La presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), Elisa Muxella, ha confirmat que la querella que la institució va interposar contra agents de l’anomenada policia patriòtica espanyola en el marc del cas BPA segueix endavant i que, de fet, la Batllia ja ha enviat les comissions rogatòries pertinents. Amb tot, Muxella ha detallat que «alguns han contestat, altres no i altres estan en parador desconegut perquè aquesta policia la van deslocalitzar de tot arreu», de manera que ha admès que el procés serà «difícil però en tot cas continuarem».

L’IDHA es va personar en la causa BPA com a acusació popular amb la presentació d’una querella criminal «per la comissió dels delictes de coaccions, xantatge, extorsió i tots aquells altres que es puguin derivar de la investigació dels fets denunciats contra els senyors Marcelino Blas Aranda i Celestino Barroso Sánchez», els dos agents de la Policia Nacional espanyola que Higini Cierco, un dels màxims accionistes de BPA, va denunciar per «amenaces». Els fets es va donar a conèixer Cierco en una declaració davant la batlle Canòlic Mingorance, explicant que els comandaments policials espanyols el van “coaccionar” assegurant-li que «en cas de no cooperar [i facilitar-los informació sobre els comptes de la família Pujol Ferrusola], el FinCen intervindria» el banc.

Poc després, van ampliar la querella contra l’ex número dos de la policia espanyola, Eugenio Pino, i l’inspector en cap de la Policia Nacional espanyola i exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Bonifacio Díaz Sevillano, àlies Boni.

Retrocés dels drets humans

En el marc de la jornada Els drets humans a Europa, en perill, organitzada per l’IDHA i el col·lectiu Drets, els diferents ponents han constatat que els drets humans es troben en perill des de fa anys i que en alguns estats, com és el cas d’Espanya, es troben en clar retrocés. En aquest sentit ha agafat especial protagonisme les conseqüències del procés independentista català.

A la sala d’actes de la Llacuna, l’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, i el d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, han estat els ponents més esperats. Cuevillas ha assegurat que «a Europa estan al·lucinant» amb l’actuació de l’estat espanyol, recordant que «van impactar molt les imatges de l’1 d’octubre». Pel que fa als processos oberts en diferents països europeus contra dirigents polítics catalans va augurar bons resultats tant a Bèlgica, com a Escòcia i fins i tot a Alemanya. «Estic convençut que les resolucions seran favorables a les tres jurisdiccions. Ens tocarà patir, però la justícia espanyola algun disgust tindrà». Des del seu punt de vista, un cop es deneguin les extradicions «comportarà que tot aquest castell de sorra que s’està articulant en els processos judicials acabarà ensorrant-se».

Van den Eynde ha relatat com en el moment en què es «judicialitza la política, se’n va tot en orris» i que una de les «coses més bèsties» que s’han donat és el canvi d’interpretació de la llei. «Ens ho estan canviant tot i adaptant a un escenari on el procediment judicial canvia per adequar-se a un objectiu polític». Tot això, sumat, fins i tot a un canvi de les mateixes lleis, citant com a exemple les modificacions sobre el delicte de malversació o el de rebel·lió. De la mateixa manera també ha alertat del canvi en la tramitació dels procediments, on s’està produint una investigació extrajudicial (per part de la guàrdia civil) malgrat que la causa la instrueix un jutge. «Per què ho fa la policia? Perquè en els interrogatoris no hi puguem ser els advocats», ha afirmat, afegint que amb aquesta acció «s’abandona la legalitat i et regeixes per l’oportunitat. Fas un ús estratègic del procediment per finalitats oportunistes». Així doncs ha alertat que «la justícia l’estan impartint les víctimes» i davant «la falta d’imparcialitat» va interpel·lar el públic «perquè m’ajudeu a explicar tot això a l’estranger».