La investigació a tres professionals per un ús irregular de la història clínica compartida segueix en fase d’instrucció malgrat que ja fa mesos que està oberta. En total hi ha tres casos en el quals l’auditoria va detectar una entrada en principi no justificada per part d’alguns professionals sanitaris. Per tal d’accelerar la resolució dels casos, el recent ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, es va reunir ahir personalment amb els encarregats de les investigacions per conèixer l’estat de la qüestió i per accelerar-ne el resultat. Segons fonts coneixedores de la reunió, en la mateixa es va informar que el procés es troba a punt de tancar el plec de càrrecs que s’imposen a les tres persones involucrades i que ha de ser revisat per un jurista. 

Un cop rebut el seu aval, s’entregarà a les persones investigades, que podran presentar al·legacions, és a dir, justificar la seva entrada a la història clínica compartida. Aquest pas, segons les fonts, no trigarà més d’una o dues setmanes. A partir d’aquí, s’acabarà de determinar la responsabilitat dels professionals i o bé se’ls hi imposarà una sanció administrativa –que pot anar des dels 50.000 als 100.000 euros– o si és més greu es passarà el cas a justícia. Val a dir, que durant tot el temps que està durant la investigació, els professionals que estan sota sospita tenen l’accés restringit a la història clínica per evitar nous moviments irregulars. 

Garanties de confidencialitat 

Malgrat els casos esmentats, fonts properes al ministeri van destacar que d’ençà que la notícia es va fer pública i tenint en compte «la vessant dissuasiva de les altes sancions» que s’imposen si es fa un mal ús de l’eina sanitària, no s’ha tornat a registrar cap altre moviment irregular malgrat que sí que s’han fet més auditories. En aquest sentit, des del ministeri insisteixen en defensar que el nou sistema ofereix més garanties de confidencialitat que l’antic, ja que abans ningú podia controlar si un professional entrava a mirar l’historia clínica en paper. Ara, asseguren, hi ha diversos mecanismes que permeten detectar-ne un mal ús. Cal recordar que qualsevol persona pot demanar al SAAS una auditoria de la seva història clínica. Si això es fa, s’activa la comissió pertinent que estudia si hi ha indicis d’un accés indegut. El resultat es comunica a la persona en qüestió i en cas de ser positiu, es facilita la documentació i s’obre una investigació.

Així mateix, dins del ministeri hi ha partidaris de revisar les sancions per tal que siguin més esglaonades i que no a tothom se’l castigui de  la mateixa manera. A tall d’exemple, recorden que el que és més greu és si l’accés a aquestes dades desemboca  en una revelació de secret professional, és a dir, si la informació consultada s’explica sense consentiment. En aquest sentit, són partidaris d’actualitzar el reglament que contempla aquesta falta i incloure-hi també sancions.

 
Malestar per retard 

La falta de resposta fins ara per part del Ministeri de Salut va crear «angoixa» i «malestar» als pacients que han vist vulnerats els seus drets. Una parella afectada pel mal ús de l’historial clínic es va posar en contacte amb aquest rotatiu el mes de febrer per explicar el seu cas, que finalment també van decidir denunciar a la Policia. La denúncia, a la qual va tenir accés aquest rotatiu, anava dirigida contra la treballadora concreta però també contra el SAAS. Les persones afectades consideren que l’empleada ha de ser acomiadada per un presumpte delicte de vulneració de la intimitat i tenen el cas en mans d’advocats. Paral·lelament, estan a l’espera de com evoluciona la investigació del ministeri. El cas es va fer públic el mes de febrer però els fets es remuntaven al novembre de l’any anterior, d’aquí la «indignació» per l’espera d’una resposta.