Els dos màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini i Ramon Cierco, i l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, han quedat absolts de qualsevol responsabilitat en la fallida de Banco Madrid. Així ho va dictaminar ahir el jutjat mercantil de Madrid que ha dirigit el procés concursal de l’entitat bancària. Segons consta en la sentència, el jutjat ha decidit declarar que el concurs va ser fortuït i, per tant, que el fet que Banco Madrid entrés en concurs de creditors per la falta de solvència no respon a raons delictives ni doloses dels seus responsables. 
 

Amb la resolució, el magistrat Carlos Nieto dona la raó als antics màxims accionistes de BPA –matriu del banc espanyol– i a l’exconseller delegat del mateix i deixa sense efecte les acusacions del ministeri fiscal que sostenia que el concurs havia de ser declarat culpós. La Fiscalia mantenia que els esmentats duien pràctiques de blanqueig de capitals i que era per aquesta raó que l’entitat espanyola havia perdut la confiança dels clients i, en conseqüència, havia acabat defallint. El magistrat, però, considera que el ministeri públic no ha presentat cap prova que sostingui els seus arguments i que, en canvi, l’administració concursal de Banco Madrid ha presentat un «extens informe de 21 pàgines» per defensar la innocència dels gestors del banc. 

 

Els arguments d’ambdues parts / El Ministeri Fiscal fonamenta la qualificació de culpable del concurs assegurant que Banco Madrid no va complir les seves obligacions sobre la prevenció de blanqueig de capitals i atribueix la responsabilitats d’aquest incompliment als seus gestors. Així mateix, interpreta que aquesta conducta és la causa de la situació d’insolvència de l’entitat espanyola. Tot plegat ho manté amb la nota del FinCEN del 10 de març del 2015 que considerava la matriu de Banco Madrid, BPA, com una institució financera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals. És a dir, per a la Fiscalia, la nota del FinCEN provoca que Banco de España decideixi intervenir la filial de BPA espanyola. Aquest fet, argumenten, crea «una fuga massiva de capitals que va provocar unes tensions de tresoreria insuportables». També fa referència a la inspecció efectuada per l’organisme que combat les infraccions de blanqueig de capitals a Espanya (Sepblac) el 2014 «constatant la comissió de múltiples infraccions molt greus o greus». 
 

El jutjat, però, lamenta que dites acusacions no s’acompanyin de «ni un sol document, ni la pràctica de cap prova que permeti aclarir si qualsevol de les persones considerades com afectades per la qualificació han comès, per acció o omissió, cap il·lícit, ni penal ni administratiu, contra la normativa sobre prevenció de blanqueig de capitals». 
 

D’altra banda, el magistrat creu que la defensa presenta un «extens informe» explicant els motius pels quals no es pot declarar culpable el concurs. Així, els lletrats exposen que després de la nota del FinCEN, l’INAF va decidir intervenir l’entitat de forma immediata per garantir la continuïtat de la seva operativa. Aquesta intervenció, argumenten, va acabar motivant la decisió de Banco de España d’interevnir també la filial espanyola. 
 

Les conseqüències de la intervenció i les notícies posteriors dels mitjans de comunicació relacionant ambdues entitats amb presumptes males praxis va crear «un clima de creixent i imparable pèrdua de confiança en l’entitat» que provoca «un col·lapse a l’entitat» que deixa la filial sense liquiditat. En tres dies, exposen, el banc té una sortida acumulada de 124 milions d’euros amb el coneixement d’ordres de retirada de dipòsits per uns 52,3 milions d’euros. Tot plegat, justifiquen, «va motivar la sol·licitud del concurs de creditors el 16 de març de 2015 i el posterior escrit de sol·licitud d’obertura de fase de liquidació del 20 de març». 
 

Entenen, doncs, que són les circumstàncies les que porten la filial espanyola a la fallida i no les presumptes males praxis dels gestors.