El Govern ha donat llum verda al decret de definició de l'entorn de protecció de l'església Sant Serni de Nagol de Sant Julià de Lòria, així com els criteris que han de regir les intervencions sobre aquest bé d'interès cultural i el seu entorn, després d'haver-se finalitzat els tràmits d'exposició pública i d'al·legacions iniciats el passat mes d'agost del 2023. L'objectiu de la delimitació és assegurar la conservació d'aquest bé d'interès cultural, vetllar pel seu manteniment en un context ambiental adequat i evitar l'afectació dels valors estètics, històrics i culturals del monument, impedint que se n'alterin les perspectives, la contemplació o l'estudi.

Com determina la llei de patrimoni cultural, s'estableixen dues zones que regeixen l'entorn de protecció. La zona 1, anomenada d'acompanyament, és la més pròxima al monument, i té en compte les parcel·les que estiguin a tocar o situades dins del perímetre de 20 metres comptats des del bé d'interès cultural, per a la qual s'estableixen una sèrie de criteris destinats a preservar la imatge del monument i del seu entorn més immediat. Mentre que la zona 2, anomenada preventiva, va més enllà del perímetre de 20 metres i s'entén com una continuació del context del monument que inclou la major part de les visuals i elements paisatgístics que l'acompanyen.

L'entorn de protecció validat pel Govern aquest dimecres contempla els mateixos criteris presentats a l'agost de l'any passat, els quals per a la zona 1 són d'obligat compliment i cal que el Comú de Sant Julià de Lòria els integri al seu pla d'urbanisme parroquial i, per a la zona 2 són proposats per l'Executiu a la corporació laurediana perquè puguin ser integrats, si així ho considera oportú.

L'església de Sant Serni de Nagol és un monument situat a poca distància del poble que porta el mateix nom, vora de la carretera de Certers, i presenta un alt grau d'autenticitat íntimament associat al context que l'envolta. Les pintures murals conservades in situ formen un conjunt de pintures romàniques de gran valor i de característiques úniques a Andorra.

Criteri favorable perquè els treballadors del Consell General participin en el pla de pensions de la funció pública

El Consell de Ministres ha decidit emetre un criteri favorable per ampliar el col·lectiu assimilable per ser partíceps del pla de pensions de la funció pública als treballadors del Consell General, els organismes adscrits i els del Tribunal Constitucional. D'aquesta manera, i tal com ha posat en relleu el ministre portaveu, Guillem Casal, s'ha considerat "raonable i equitable" que el personal tant del Consell General, dels organismes adscrits com del TC pugui gaudir de les mateixes condicions que la resta de personal de la funció pública.

Casal ha admès que evidentment aquesta proposta "té un impacte al pressupost general de l'estat perquè comporta una ampliació dels crèdits necessaris per finançar l'augment del capítol" de personal per respondre a l'import que han d'aportar i que correspon al 3% dels salaris dels treballadors. El text va ser tramitat conjuntament per totes les forces parlamentàries i modifica la llei de creació del pla de pensions de la funció pública i obre la porta a la incorporació d'aquests treballadors.

Juli Minoves és nomenat nou rector de la UdA

El Govern ha aprovat aquest dimecres també el nomenament de Juli Minoves com a rector de la Universitat d’Andorra (UdA) per un període de cinc anys. D’aquesta forma, es dona compliment a la resolució del Consell Universitari de l’UdA, que en una reunió celebrada el passat 29 d’abril va escollir la candidatura de Minoves per ocupar aquesta responsabilitat. Així doncs, el nou rector de la universitat iniciarà les seves funcions el 23 de maig del 2024.