Els advocats busquen la nul·litat de bona part dels arguments en els quals se sustenta l’acusació

El macrojudici de la causa general del cas BPA es reprèn de nou avui després d’un any de suspensió. I ho fa amb un nou tribunal presidit ara per Enric Anglada que comptarà amb l’ajuda de Concepció Barón i Jacques Richiardi, que entra en substitució de Josep Maria Pijuan. Cal recordar que la suspensió d’un any de la vista oral va se conseqüència de la petició de recusació a Pijuan presentada per l’advocat Josep Anton Silvestre i quatre dels processats per un intercanvi verbal que magistrat i lletrat van protagonitzar i que, a l’entendre del segon, demostrava que el tribunal seria imparcial a l’hora de jutjar als seus clients. Després de diversos respostes jurisdiccionals, el Superior va decidir acceptar la recusació. 

Ara, amb la nova constitució del tribunal, les defenses dels 24 processats en el que és el judici més important relacionat amb el blanqueig de capitals que ha viscut el país, repetiran bona part de les qüestions prèvies que ja es van exposar el gener de l’any passat per tal que Jacques Richiardi també escolti els arguments de les parts. Segons han indicat fonts properes als advocats defensors, en principi només es repetiran aquelles qüestions prèvies que no van anar més enllà del Tribunal de Corts. És a dir, aquelles que van ser portades a altres instàncies, com ara la petició que el Govern i els actors civils deixessin de formar part de la causa –que va ser denegada–, no caldrà repetir-les entenen que la decisió ja ha estat avalada en diferents estadis fins arribar al Tribunal Constitucional (TC). 

En canvi, però, els lletrats tindran l’oportunitat de presentar noves qüestions prèvies, ja que durant el temps que la vista oral ha estat parada han sorgit nous elements que poden influir en el cas. En concret, els advocats demanaran que s’excloguin de la causa totes aquelles proves que provinguin d’altres causes. La petició s’argumenta en la sentència del TC del cas Campos, que va resoldre que s’havien de retirar totes les dades sensibles i personals com ara unes escoltes telefòniques perquè es tracta de proves d’una altra causa i no podrien saltar d’un cas a l’altre quan a més es tractava de jurisdiccions diferents –les converses havien estat gravades a Espanya–. 

De fet, els lletrats ja van presentar aquests arguments a Corts fa uns mesos però la sala els hi va denegar. Ara, però, volen presentar-ho com a qüestió prèvia amb la voluntat de recórrer la decisió –si els hi és desfavorable– fins al TC. Els advocats defensors entenen que la sentència de Campos, basada en la vulneració del dret a la intimitat, crea un precedent i un criteri jurisdiccional que es pot aplicar amb caràcter genèric, el que significa que hauria de ser aplicable també a les altres proves i no només a una concreta. 

De tirar endavant la petició, la causa podria perdre bona part de les proves en les quals es fonamenta l’acusació. Tal com va succeir a l’inici de la vista oral, el gener del 2018, es preveu que, si no hi ha més sorpreses, un cop exposades totes les qüestions prèvies, el tribunal tornarà a fer un recés com a mínim d’una setmana per estudiar les peticions i emetre un veredicte. A més, si els magistrats segueixen el mateix criteri que fins ara, podrien esperar a reprendre de nou la vista oral fins que les qüestions prèvies que desestimin arribin a l’alt tribunal i aquest s’hi pronunciï. És a dir, en cas de rebutjar la petició d’excloure les proves i que els lletrats decideixin portar la petició al Superior i al Constitucional, el judici podria quedar de nou ajornat fins que aquest darrer resolgui. L’objectiu d’esperar a la resolució de les altres institucions jurisdiccionals és que no es pugui impugnar tot el judici en cas que dictaminessin en direcció oposada a Corts.