ESCALDES-ENGORDANY
L’excònsol Conxita Mora mor als 61 anys
L’exconsellera general i excònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Mora Jordana, va morir ahir a l’edat de 61 anys a conseqüència d’una llarga malaltia. L’anunci del seu decés va provocar l’expressió pública de nombroses mostres de condol que es van estendre ràpidament per les xarxes socials. Mora ha estat una persona molt apreciada tant per la seva activitat política com empresarial, però, sobretot, per la seva qualitat humana i el seu optimisme.
La notícia de la seva defunció va córrer ahir com la pólvora i les reaccions no es van fer esperar. L’actual cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va dir que el traspàs de Mora és «una gran pèrdua» i és «un dia trist». Marsol va recordar que Mora va ser la primera dona cònsol i que va agafar les regnes de la corporació en un moment difícil, en què s’havia produït la dimissió del cònsol major, Lluís Viu.
La líder comunal va recordar que durant el consolat de Mora es van comprar els edificis per aixecar el Centre Cultural La Llacuna, que va impulsar una de les ampliacions del Centre Esportiu els Serradells i va fer construir l’Escola Bressol ubicada en l’equipament esportiu, i que també es van fer moltes inversions en l’aigua. «Vaig aprendre molt al seu costat», va admetre Marsol, ja que durant el seu mandat l’ara cònsol exercia de secretària del Comú d’Andorra la Vella. Marsol també va insistir que Mora ha de ser «un exemple» per a les dones i que cal «reconèixer la seva tasca i mèrits», entre els quals haver estat «una gran lluitadora».
COMPANY DE FILES / Una de les persones que coneixia millor la difunta és Carles Torralba, que va ser cònsol menor durant el segon mandat de Mora, entre els anys 1999 i 2003.
Torralba va explicar ahir que van coincidir en dos legislatures. L’excònsol major va arribar al consolat de la capital l’any 1998, juntament amb Albert Font, després de la crisi política que va suposar que Lluís Viu deixés el càrrec de cònsol major. Aleshores, Torralba era conseller de Cultura de la corporació i Mora era comissionada de poble. L’ocupació de Mora consistia «en el control de la gestió dels bonus gastats», és a dir, «es mirava molt els comptes per garantir una bona gestió dels diners públics».
L’any 1999, Mora es va presentar a les eleccions comunals formant tàndem amb Carles Torralba, amb la formació Coalició pel Progrés, i van obtenir la majoria de vots per liderar l’equip de govern comunal fins l’any 2003. Torralba va insistir que la seva col·lega va prioritzar el control de les finances públiques, ja que van voler ser «molt curosos amb la gestió dels diners del poble». Després del seu mandat, «vam deixar els comptes del comú encara més sanejats», va subratllar l’excònsol menor.
Durant els mandats de Mora a la capital, va haver d’afrontar reptes: «Andorra es modernitzava», va destacar Torralba. Entre els èxits assolits durant la legislatura, l’excònsol va ressaltar «que va fer el dibuix d’Andorra la Vella, dedicant moltes hores de treball al pla d’urbanisme». També va remarcar l’Estadi Comunal, pel qual va lluitar per fer-lo nacional, i l’Escola Bressol.
Torralba en va remarcar «el seu sentit de la responsabilitat i del deure» i «un ús dels diners molt acurat». L’excònsol va explicar que després de deixar el comú van mantenir el contacte.
COL·LEGA I AMIC/ Una altra persona que coneixia bé Mora tant en l’àmbit polític com personal és l’excònsol de la Massana Antoni Garrallà, que ahir va confessar que havia perdut «una gran amiga». «Era una persona que sempre estava disposada a ajudar, era generosa, una excel·lent companya de viatge i molt positiva». Garrallà va comentar que Mora «va treballar molt per la seva parròquia, que defensava de manera perseverant». Com a cònsol, «sempre buscava el consens», va afegir. Garrallà i Mora eren els representants dels cònsols a Estrasburg, on van viatjar almenys dos cops l’any durant sis anys.
Però com que a més de col·legues polítics també eren amics, Garrallà i Mora van assistir junts moltes vegades a les fires de Xerès de la Frontera, on la colla es divertia. «La Conxita era una bonne vivante». L’excònsol massanenc va voler deixar constància que Mora va ser sempre una persona «molt positiva i vital, fins a l’últim moment».
VITAL I OPTIMISTA / Una altra persona que ahir es va mostrar compungida per la pèrdua de Mora va ser el ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, que la va definir com a una persona «extremadament compromesa, amb una vitalitat increïble, que va mantenir durant tot el període de la malaltia, que ha estat llarg dolorós».
Cinca també va insistir en «l’optimisme» que va mostrar durant tota la malaltia, «un reflex de la seva vida, com era amb els amics, la família i la política». El ministre va reiterar que Mora era una dona «molt implicada i compromesa amb el país, que va buscar l’interès general per sobre de tot». Finalment, Cinca va concloure que Mora era «una gran persona de la qual espero que recollim els fruits de la seva feina».
Conxita Mora també va ser directora de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i, entre els anys 2009 i 2011, va ser consellera general amb Coalició Reformista. Com a parlamentària va ser vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Política Territorial i Urbanisme, membre de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports i membre de la Comissió Legislativa d’Economia.
La missa funeral per acomiadar Conxita Mora se celebrarà demà a les onze del matí a l’església de Sant Esteve i, posteriorment, l’enterrament tindrà lloc al cementiri de Santa Coloma.
La notícia de la seva defunció va córrer ahir com la pólvora i les reaccions no es van fer esperar. L’actual cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va dir que el traspàs de Mora és «una gran pèrdua» i és «un dia trist». Marsol va recordar que Mora va ser la primera dona cònsol i que va agafar les regnes de la corporació en un moment difícil, en què s’havia produït la dimissió del cònsol major, Lluís Viu.
La líder comunal va recordar que durant el consolat de Mora es van comprar els edificis per aixecar el Centre Cultural La Llacuna, que va impulsar una de les ampliacions del Centre Esportiu els Serradells i va fer construir l’Escola Bressol ubicada en l’equipament esportiu, i que també es van fer moltes inversions en l’aigua. «Vaig aprendre molt al seu costat», va admetre Marsol, ja que durant el seu mandat l’ara cònsol exercia de secretària del Comú d’Andorra la Vella. Marsol també va insistir que Mora ha de ser «un exemple» per a les dones i que cal «reconèixer la seva tasca i mèrits», entre els quals haver estat «una gran lluitadora».
COMPANY DE FILES / Una de les persones que coneixia millor la difunta és Carles Torralba, que va ser cònsol menor durant el segon mandat de Mora, entre els anys 1999 i 2003.
Torralba va explicar ahir que van coincidir en dos legislatures. L’excònsol major va arribar al consolat de la capital l’any 1998, juntament amb Albert Font, després de la crisi política que va suposar que Lluís Viu deixés el càrrec de cònsol major. Aleshores, Torralba era conseller de Cultura de la corporació i Mora era comissionada de poble. L’ocupació de Mora consistia «en el control de la gestió dels bonus gastats», és a dir, «es mirava molt els comptes per garantir una bona gestió dels diners públics».
L’any 1999, Mora es va presentar a les eleccions comunals formant tàndem amb Carles Torralba, amb la formació Coalició pel Progrés, i van obtenir la majoria de vots per liderar l’equip de govern comunal fins l’any 2003. Torralba va insistir que la seva col·lega va prioritzar el control de les finances públiques, ja que van voler ser «molt curosos amb la gestió dels diners del poble». Després del seu mandat, «vam deixar els comptes del comú encara més sanejats», va subratllar l’excònsol menor.
Durant els mandats de Mora a la capital, va haver d’afrontar reptes: «Andorra es modernitzava», va destacar Torralba. Entre els èxits assolits durant la legislatura, l’excònsol va ressaltar «que va fer el dibuix d’Andorra la Vella, dedicant moltes hores de treball al pla d’urbanisme». També va remarcar l’Estadi Comunal, pel qual va lluitar per fer-lo nacional, i l’Escola Bressol.
Torralba en va remarcar «el seu sentit de la responsabilitat i del deure» i «un ús dels diners molt acurat». L’excònsol va explicar que després de deixar el comú van mantenir el contacte.
COL·LEGA I AMIC/ Una altra persona que coneixia bé Mora tant en l’àmbit polític com personal és l’excònsol de la Massana Antoni Garrallà, que ahir va confessar que havia perdut «una gran amiga». «Era una persona que sempre estava disposada a ajudar, era generosa, una excel·lent companya de viatge i molt positiva». Garrallà va comentar que Mora «va treballar molt per la seva parròquia, que defensava de manera perseverant». Com a cònsol, «sempre buscava el consens», va afegir. Garrallà i Mora eren els representants dels cònsols a Estrasburg, on van viatjar almenys dos cops l’any durant sis anys.
Però com que a més de col·legues polítics també eren amics, Garrallà i Mora van assistir junts moltes vegades a les fires de Xerès de la Frontera, on la colla es divertia. «La Conxita era una bonne vivante». L’excònsol massanenc va voler deixar constància que Mora va ser sempre una persona «molt positiva i vital, fins a l’últim moment».
VITAL I OPTIMISTA / Una altra persona que ahir es va mostrar compungida per la pèrdua de Mora va ser el ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, que la va definir com a una persona «extremadament compromesa, amb una vitalitat increïble, que va mantenir durant tot el període de la malaltia, que ha estat llarg dolorós».
Cinca també va insistir en «l’optimisme» que va mostrar durant tota la malaltia, «un reflex de la seva vida, com era amb els amics, la família i la política». El ministre va reiterar que Mora era una dona «molt implicada i compromesa amb el país, que va buscar l’interès general per sobre de tot». Finalment, Cinca va concloure que Mora era «una gran persona de la qual espero que recollim els fruits de la seva feina».
Conxita Mora també va ser directora de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i, entre els anys 2009 i 2011, va ser consellera general amb Coalició Reformista. Com a parlamentària va ser vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Política Territorial i Urbanisme, membre de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports i membre de la Comissió Legislativa d’Economia.
La missa funeral per acomiadar Conxita Mora se celebrarà demà a les onze del matí a l’església de Sant Esteve i, posteriorment, l’enterrament tindrà lloc al cementiri de Santa Coloma.