La Fundació Privada Tutelar va denunciar el juny passat que el llindar de precarietat no està garantit. Malgrat que la majoria de les persones que la fundació té a càrrec tenen cobertes les necessitats bàsiques, n’hi ha una que no hi arriba. Té uns ingressos d’uns 540 euros mensuals i, tot i haver sol·licitat al Govern el complement per arribar al llindar de precarietat –que se situa als 706 euros i per sota del qual es consideren necessàries les ajudes econòmiques–, se li ha denegat.
Les persones que la Fundació Privada Tutelar té a càrrec estan cobertes, però en algun cas s’ha de recórrer a la caritat. És el cas d’un tutelat, que té uns ingressos al voltant dels 540 euros mensuals i que paga un lloguer de 250 euros. El resultat és que disposa de sis euros diaris per a la seva manutenció, i segons els serveis de benestar social del Govern, són recursos suficients i li han negat els ajuts per arribar al llindar de precarietat, que se situa als 706 euros. La Fundació Privada Tutelar està fent una gran feina, perquè viu el dia a dia amb les persones que necessiten de la seva assistència, i sap per experiència quines són les necessitats i per on s’han de conduir els canvis. De fet, no només s’ha de destacar la seva atenció cap a les persones incapacitades, sinó que serveix de guia per als tècnics del ministeri i també ha recórrer al toc d’alerta quan una cosa no funciona com caldria. La Fundació tenia a càrrec l’any passat 14 persones –entre tuteles (vuit persones de les quals la Fundació en té la tutela total i s’ocupa de representar-lo i vetllar pel seu màxim benestar possible), curateles (un cas, en el qual la incapacitació de l’interessat és parcial i el curador actua en els àmbits que estableix la sentència judicial), pretuteles (quatre persones per les quals la família ha designat la Fundació com a futura tutora) i administracions patrimonials. Això és una persona més que no pas l’any anterior, tot i que aquestes xifres no s’han de valorar com a tals, doncs hi ha persones darrera i a més s’ha de tenir en compte que l’estabilitat final de la xifra no vol dir que no s’hagin atès més persones, doncs també s’han de lamentar baixes per defunció.
Tutelar és guiar, donar suport i ajuda a una persona a l’hora de prendre decisions davant de qualsevol situació vital, ja sigui física, residencial, formativa, laboral o social. En definitiva, tutelar és potenciar les capacitats de les persones que tenen dificultats per desenvolupar-se i procurar pel seu màxim benestar. La Fundació omple un buit i dóna una tasca insubstituïble. Per això que la seva darrera demanda és del tot coherent, per tal d’aconseguir agilitar els tràmits per al tutelatge i evitar demores innecessàries i que només fan que perjudicar a la persona que requereix d’un suport. Reclama canvis en la legislació. La llei no pot suposar un fre, i els responsables de la Fundació únicament demanen un procediment més àgil que permeti en un únic procediment incapacitar una persona i nomenar el seu tutor, evitant d’aquesta manera la situació actual, que fa que en aquest impàs entre els dos procediments la persona quedi desprotegida. Com es veu, es tracta d’una reivindicació més que lògica i que tampoc requereix canvis profunds, sinó el retoc d’una petita part de l’articulat. S’ha d’esperar que des de l’Executiu se sigui sensible amb aquesta demanda plena de coherència.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
