Fabio, en segon terme, va fer el primer gol de la tarda als 6 minuts. Foto: TONY LARA

el futbol va ser honest ahir amb l’UE Santa Coloma, i li va donar el que feia anys que buscava: la seva primera Copa Constitució. Després de quatre anys en què la buscava, ambdues finals perdudes, l’equip d’Emiliano –va substituir Lluís Miquel Aloy en la 3a jornada del ‘play-off’ pel títol– va donar el pas endavant que necessitava i no només va assolir el títol, sinó que a més va aconseguir el bitllet europeu que quedava en joc. Per l’altra part, la decepció i també la ràbia van contagiar el Sant Julià, digne rival de la final, que va veure com en el minut 89 Jordi Rubio forçava la pròrroga, i com en el 110 de joc l’àrbitre assistent anul·lava el que podia haver estat el 3-3, obra de Riera, per fora de joc. De res no van servir les protestes i de molt va servir el golàs de Luis Miguel Do Nascimento als quatre minuts de la pròrroga: gol des del mig del camp per donar-li el primer títol a la Unió Esportiva Santa Coloma.

Jordi Rubio va ser nomenat el millor jugador del partit. Ell va ser l’autor dels dos empats que va necessitar l’UE per entrar a la final. En el minut 6 de partit, Fabio va marcar el 0-1 per al Sant Julià, però 20 minuts després Jordi Rubio va empatar. Just dos minuts després, Riera tornava a posar per davant els lauredians (1-2), i l’empat de Rubio que va forçar la pròrroga va arribar a un minut del final del matx (minut 89). Una falta directa magistral al fons de la xarxa que valia tornar a tenir opcions de guanyar. Va ser Do Nascimento qui va arrodonir l’obra mestra amb un gol des del mig del camp que va agafar Hugo sense opcions: 3-2 i el títol. 3-2 i a Europa.

«Estic molt feliç per l’equip. Aquest premi és de tots», va dir Rubio al final de l’enfrontament. «La veritat és que ja ens tocava aconseguir aquest títol després d’arribar a tres finals. Estic molt satisfet del treball que hem realitzat», hi va afegir. Emiliano, per la seva part, agraïa la feina feta per Aloy durant tants anys en la banqueta colomenca: «Aquest títol també és de Lluís Miquel Aloy. Jo només vaig ajudar l’equip anímicament quan el vaig agafar, i vaig fer alguna variació tàctica, perquè la qualitat d’els nois hi era».

Per a més informació consulti l'edició en paper.