Metges i infermers cubans fan files mentre juren bandera i somriuen de manera disciplinada i coordinada durant la seva particular marxa a l’aeroport de Barajas, abans d’enfilar el seu camí cap a Andorra. Són els 39 professionals sanitaris d’una de les famoses brigades cubanes que s’han desplaçat fins al front europeu del coronavirus. La foto, però, fa aixecar sospites, en veure que una de les brigadistes hi apareix amb el rostre pixel·lat. Andorra és una de les seves destinacions davant de la forta afectació de la Covid-19 als professionals sanitaris, juntament amb Itàlia.

El govern de Roma, que ha vist com els seus socis europeus li han girat l’esquena a l’hora de fer front al virus de manera conjunta tant en recursos sanitaris com econòmics, ha decidit activar l’ajuda de l’Havana, la Xina i Rússia per fer front a la forta afectació pel coronavirus. Els professionals cubans, coneguts com l’armada de les bates blanques, han sigut enviats des del 1959, any de l’arribada dels comunistes al poder al país, per fer front a emergències sobretot sanitàries. Casos recents en són la lluita contra el còlera a Haití o l’èbola a Sudàfrica el 2010. 
L’enviament de les brigades sanitàries, però, ha generat un debat paral·lel sobre les condicions de feina dels professionals sanitaris arribats a Europa i l’interès real de Cuba per enviar-los: la diplomàcia. «És una eina diplomàtica.

Ells la fan servir de diferents maneres quan hi ha unes crisis per donar-hi un punt de vista publicitari i obtenir una proximitat determinada amb corrents polítiques i líders per després posar en pràctica missions o establir acords», explica Javier Larrondo, president de l’associació Prisoners Defenders, que acusa el govern cubà de practicar una «esclavitud moderna» des del punt de vista laboral.  Des de Prisoners Defenders denuncien que l’Havana s’aprofita de les missions dels seus metges per després quedar-se una bona part del sou que perceben. Metges cubans ja van denunciar-ho amb anterioritat, com va ser el cas de la doctora Ramona Martos, en un article que va ser recollit pel The New York Times. 

El Govern encara no ha concretat com es perfilaran els contractes dels professionals mèdics i si rebran ells la totalitat del sou. El ministre portaveu, Eric Jover, va afirmar que Exteriors està «acabant de tancar la fórmula usada»  i va evitar valorar les acusacions de la representant de VOX a Madrid, Rocío Monasterio, que va denunciar a Twitter que els metges «estan esclavitzats pel règim i am sous de misèria» i que «se’ls utilitza per fer propaganda».

L’agència Reuters explicava el passat cap de setmana la gran reputació de la qual disposa el sistema sanitari cubà, que es considerava com «l’enveja» del món desenvolupat durant la Guerra Freda però que va perdre pistonada amb la caiguda de l’URSS. En aquest sentit, molts hospitals cubans, segons l’agència, estan en «mal estat» i els cubans expliquen que hi ha dificultats per trobar medecines. El govern cubà, però, al·lega que això es deu al bloqueig per part dels EUA i de les sancions actuals. La batalla diplomàtica sembla que està servida.