«Avui és el Dia de Sants Innocents?»
La població s’indigna a les xarxes socials i considera l’estudi dels lloguers una presa de pèl
No. Ahir no era el dia de Sants Innocents, tot i que per a molts internautes el Departament d’Estadística els va fer una broma de molt mal gust. Les dades estadístiques facilitades dimarts pel Govern afirmaven que el preu mitjà del lloguer a Andorra oscil·la entre els 540 i els 587 euros. «Digui’m a on, si us plau», demanava la Zezita Pinto a Facebook, alhora que assegurava que fa dos anys que busca un pis de tres habitacions i tots «pugen a 1.000 euros». La Conchi Gaspar, celebrava, irònicament, haver trobat una «ganga al centre d’Andorra: 1.600 euros més 120 de calefacció».
La Reme Encinas, incrédula amb la notícia, plantejava que potser els mitjans de comunicació s’havien «quedat sense tinta i havien deixat a mitges el titular» i el que realment volien dir era que el lloguer se situa en «580 euros per habitació». En la mateixa línia, la Galina Venegas, se’n reia tristament i demanava si algú ha vist «un zulo o un forat a terra per 300 euros al mes». L’Anna Maria Mourelo, també es preguntava d’on havien tret «els il·luminats d’aquest estudi» la mitjana i si havien cobrat per fer-lo.
El Dani Laguna, anava més enllà i comprava l’estudi del lloguer de l’habitatge amb el del salari: «Fent com si tot estigués bé perquè tot segueixi igual. Penós. Així i tot, és més que el sou base, amb una mitjana de 1.800 euros. Què grans són els polítics d’Andorra», criticava. En canvi, el Tomàs Marsenyach, simplement, esperava que tot plegat es tractés d’una broma i dubtava si «avui són els Sants Innocents?».
La resposta del raonador
Les xifres també van quedar totalment desacreditades pel raonador del ciutadà, que actualment està recollint casos reals d’abusos en els preus de l’habitatge. En un tuit, va assegurar que l’enquesta «no reflecteix el que està passant avui a Andorra: són dades sense tractar i no discrimina entre contactes en vigor i renovacions».
I així una llarga llista de comentaris publicats a les xarxes per contraatacar una estadística que es pot refusar amb un simple cop d’ull a les pàgines de classificats de qualsevol diari del país.