Que vivim en una democràcia poc participativa és un fet inqüestionable vist el nombre de votants que solen acudir a les urnes, el poc èxit que sovint tenen les reunions de poble o la baixa participació de les consultes populars. En tot el 2019 no es va presentar ni una sola Iniciativa Legislativa Popular (al 2018 els sindicats van intentar tirar-ne dues endavant) i sembla que només quan la ciutadania s’indigna o té un objectiu clar decideix actuar amb contundència. Aquesta indignació va ser precisament la que va portar en Lluís, un andorrà que treballa al sector immobiliari, a mobilitzar-se en favor del català. En Lluís, que prefereix no donar el seu cognom perquè, segons diu, «no és important», està recollint signatures per presentar la primera ILP del 2020 davant del Consell Popular.
 

Es necessita el suport del 10% del cens electoral per poder presentar una ILP al Consell

La seva intenció és canviar la llei per vincular el nivell B1 de català amb el permís de residència i treball al país. «Crec que fa temps tenim un problema amb l’atenció al client en la llengua oficial degut al creixement de la població estrangera», comença dient. «Cada vegada és més freqüència que als establiments et responguin ‘Cómo’? quan els parles en català. M’agradaria que em poguessin atendre en el idioma del meu país, o com a mínim, que no m’obliguin a mi a canviar de llengua», denuncia. 

La Iniciativa Legislativa Popular és l’eina de què disposa la ciutadania per posar sobre la taula totes aquelles qüestions que defuig habitualment l’agenda política i per a ser acceptada, ha de rebre com a mínim el suport del 10% del cens electoral, és a dir, que 2.300 persones estiguin a favor de la proposta. «Com la meva opinió no és residual, vaig decidir començar a recollir signatures amb una campanya que està penjada a Change.org i només me’n falten la meitat; quan les tingui totes, les portaré al Consell».
 

La iniciativa pretén que els estrangers tinguin el B1 de català si volen renovar el permís de residència

En Lluís puntualitza que la iniciativa «no és un atac contra ningú» i tampoc vol obligar als estrangers a aprendre català, «sinó que siguin conscients que és la llengua oficial d’Andorra i hauria de ser un requisit entendre-la si els clients la parlen». Admet que s’ha trobat en situacions en les que «parlar català fins i tot resulta una molèstia», perquè en Lluís, forma part del 19% d’andorrans que mai canvia de llengua independentment del idioma amb el que l’atenguin, segons el darrer estudi d’usos lingüístics de la població d’Andorra del ministeri de Cultura.

«Si intentes durant tot un dia parlar només en català, tindràs problemes, i estem parlant d’una llengua similar al castellà, no es tracta del basc, és relativament fàcil d’entendre si un vol», recorda. Segons el mateix estudi, només el 3,5% dels ciutadans demana si el poden atendre en català en el cas que el dependent es dirigeixi en castellà. 

A l’equador de signatures /
La ILP que vol presentar en Lluís defineix que tots aquells estrangers que vulguin renovar el permís de residència després d’un any, hagin de presentar el certificat de B1. D’aquesta manera, quedarien fora els treballadors temporals que només venen al Principat durant un parell de mesos l’any. Considera que la situació actual és «insostenible» i com ell, fins ara un miler de ciutadans opinen el mateix. «No crec que haguem de ser els clients els que ens haguem d’enfrontar als dependents. Si el Govern té inspectors, per què no actua?», es pregunta el responsable de la iniciativa.

El Servei de Política Lingüística assegura que de mitjana, es presenten una vintena de queixes l’any vinculades a la llengua. «La majoria són per cartells o menús que no estan en català», confirma el seu director, Joan Sans. Abans de posar cap sanció, que pot superar els 2.000 euros, els tècnics del ministeri de Cultura alerten l’establiment de les possibles infraccions que estiguin cometen. Sans, però, matisa que no és freqüent rebre queixes per no atendre en català ja que el local, sigui una botiga o un restaurant, «garanteix que com a mínim un dels seus dependents parli català».

Recentment, el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs i el Col·legi de Fisioterapeutes d’Andorra van renovar els seus estatuts per introduir l’obligatorietat de tenir el certificat B2 de català si es vol exercir al Principat. Al món es parlen al voltant de 6.000 llengües i per nombre de parlants, el català està entre les 100 més parlades i Andorra és l’únic país del món que la té com a idioma oficial.