Amb aquesta afirmació la titular d'Habitatge, Conxita Marsol, va donar per tancats els rumors dels darrers dies envers la possibilitat que l'Executiu renunciés a algunes de les mesures del Pla de xoc a causa de les acusacions d'intervencionisme per part dels grups parlamentaris i altres formacions. I és que segons Marsol, tot i que "són mesures difícils, em reconec amb la necessitat del país", posant de manifestat la necessitat que hagi més oferta de pisos al mercat: "Hem d'aconseguir que les vivendes d'ús turístic puguin passar d'aquí a tres anys al lloguer residencial, amb unes condicions i garanties", va apuntalar la ministra ahir al programa 'La Clau' de RTVA. 

Els pisos buits és una altra de les qüestions que contempla el Projecte de Llei impulsat per Govern: "M'agradaria ben aviat poder saber de quants pisos buits parlem realment", va indicar Marsol, amb la finalitat de fer aflorar aquests pisos al mercat. "No beneficia que estiguin tancats, hem de ser solidaris", va afegir. Sobre el procediment per poder dur a terme aquest objectiu, la titular de la cartera d'Habitatge va explicar que des de Govern no s'anirà el primer dia als habitatges pertinents, sinó que primer s'enviarà una carta als propietaris, donant l'opció de posar-los a la venda o a lloguer directament, o bé a través de la borsa d'habitatge "perquè Govern els gestioni i garanteixi l'arrendament al llogater". En cas que el propietari no procedeixi, serà llavors quan s'aplicarà una cessió obligatòria per un termini de cinc anys.

A més, Marsol també va aprofitar la seva intervenció al programa per tornar a fer menció al parc públic d'habitatge que actualment s'està construint al país. Segons va indicar, d'aquí a uns dies es tindran els primers 27 pisos a l'antic Hotel Àrtic, als quals se sumaran 30 o 40 més a finals d'any i una xifra prevista de 300 per al 2026. Així i tot, l'objectiu per part de l'Executiu és acabar la legislatura amb 500 pisos al parc públic, tenint en compte que, actualment, també es contempla la construcció de diversos edificis a Andorra la Vella, Ordino, Sant Julià de Lòria i la Massana. 

42 denúncies per la 'trampa del fill'

"Feta la llei, feta la trampa". Amb aquesta afirmació Marsol es dirigia directament a la problemàtica de la 'trampa del fill', tot indicant la necessitat de ser "ràpidament proactius per tapar els forats que algunes lleis poden deixar". I és que segons la ministra d'Habitatge, els propietaris que han executat aquesta estafa són una minoria, ja que només s'han rebut un total de 42 denúncies dels 25.000 pisos de lloguer que hi ha actualment a Andorra. "No hauria d'haver-hi cap, però la xifra és residual", va manifestar, ressaltant de nou el compromís amb els representants del grup d'afectat per modificar a l'alça les sancions actuals, les quals es mouen entorn els 5.000 euros. "Formarà part de la Llei Òmnibus i si hi ha una casuística específica, l'acotarem encara més".

D'aquestes 42 denúncies, només 10 han prosperat amb sanció imposada, mentre que entorn unes 20 han sigut arxivades en constatar-se que realment sí que es destinaven a familiars directes. Sobre la resta, encara es troben en curs. Pel que fa a les confirmades, aquestes s'han trobat amb un expedient llarg, el qual comença amb l'enviament d'una carta al propietari i un termini de temps perquè justifiqui el motiu pel qual fa fora a la persona que es troba dins l'immoble. Això sí, durant aquest temps, el llogater ja es troba fora de l'habitatge.

Respecte a l'índex del preu de referència de lloguer, Marsol va afirmar que no és una mesura que portin actualment al Pla de xoc, ja que per començar a treballar en ella cal comptar amb les dades pertinents: "Està costant, tot i que ja hi ha una plataforma perquè els comuns introdueixin les dades i sapiguem quin és el preu real del lloguer al país", va indicar, posant en valor el percentatge tan alt de ciutadania que està preocupat per la qüestió de la vivenda (un 90%). "No preveiem regular els lloguers perquè ens falten dades". 

Finalment, i pel que fa a la inversió estrangera, la ministra va explicar que aquesta sí que és contemplada per la Llei Òmnibus, amb l'objectiu de controlar el creixement actual del país: "Hem de deixar que Andorra tingui un futur i créixer de manera més controlada", recalcant que les persones que no viuen aquí o porten un marge de temps molt breu només podran adquirir dos immobles. "No deixarem que els promotors externs vinguin a fer promoció a Andorra", va afegir, tot indicant el fet de ser més estrictes en els negocis i que aquests siguin complementaris del món de la innovació i les noves tecnologies.