va apuntar que des de l’associació opinen que la mesura sobre la pròrroga d’un any dels contractes de lloguer que el Govern considera l’«espina vertebral» del text legislatiu «té dos aspectes que s’han de deixar clars. Per una banda, som conscients que aquest tipus de mesures poden donar certa tranquil·litat, però hem de ser conscients, també, i assumir que aquestes mesures el que busquen, en definitiva, és contratemps. Tenen un cost i cal posar-lo sobre la taula».
En aquest sentit, va concretar que «aquest tipus de mesures perjudiquen la gent que ara mateix vol accedir al mercat de l’habitatge perquè en definitiva, el que s’està fent és congelar el parc immobiliari disponible». Així, Gràcia va especificar que segons el seu parer, la mesura beneficia un col·lectiu, «que són els que tenen contracte de lloguer», però en perjudica un altre, «els que volen accedir a un pis de lloguer».
En la mateixa línia, el president de l’APBI va opinar que «aquest tipus de mesures, que són puntuals i que tenen aquest preu a pagar, s’haurien de restringir al màxim pel que es refereix al seu ús perquè no contribueixen gens a la seguretat jurídica, que hauria de ser justa, equilibrada i estable en el temps. Portem un històric de modificacions puntuals any rere any que no contribueix a l’estabilitat esmentada. Per altra banda, creiem que aquest tipus d’intervencions». També va considerar que sovint, sobre el mercat immobiliari, les mesures «provoquen tensions» i que «s’ha d’aprofitar al màxim el temps per prendre mesures estructurals que ens permetin resoldre el problema».
Per altra banda, Gràcia va fer referència a la possibilitat que contempla la llei que permetria als comuns decretar en sòl urbà consolidat la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria del sòl per a habitatges destinats al mercat de lloguer, i del seu equivalent econòmic, fins a un 0% per a un període de 18 mesos. En aquest sentit, va considerar que «la cessió obligatòria és una eina de planificació urbanística i no una eina de recaptació, que és com s’està utilitzant. Per tant, no té cap sentit que sigui la mateixa per a tots els usos. Així, considerem que es comença a utilitzar una eina que tenim a l’abast al nostre ordenament jurídic d’una manera adequada i en resposta a un problema concret». En referència al mateix, Gràcia va apuntar que des de l’associació considerewm que «els comuns que estiguin compromesos amb aquest problema, seran els primers d’estar a favor de posar i aplicar eines per facilitar que hi hagi més promoció del lloguer». Finalment, Gràcia va explicar que des de l’APBI defensen que cal prendre mesures estructurals «que són de gran importància». En aquest sentit, va apuntar que «la solució no vindrà d’una mesura en concret, caldrà anar prenent una altra via de solucions».
195 de les 560 peticions d’ajuda a l’habitatge concedides per la Covid-19
El Govern ha rebut un total de 560 peticions d’ajudes a l’habitatge en el marc de la convocatòria extraordinària que es va posar en marxa per fer front a la crisi causada pel coronavirus i que va estar vigent entre el 20 de març i el 30 de juny. Del total de sol·licituds rebudes, 195 van ser acceptades; 350 van ser desfavorables i quinze van ser retirades. Així consta en una resposta que el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va donar a una bateria de preguntes que havia formulat el conseller socialdemòcrata Carles Sánchez i que surt publicada al butlletí del Consell General. El Govern ha destinat una partida de 63.375 euros a aquestes ajudes favorables i es posa en relleu, també, que la mitjana ha estat de 355,77 euros per nucli familiar. Per col·lectius, deu han estat per a famílies monoparentals; vuit per a persones joves; quatre per a famílies nombroses i la resta, 173, han anat a parar a la població en general, és a dir, a persones que no formen part d’aquests col·lectius considerats vulnerables. En la mateixa resposta es va evidenciar que el principal motiu per a la resolució desfavorable ha estat, en un 51%, que la persona tingués feina.
Sobre l’increment de les pensions
Durant la compareixença pública, Filloy també va anunciar que hi haurà un increment de fins al 3,5% de les pensions que tinguin un import brut inferior al salari mínim interprofessional i també per a les persones amb discapacitat i per la gent gran. En aquest sentit, el president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, va remarcar que aquesta dada «és una proposta pel pressupost de l’any 2021» i que, per tant, la pujada no és definitiva. Tot i això, va recordar que «el Govern ja va aprovar i està en vigor aquest any 2020 que la pujada pel mateix concepte sigui del 3,2% i el compromís de l’Administració és que durant tota la legislatura s’augmenti de l’ordre del 3 o del 3,5% progressivament. És a dir, aquest any el 3,2%, l’any que ve el 3,5% i els dos anys que falten, el 3,5% cada any».
