• Els lletrats d'Estrasburg Casadevall i Berro-Lefevre analitzen les controvèrsies entre diferents normatives internacionals

Debat jurídic Casadevall, Berro-Lefevre i Rascagneres, ahir. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Rebre felicitacions que provenen de l'exterior és sempre agradable, i més si aquestes arriben des d'un organisme institucional del pes del Tribunal Europeu dels Drets de l'Home d'Estrasburg. I encara és més agradable si aquesta valoració la fa una persona coneixedora del Principat i de les seves peculiaritats, com és el cas de l'andorrà jutge i president de secció Josep Casadevall.

La seu central de BIBM es va omplir ahir de magistrats que volien escoltar, de primera mà, les valoracions de Casadevall, que, acompanyat de la jutge per Mònaco Isabelle Berro-Lefevre, va realitzar en matèria del secret professional de què gaudeixen els lletrats. Un privilegi i un dret legal reconegut internacionalment, però que topa amb conflictes de normatives estatals i europees quan afecta casos de blanqueig de capital, de terrorisme o de crim organitzat.

Casadevall va ser sincer a l'inici de la seva intervenció: "Només faré reflexions, no donaré respostes perquè no n'hi ha". I és que el dret i deure que tenen els advocats de no difondre la informació extreta a partir de la relació amb els seus clients pot veure's vulnerat davant delictes que afecten la seguretat internacional. Casadevall va parlar de paradoxa entre les diferents disposicions que regulen la matèria, en les quals va incloure les recomanacions del Grup d'Acció Financera contra el blanqueig de capitals (GAFI), les legislacions del Consell d'Europa i del Parlament i les dels propis estats. "Per una banda, hi ha una obligació deontològica que alerta amb sancions en cas de vulneració, però, per l'altra, hi ha obligacions legals" que obliguen l'advocat a trencar la confidencialitat i informar de les possibles il.legalitats del seu client.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.