- La pluja apareix: a les 22.30 només havien acabat 8 corredors, amb Capdevila 7è i Judit Casas a 2h
RAFA MORA
CANILLO ORDINO
- El francès Chorier, ja en la primera posició durant el descens del Refugi de Siscaró, ahir al migdia. Foto: ORIOL LLAURADÓ
Es diu Julien Chorier i és el nou Ultra home, el substitut de Kilian Jornet en el tron de la segona edició de l’Andorra Ultra Trail i els seus 112 km. 17h 50min 49s després de sortir d’Ordino a la mitjanit anterior, el corredor francès va arribar de nou al centre ordinenc entre els ànims del públic i la intensa pluja, la qual va condicionar la segona part del dia d’ahir. De fet, a les 22.30 hores d’ahir només havien arribat a meta 8 corredors, entre els quals l’andorrà Xavi Capdevila 7è, mentre que la primera dona, Judit Casas, encara era a dues hores de l’arribada.
La carrera va començar a les 00.00 de dissabte amb un ambient festiu als carrers d’Ordino, amb foc i llum i moltes emocions, però sobretot amb 112 km al davant al voltant del Principat. Els corredors van superar els primers obstacles amb neu –Clot del Cavall i Comapedrosa– i després van arribar a la part més baixa, a la Margineda, ja a l’alba. Aquest era el ritme dels primers classificats, perquè la resta marxava encara per la segona ascensió del dia, potser per la tercera, en què encara era un seguit de llums per les muntanyes gràcies als frontals dels corredors.
La cursa va començar a decidir-se al davant, sempre amb bon temps sense nuvolositat i a poc a poc amb més sol que escalfava. Julien Chorier i l’espanyol Miguel Heras –germà del ciclista Roberto Heras– van fer grup durant molts quilòmetres, fins que a la baixada de la Collada de Pessons els dos es van perdre. Van haver de recuperar i Chorier i Heras van experimentar dues sensacions molt diferents. El primer es va motivar a atacar amb força el que li quedava de cursa, mentre que el segon es va desmoralitzar. Així ho van declarar en arribar a meta: “Ens hem despistat i això ha estat el pitjor del dia”, va dir Heras, el qual hi va afegir que aquesta havia estat la cursa més dura que havia fet: “N’havia fet d’altres de córrer més, però aquí era tot pujar i baixar, pujar i baixar, i ha sigut duríssim”. En semblants termes es va expressar el campió Chorier: “Molt més dura que la de l’Illa de Reunió; ara mateix no sé si tornaré aquí o no, estic massa cansat per prendre aquesta decisió”.
A partir d’aquí, les diferències entre els dos corredors van anar a més, sobretot després de l’aparició de la forta pluja. Al pas per la Vall d’Incles, on hi havia el segon avituallament més fort dels 10 que hi havia al llarg de tota la cursa, Chorier distanciava Heras en 15 minuts, quan en meta li va treure més de mitja hora. Heras anava fos. Més d’una hora després, Jordi Martínez va aparèixer com a tercer classificat, amb Óscar Pérez –segon l’any anterior– molt més lluny, cinquè i amb una forta descomposició estomacal. Al final, Pérez va mantenir la seva plaça, mentre que Martínez va anar cap a menys fins la vuitena. L’andorrà Xavi Capdevila, en una gran actuació, va finalitzar 7è amb 20h 41min 31s.
rmora@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
