L’últim informe demostra que l’economia andorrana creix, però a un ritme inferior en comparació amb els països veïns

La Cambra de Comerç va proposar ahir al Govern i a les institucions públiques un decàleg amb els punts necessaris per tal d’encarar els reptes de futur de l’economia. Un dels més importants és el número sis que demana posar fre a una possible bombolla dels habitatges de luxe i aposta per «garantir un creixement sostenible a llarg termini del sector immobiliari i de la construcció». 

En paraules del president de la Cambra, Miquel Armengol, això no suposa aturar les promocions d’alt standing, sinó que es tracta de fomentar més i millor un habitatge digne per a les persones amb un poder adquisitiu «normal». «Nosaltres recollim el guant d’immobiliàries i constructors perquè són sectors que potser és cert que actualment estan creixent, però el problema vindrà després si aquests pisos no es venen o els lloguers no són assequibles» per a la majoria de la població, va explicar Armengol. A més, el president va assegurar que el «volum de turistes de luxe» a Andorra encara no és prou «important» com per donar sortida a tota aquesta obra nova, el què podria acabar desembocant en una nova bombolla immobiliària. «Esperem que no, però nosaltres som prudents i creiem que s’ha de trobar una fórmula urgent per acabar amb la preocupació de la classe treballadora i mitjana», va asseverar el màxim responsable de l’organisme.   

Malgrat no tenir xifres concretes, Armengol va apuntar que «estaríem parlant d’uns 1.000 o 1.100 pisos» que, tal com ell mateix va detallar, «sembla» que la majoria els compra gent del país que «ja té una residència gran i vol tenir-ne una altra, amb altres característiques, al centre». 

Solució conjunta

El cap de Govern, Xavier Espot, va celebrar «l’evidència» que els «reptes de present i futur que tenim plantejats com a país són compartits» i que «la responsabilitat [de dur-los a terme] no recaigui en un sol actor». Si es vol trobar una solució real, va etzibar Espot, és necessari el compromís de les administracions públiques, «més enllà del Govern», així com la implicació directa del teixit empresarial. 

A parer del cap de l’Executiu aquest conflicte social té «massa calat» com perquè es pugui superar de manera parcial, tot i admetre que quan es plantegen problemes, es tendeix a «demanar solucions immediates» i «es perd de vista una solució efectiva a llarg termini». Amb tot, Espot va assegurar tenir analitzades les «febleses d’Andorra» i ara «caldrà veure» com es resolen.

D’altra banda, Armengol fa afirmar sense embuts que la dificultat per trobar un lloguer assequible també es trasllada a altres sectors com el de la neu. «[La problemàtica de l’habitatge] dificulta la contractació de gent de fora, sobretot si està ben preparada i formada. Com se soluciona? No ho sé, és complicat, però cal una intervenció de l’Administració», va resoldre el president de la Cambra de Comerç.

Informe econòmic

Armengol i Espot van fer aquestes declaracions durant la presentació de l’Informe Econòmic del 2018 de la Cambra de Comerç, del qual es va extreure que l’economia andorrana creix, però «a un ritme moderat». Durant l’últim any, el PIB va augmentar un 1,6% –una dècima menys que el 2017–, tot i que continua situant-se per sota dels nivells d’abans de la crisi. Tanmateix, i per segon any consecutiu, l’economia del Principat va avançar a menor velocitat del que ho van fer les d’Espanya i França. 

Segons les dades de la Cambra, el sector que més va créixer va ser el de la construcció, mentre que el registre d’activitat del comerç va ser «molt pobre». Els serveis continuen sent el motor del país –sobretot els dedicats al turisme, com l’hoteleria i la restauració–, i el sector financer va reduir els seus beneficis. 

Altres punts

En el mateix decàleg en què es proposa garantir la sostenibilitat immobiliària, també es sol·licita ser present en l’acord d’associació amb la Unió Europea. El president de la Cambra va destacar la importància de seguir unes línies estratègiques compartides pel Govern i els mateixos empresaris.

Així mateix s’aposta per la digitalització de les empreses, la competitivitat del comerç o el turisme de qualitat. En aquest sentint, tant Armengol com Espot van mostrar-se partidaris d’oferir «valor afegit» per respondre a les satisfaccions d’una demanda amb més qualitat que la que ens visita actualment. «Calen més polítiques del Govern que vagin més enllà de la promoció, i aprofundir en la gastronomia, la cultura, la natura i altres components d’oci», van suggerir Armengol. 

Altres punts plantejats són un sistema fiscal competitiu i la simplificació i agilització administrativa.