Encamp ha esdevingut avui la primera parròquia en participar en les reunions de poble sobre l'Acord d'associació amb la Unió Europea. L'acte, que ha comptat amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d'Estat per a les Relacions Internacionals, Landry Riba, ha servit per posar sobre la taula totes aquelles qüestions i dubtes suscitades pels encampadans i encampadanes envers aquest text al llarg dels darrers mesos i setmanes.

En declaracions als mitjans abans de donar el tret de sortida a la reunió, Riba s'ha mostrat optimista, així com curiós, davant de les possibles qüestions a resoldre: "Tinc una sensació similar a les que tenim sempre que fem una reunió sectorial", ha afirmat, apuntalant que sempre "hi ha gent més informada i gent que menys. L'objectiu és concloure la sessió havent aconseguit un nivell d'informació més homogeni". Un objectiu que passa per un nou format de reunions, en el qual es deixa enrere l'explicació més purament teòrica per "privilegiar l'estona de preguntes i respostes". I és que segons Riba, resulta molt més útil "no fer un monòleg i enfocar-nos en les qüestions que preocupen a la ciutadania". 

Dins de la posada en marxa d'aquest format, destaca un tret que es mantindrà al llarg de totes les reunions de poble que hi ha programades per als pròxims dies: la col·locació d'una urna a la porta d'entrada d'on es té previst celebrar la reunió pertinent. Sent un exercici molt similar al que ja es va dur a terme durant la Fira d'Andorra la Vella, la intenció d'aquesta urna és que cadascú pugui deixar la seva pregunta i preocupació, la qual serà resposta de manera individual més. "Després sortirà publicat al web perquè tothom que vulgui pugui aprofitar-se", ha destacat el secretari d'Estat.

En ser demanat per les qüestions que més interessen a la ciutadania, Riba ha esmentat que "potser abans eren qüestions més generals i ara són més precises", fent referència al fet que totes elles són d'àmbits molt diversos, des d'aquelles lligades a la circulació de persones fins a altres més relacionades amb la contractació pública, la seguretat dels productes o el medi ambient. Una precisió per part del públic que, sens dubte, és definida pel fet que estigui penjat una primera versió de l'Acord en anglès: "Ara que està penjat, són qüestions de molt detall sectorial, d'algun procediment en concret", manifestant que, sens dubte, la gent "ha notat el canvi" des de llavors.

Precisament, la recent publicació d'una primera versió del text ha sigut una de les altres qüestions que han centrat la intervenció de Riba, qui ha deixat clar que no volien fer les rondes informes sense que hi hagués aquesta versió publicada. "El fet que estigui disponible fa que els ciutadans el puguin consultar i llegir", afegint que "qui tingui interès entrarà al text, tot i que es cert que és feixuc i llarg". D'aquesta manera, es compleix l'objectiu inicial previst per part de l'Executiu: la generació de preguntes diferents a les que rebíem quan no existia una primera versió. "És una seqüència lògica el fet que es donin informacions més precises i sectorials", ha apuntat. El secretari d'Estat, però, no ha pogut evitar lamentar-se pel retard de la traducció en català de l'Acord. L'escenari sota el qual es troben treballant els porta a una possible publicació entre finals de juny i principis de juliol, ja que la versió en català "ha de ser homogènia amb les altres 24 versions de la Unió Europea".

Així i tot, sembla que l'intercanvi donat a terme dimarts, en el qual Espot va presentar el tancament de les negociacions i va presentar el text definitiu davant la Comissió Europea, ho ha pogut canviar tot. I és que malgrat que la previsió de Govern era executar la consulta del referèndum al voltant de finals del primer trimestre del 2025, l'escenari es podria endarrerir una mica si realment el Parlament Europeu no pogués treballar en el text fins a finals d'any o a principis del següent. "El referèndum es donaria a finals del primer trimestre de l'any que ve o a inicis del segon", ha destacat Riba, tot recalcant que, avui dia, no està presa encara la decisió que l'Acord hagi de ser aprovat pels 27 parlaments que conformen l'entitat europea. "Nosaltres hem treballat amb la Comissió perquè sigui un acord bilateral i això dilataria encara més el procés".