Aquest diumenge el Femap va arribar a la que, potser, és la població més petita que l’ha acollit, Vilanova de Banat. Situat als peus de la Serralada del Cadí, les persones que hi habiten permanentment no arriben a la dotzena. Diumenge però era la festa major i el llogaret, com molts a l’estiu, recuperava la vitalitat i l’empenta d’altres èpoques. Una comissió de festes prou ben avinguda i amb moltes ganes de fer poble, obria les portes de l’església de Santa Cecília a la violoncel·lista Amparo Lacruz i el duet de ballarins Mal Pelo que presentaven el seu espectacle Bach x 3. Un títol de bon deduir si tenim en compte que s’hi interpretarien les tres primeres suites per a violoncel de Bach. 

El que potser podria haver neguitejat a la intèrpret era l’acústica de l’indret que, afortunadament, es mostrà del tot adequada, paga la pena apuntar que Santa Cecília és la patrona de la música. Amb tot i ja en  la tercera suite, Amparo Lacruz -que va fer una interpretació molt personal i gens acadèmica- es va atansar més als espectadors fins a gairebé tocar-los. Que els dos dansaires evolucionessin segons les coreografies que tenien previstes, ja eren figues d’un altre paner.

Com sovint passa amb les situacions envitricollades cal mirar de donar-los la volta. I això és el que va fer l’organització, tot capgirant la ubicació que se li suposa a una església. L’altar va deixar de ser el referent principal del temple i tots els bancs van ser ubicats de cara a l’entrada de l’edifici. 
Així, la portalada, en el fons de la qual s’hi podia veure una gran heura natural d’un color verd intens, contrastava amb la il·luminació, de tons més freds. La porta es va convertir en un element més de l’espectacle i, fins i tot les escales que conduïen al cor, van ser incorporades a la dansa, en una demostració pràctica del que suposa adaptar-se a un espai. Tot plegat va ser organitzat en un temps rècord ja que, a les dotze tocades, el temple havia acollit la missa de la festa major i la missa laica va començar a les 18.00.