Consell de Ministres
Govern engega el portal per a factures electròniques el pròxim 1 d’octubre
Empreses i operadors econòmics podran seguir la seva evolució
Continuant amb el procés de digitalització de l’Administració pública, el Govern posa en marxa el portal i el registre de factures electròniques del sector públic. Amb això, l’objectiu d’aquests nous espais és que els operadors econòmics puguin consultar en un mateix lloc web l’estat de les factures destinades a l’Administració pública (Govern, comuns i parapúbliques), de manera que se substitueix el suport de paper per l’electrònic en l’emissió de factures destinades a les institucions públiques.
Convé saber que l’accés al portal i al registre de factures electròniques es farà a través de la seu electrònica del Govern amb certificat electrònic. Quant als detalls del termini, el portal i el registre es posaran en marxa a partir de l’1 d’octubre, i el seu ús serà obligatori a partir de l’1 de gener del 2025.
Entre aquestes dues dates, es preveu un període transitori durant el qual l’Administració general pot acceptar factures en suport paper. D’altre costat, fins al 30 de setembre es podran continuar enviant les factures signades electrònicament.
Admès un projecte de llei per enfortir l'estabilitat i resiliència financera dels bancs
El Consell de Ministres ha aprovat avui el Projecte de Llei de modificació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Val a dir que aquesta nova llei incorpora a l’ordenament jurídic andorrà un reglament i una directiva europea (coneguts com a ‘CRR II’ i ‘CRD V’, respectivament), en el marc de l’Acord monetari entre Andorra i la Unió Europea del 2011.
Cal remarcar que la finalitat del text és alinear la normativa vigent amb el marc regulador europeu per enfortir l’estabilitat i la resiliència financera dels bancs i de les institucions financeres. Aquestes modificacions, així doncs, consisteixen en la revisió dels mètodes de càlcul dels requisits de capital pels diferents tipus de risc de les entitats bancàries i en la incorporació d’altres modificacions específiques del marc regulador europeu, com els requisits organitzatius dels diferents bancs.