El Bisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Joan-Enric Vives, afirma que hi ha ciutadans «desinformats» sobre el model d’estat d’Andorra, que està a debat per la qüestió sobre si s’ha de despenalitzar o no l’avortament. En una carta publicada per commemmorar els 600 anys del Consell de la Terra, Vives fa una defensa fèrria del Coprincipat i posa de manifest que «molts» no coneguin «Andorra ni la seva idiosincràcia, especialment pel que fa a la funció del seu bisbe i Copríncep».

El text coincideix amb la celebració a partir d’avui al Principat del 71è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives (CIHAPR), que aplegarà nombrosos ponents  que debatran sobre els diferents models parlamentaris i d’estats d’arreu del món.

 «Al nostre Bisbat d’Urgell, però, sento que estimem molt el Principat d’Andorra, i hi ha un gran respecte perquè el Bisbe pugui ser lliure i actuar segons les responsabilitats també polítiques que aquest servei pastoral li comporta», aclareix Vives, que al mateix temps afirma que «els fidels ho coneixen i ho comprenen».

Independència

A més, Vives s’erigeix com una figura que permet tenir a Andorra la «independència» i «sobirania» reconegudes gràcies al rol de cap d’estat que exerceix conjuntament amb el president francès. En el mateix text, Vives també es pregunta sobre el futur d’Andorra i del model d’estat. De fet, es pregunta a ell mateix sobre si el model d’estat actual perviurà en el temps. «Els andorrans tenen la paraula», respon amb intriga Vives, que afirma que l’aprovació de la Constitució va ser un «impuls molt gran per al pais» i va «assentar [Andorra] amb decisió i responsabilitat entre les nacions democràtiques del món». A més, carrega contra els escèptics que el Principat era una «antiguitat» i que no «resistiria» a aquest procés de reforma. «La Constitució ara plasma els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització del país, els límits i les facultats de l’Estat, així com els deures i drets dels individus i de les institucions», afegeix Vives, que assegura que Andorra és un estat «sobirà» i de «dret». També explica que el Principat és un «estat de pau i de savis equilibris, defensor dels Drets Humans i exemple de pervivència al llarg dels segles» i destaca que el país s’ha sabut mantenir «prudent» enmig de la geopolítica internacional, cosa que li ha permès sortir-ne «indemne enmig de moltes vicissituds», i «formant part de la cultura catalana mil·lenària». 

Moment d’encontre

Vives destaca que la Constitució va ser un «exponent» d’un «gran moment d’encontre» entre diferents figures i ciutadans, com ara els Coprínceps, els Comuns, el Govern, les institucions i els ciutadans tan estrangers com residents. «El gran pacte social de 1993 prefigurat en el Consell de la Terra de 1419 ha de continuar inspirant-nos avui, ja que fixa i promou els drets de tots els andorrans», destaca Vives, que afirma que Andorra podrà afrontar «els reptes de futur» a través de la «confiança» i la «unitat». Vives remarca que aquest 2019 se celebri els 600 anys de l’aniversari del Consell de la Terra i al mateix escrit fa una referència històrica sobre els principals moments d’Andorra i la configuració dels pareatges, així com l’estreta relació que ha mantingut el Principat amb el seu país veí, França.