La proposta del candidat nacional d’L’A, Jordi Gallardo, de promoure una llei de bon govern i servei públic per «reforçar la transparència en la gestió política i pública» ha caigut bé dins la resta de formacions, malgrat que totes elles consideren que es «queda curta».

Des d’SDP, Josep Roig va assenyalar que la mesura no és nova, tot recordant que el seu programa electoral del 2015 ja incloïa la «transparència de l’activitat política» com un dels punts principals. De cara als pròxims comicis, Roig va informar que «en seguirem parlant» perquè en «l’Andorra del segle XXI és imprescindible que les institucions inspirin confiança als ciutadans», i per aconseguir-ho cal «abordar la transparència des de diferents àmbits» que van més enllà de la declaració dels béns dels polítics. Així, des d’SDP s’aposta per un Govern «obert» que posi a disposició pública tota mena de dades relacionades amb l’Administració i garanteixi unes «institucions transparents i lliures de corrupció». Roig va aprofitar l’ocasió per retreure als liberals que «ara proposin una transparència que quan estaven al Govern no practicaven». 

Preguntat per si publicaria el seu patrimoni, el progressista va assegurar «ho faria sense cap problema» perquè ell no té «res a amagar». 

Delimitació

El líder d’Andorra Sobirana (AS), Eusebi Nomen, va qualificar la mesura de Gallardo d’«estètica i oportunista» i va demanar que «si es fa, es faci bé». «No té cap sentit publicar el patrimoni del candidat si no se sap què té la família», va considerar Nomen, alhora que explicava que «la corrupció clàssica es fa a través de la parella». A parer seu, aquesta xacra només es pot erradicar amb la bateria de propostes que inclourà el seu programa electoral i que passa per una proposició de llei que limiti els ingressos salarials dels càrrecs electes i de confiança, indexats segons el salari mínim. D’aquesta manera, va explicar Nomen, s’establiran els topalls màxims d’ingressos i despeses públiques dels polítics i del seu personal. Per a AS, doncs, no es tracta tant de publicar el patrimoni dels polítics, sinó d’evitar que aquests «abusin dels cabals públics», a través de contractacions interessades o indegudes.

Respecte al seu patrimoni, Nomen va dir que sí que el publicaria, però que «és complicadíssim, creuat amb la família» i que «no s’entén res».

Codis ètics i bona conducta

Des d’Units pel Progrés (UPA), Alfons Clavera, va proposar «anar més lluny» que L’A, creant codis ètics i de bona conducta que obliguin a publicar els béns i interessos dels alts càrrecs polítics, així com un règim d’incompatibilitat professional. Tanmateix, va informar que si aconsegueixen entrar al Consell, aniran «a tope» contra la corrupció de qualsevol mena i impulsaran una llei de transparència i «principis de bon govern», acompanyada d’un procediment d’avaluació externa que salvaguardi el seu compliment. Clavera va assegurar que ni ell ni ningú de la seva formació té «cap problema en publicar els seus béns ni els dels seus familiars».

El candidat de DA, Xavier Espot,  en declaracions a RTVA, va mostrar-se partidari de la mesura que proposa Gallardo, sempre que es faci davant notari a l’inici i al final d’un mandat polític i amb l’accés limitat als òrgans fiscalitzadors. 

Pel que fa al PS i a la terceravia, aquest rotatiu va intentar contactar amb diversos dels seus membres, però no va obtenir resposta. 

França i Espanya publiquen el patrimoni dels seus electes, però amb matisos

Des del 2013, els ministres francesos publiquen la seva declaració de béns i patrimoni a través de la plataforma de l’Alta Autoritat per a la Transparència de la Vida Pública (HATVP, per les sigles en francès). La consulta es pot fer electrònicament a través de la pàgina web d’aquesta institució independent regulada per la Llei de Transparència, aprovada aquell mateix any. La norma també regula l’accés dels ciutadans a la declaració de béns dels diputats electes però aquesta no es pot consultar electrònicament, sinó que el ciutadà ha de fer arribar una sol·licitud a l’Administració i esperar a ser citat a la Prefectura del seu domicili.

A Espanya, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el setembre de l’any passat el patrimoni personal de 1.400 càrrecs polítics amb càrrec des del 2014. Malgrat això, les declaracions no especificaven la naturalesa d’aquests béns ni el seu desglòs. Tampoc es va donar a conèixer en quines societats els polítics tenen accions o a què corresponen els seus deutes. La publicació, un document PDF de 715 pàgines,  únicament oferia la suma de diferents conceptes i actualment es pot consultar en línia.