Apunt de celebrar el tercer aniversari des de l’esclat de la crisi de BPA, ahir va començar el primer dels judicis relacionats amb l’entitat bancària, que en total n’acumula fins a 13. Els 25 processats de la causa que ens ocupa estan acusats de blanquejar diners a través d’una organització interna del banc. En concret, l’acusació es centra en l’anomenat cas Emperador, la trama de blanqueig de diners liderada per l’empresari xinés Gao Ping. El lligam entre els dos casos és l’empresari valencià Rafael Pallardó que presumptament transferia diners a empresaris xinesos a través de compensacions efectuades a clients de l’entitat andorrana. El que jutja ara el Tribunal de Corts és si els 25 processats van blanquejar diners ajudant a Pallardó a enviar a la Xina fins a 67,4 milions d’euros a través de BPA. 

El primer dia del macrojudici va servir perquè les defenses exposessin les primeres qüestions prèvies. Jesús Jiménez, l’advocat de Joan Pau Miquel, va protagonitzar el primer torn amb la presentació de dues qüestions prèvies a les quals es van adherir la resta de lletrats defensors. Jiménez va ser clar i contundent i no va dubtar en denunciar que la investigació s’ha dut a terme centrant-se en les persones físiques concretes i en BPA en particular i no en el delicte de blanqueig. «Els processos s’inicien per la descoberta d’un fet delictiu. Anem a buscar un fet i després qui són els autors», va reflexionar, tot sentenciant que «és un judici contra la persona o l’entitat i no un judici per la conducta realitzada». 

Dues causes, el mateix delicte 

A l’entendre del lletrat de Miquel, la causa que es va tractar ahir hauria d’estar integrada en el cas Gao Ping, que ja està instruït per la batlle Maria Àngels Moreno, i que tracta els mateixos delictes de blanqueig imputats a Pallardó. Una demanda a la qual es va afegir també Antoni Riestra, defensor de Santiago de Rosselló i de Luis César Jayme, per «acumulació de causes». En aquest sentit, Jiménez va recordar que a través d’una comissió rogatòria coneixien que empresaris xinesos blanquejaven a Andorra a través de Pallardó des del 2012 i que no només ho feia a través de BPA, sinó que hi havia dues entitats bancàries més del país involucrades. Per això, va argumentar que no entén que el 2015, amb la nota del FinCEN, s’obri una nova investigació «quan l’afer ja està judicialitzat». 

Els defensors critiquen que Pallardó és acusat en el ‘cas Gao Ping’ i testimoni en el ‘cas BPA’

La segona qüestió presentada també fa referència a la investigació del cas Gao Ping, ja que en la causa instruïda per Moreno, Pallardó està citat com a inculpat i en canvi en la que ara ens ocupa compareixerà com a testimoni. Cal recordar que un testimoni està obligat a dir la veritat per llei, mentre que un acusat té dret a mentir per protegir-se. De manera que, tal com va argumentar Jiménez i més tard Riestra, la declaració com a testimoni de Pallardó en aquest cas podria provocar que en la causa en què està inculpat se’l prejutgés, a més de posar de manifests «l’absurditat» de citar-lo en un cas com a testimoni i a l’altre com a acusat per els mateixos delictes. 

Per tot plegat, «entenem que s’ha vulnerat el dret a un procés degut, que s’ha vulnerat el dret al jutge que corresponia i que s’està fent una investigació prospectiva» i va sol·licitar l’anul·lació del judici. 

Com era d’esperar, però, el fiscal general, Alfons Alberca, va rebatre les dues qüestions prèvies exposades. Segons el ministeri públic, queda clar que «l’objecte de la investigació» és diferent del que estudia la batlle Moreno i va molt més enllà de les compensacions: s’investiga si BPA tenia una organització criminal de blanqueig. «El delicte pel qual es demana la condemna és de blanqueig de capital però amb el delicte agreujat d’actuar en una entitat financera i en una organització criminal», va aclarir. Defensa, doncs, que no només es parla de les compensacions que s’haurien realitzat, sinó si el banc tenia una estructura criminal organitzada dedicada al blanqueig. I precisament perquè Pallardó no formava part de l’estructura de l’entitat, va subjectar el fiscal, no ha estat processat en aquest cas. 

Un argument que va rebre el suport de l’advocat del Govern que va sentenciar que es tracta «d’una crisi causada única i exclusivament per les conductes delictes d’uns quants dels gestors. No estem dient que el banc és pervers. Diem que s’han produït conductes perverses». 

Les amenaces de la policia espanyola 

El cas Pujol, el procés d’independència de Catalunya i les anomenades cloaques de l’Estat espanyol també van tenir el seu moment de glòria el primer dia d’un judici que es preveu llarg i feixuc. El lletrat de Rosselló i Jayme va demanar que les suposades amenaces i coaccions de la policia espanyola a dirigents de BPA per aconseguir informació de polítics catalans sobiranistes s’incloguessin en aquesta causa i que no

El fiscal diu que la investigació va més enllà de les compensacions i vol provar si BPA tenia una organització criminal

s’investiguessin per separat. I és que, tal com va considerar, la nota del FinCEN va venir provocada per les forces espanyoles, que no haurien aconseguit la informació que buscaven. Per donar força al seu argument, Riestra va demanar al batlle Josep Maria Pijuan que reproduís l’àudio entre Joan Pau Miquel i l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, en la trobada que van mantenir el juny del 2014 a la seu de l’entitat i en què l’inspector espanyol li indica clarament que si no lliure una informació «que jo no sé» es «carregaran» Banco Madrid i BPA. 

El fiscal, però, considera que «no hi ha un nexe entre una cosa i l’altra» perquè els moviments de diners comencen «abans en el temps». «Estem barrejant coses», va deixar clar Alberca.