En la sessió de Consell General celebrada aquesta tarda, el grup parlamentari de Concòrdia ha llançat a Govern una qüestió referida als entorns de protecció dels béns immobles d'interès cultural. I és que segons el president de la formació política, Cerni Escalé, el ritme de construcció que està travessant actualment el país farà "que arribi un moment en el qual no hi haurà béns a protegir". És per aquest motiu que des de la bancada que Escalé lidera, així com de la dels socialdemòcrates, s'ha instat a l'Executiu i al ministeri de Cultura a engegar un full de ruta que decreti aquests entorns de protecció.

La titular de la cartera referida, Mònica Bonell, ha apuntalat que ara mateix s'està treballant en els entorns de protecció de diversos espais del país, com són les esglésies de Sant Serni de Nagol, Sant Esteve d'Andorra la Vella, Sant Miquel d'Engolasters i Sant Julià i Sant Germà de Sant Julià de Lòria, o la pròpia Casa de la Vall. A més, i de cara al pròxim 2025, un cop es tingui aprovat el nou Pla d'urbanisme d'Ordino, es treballarà també en entorn com l'església de Sant Martí de la Cortinada.

Per a Escalé no ha sigut suficient aquesta llista exposada per Bonell, mostrant-se ferm en les seves declaracions anteriors i posant en relleu la greu problemàtica a la qual s'enfrontaria Andorra si els diversos monuments del Principat quedessin desprotegits envers l'alta demanda de construcció. La consellera socialdemòcrata Susanna Vela s'ha sumat a les paraules d'Escalé, posant entredit el paper del ministeri de Cultura en afirmar que aquest "no té el deure de demanar permís a altres administracions per executar". Ambdós han incidit de nou en la possibilitat de comptar amb una llista més extensa sobre el full de ruta que la cartera cultural durà a terme, trobant-se de nou amb la negativa de Bonell en no comptar en aquests moments amb una llista determinada.

Així i tot, Bonell ha volgut exemplificar un cop més la bona tasca feta amb els comuns del país, tot i que, davant la qüestió plantejada per Vela, en la qual ha exposat el problema que pot ocasionar la candidatura a la Unesco per al 2026 si no estan tots els béns immobles protegits, la ministra ha recalcat que "vam convenir que sigui a partir del 2026 perquè la candidatura estigui preparada". 

EL PS RETREU LES LLARGUES QUE DONA GOVERN A LA CARTA SOCIAL EUROPEA / Davant de la qüestió plantejada per la consellera general Judith Casal, en la qual ha retret a l'Executiu la seva posició respecte els convenis col·lectius de la Carta Social Europea, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha afirmat que es troben pendents de la ratificació d'alguns articles més, posant en valor que es compta amb el 75%. "La voluntat és firmar més articles", ha esmentat Marsol, com per exemple el referit a l'article 22, el qual té a veure amb la participació i la contribució de les millores de les condicions laborals. 

Així i tot, Casal ha manifestat que actualment només es compten amb un total de 31 articles signats, més tenint en compte que des del juny del 2004, només s'ha signat un més. "Des del 2012 tenen la disposició de ratificar diversos articles de manera progressiva, però que entenen per progressiu?", ha apuntalat la socialdemòcrata. Marsol, però, ha tret pilotes fora i ha esmentat que el problema es que no s'ha trobat la manera d'aplicar la llei en el teixit empresarial: "Les empreses del país no tenen encara representació patronal ni sindical", tot indicant que la feina de l'Executiu "és animar a tenir una representació dels treballadors perquè puguin continuar empoderant-se".