• Els visitants de la sala d'exposicions del Govern van rebre algunes pinzellades del periple viscut per les pintures des del 1933

Una visitant contempla, ahir, els frescos de Santa Coloma. Foto: ÀLEX LARA

Entre les oportunitats que generen les Jornades Europees del Patrimoni, ahir es podien descobrir els frescos de Santa Coloma. Es troben a la sala d'exposicions del Govern, i habitualment estan tancats al públic, encara que en motiu de l'exposició Andorra, un profund i llarg viatge es van poder contemplar. Però això no resta excepcionalitat. Alguns dels que van acostar-se ahir a l'antiga caserna de bombers de la capital ja els havien contemplat, i volien aprofitar la nova oportunitat per veure'ls novament i descobrir-ne nous detalls.

Els murals es mantenen en una estructura que reprodueix la forma i les mides de l'absis de l'església de Santa Coloma, on van estar fins el primer terç del segle XX. Els frescos s'alberguen a la sala d'exposicions del Govern i, per ara, no es preveu el seu retorn a l'església.

El mur de l'evangeli el presideix un Crist en Majestat acompanyat del Tetramorf, que representen els quatre evangelistes. Al fons de l'absis, Santa Coloma amb l'espasa i la Mare de Déu –a la part esquerra–, amb un colom damunt d'on hi hauria el sagrari, que simbolitza l'Esperit Sant i manté una relació amb la patrona de l'església. A la part dreta d'aquest mur s'hi troben sant Pere i sant Pau. A la tercera paret, el mural inclou part del Col·legi Apostòlic. I finalment hi ha l'arc amb dos apòstols més. Segurament aquesta és la part més inèdita del conjunt mural, doncs s'havia deixat veure sense entrar-hi, cosa que ahir estava permès.

Però més interessant és el que amaguen aquestes pintures, el viatge que van emprendre el 1933 per visitar bona part d'Europa fins tornar «a casa» l'any 2007. Un periple del qual aquells que van aprofitar l'oportunitat que es donava ahir de veure els frescos van conèixer algunes pinzellades. Va ser el marxant d'art Josep Bardolet qui va vendre les pintures. El conjunt mural es va separar i encara no s'han recuperat les pintures dels murs de l'intradós de l'arc triomfal, una de les quals en parador desconegut.

Però la resta va anar a parar a mans d'un col·l·eccionista belga d'origen jueu, el baró de Cassel. Aquest va haver d'abandonar l'obra a Cannes quan va haver de refugiar-se als Estats Units durant la segona guerra mundial. La Gestapo ho va confiscar i els murals van viatjar fins a Àustria, i d'allà, quan després de la guerra es decideix retornar les obres als seus propietaris, van a Munic. El baró de Cassel, però, no va poder recuperar els frescos. Això era l'any 1945, i els murals van estar viatjant fins que el 1962 van aturar-se al Museu Estatal Prussià de Cultura. L'any 1999, finalment, les pintures són retornades als hereus del baró de Cassel, i l'any 2007, per fi, Andorra va poder recuperar-les, adquirint-les a aquests darrers.

Per a més informació consulti l'edició en paper.