Mercedes Ysabel Hernández Quiroz (Trujillo, Perú, 1964) va instal·lar-se a Andorra fa 15 anys amb la seva família, excepte la filla gran, que es va quedar al Perú, on ha format la seva família. Pràcticament des de la seva arribada treballa a la residència Clara Rabassa atenent les persones grans que hi viuen, sense deixar de formar-se i assolint cada vegada més capacitats. Des de fa dos anys és membre de l’Associació de Residents Peruans del Principat d’Andorra i, l’any passat, durant la celebració de la 5a Convenció de comunitats peruanes a l’exterior, que va tenir lloc a Andorra, va decidir llençar la Xarxa Internacional de Dones Peruanes. De moment, la xarxa inclou dones peruanes d’Itàlia, Andorra i Barcelona. «Mai m’he sentit rebutjada, sempre he estat molt ben acollida i em trobo molt bé a Andorra», assegura. El que sí subratlla és que els joves peruans tenen més oportunitats ja que han pogut estudiar i tenen més opcions de treballar en d’altres àmbits que no siguin l’atenció a les persones.
– Quina és la seva afició preferida?
Els treballs manuals! Scrap, rebosteria, teixir, brodar… Sóc molt creativa.
– Què li agrada més d’Andorra?
Com a país és molt bonic, ho dic arreu on vaig, però, sobretot, la seguretat. Els que venim d’un país insegur valorem molt poder sortir al carrer a qualsevol hora, aparcar a tot arreu…
– I el què menys?
Doncs que els meus fills, que fa onze anys que viuen aquí, no poden demanar la nacionalitat andorrana perquè no han cursat tota l’ensenyança obligatòria a Andorra. Hauran d’esperar als vint anys de residència.
– Quin és el seu racó preferit?
El llac d’Engolasters. Hi porto sempre la família, passegem, mengem creps…
– Recicla?
Sí. També a la feina. Al Perú et paguen per reciclar.
– Està d’acord en pagar l’IRPF?
Si és per millorar el país i sortir de la imatge que aquí vivim com en un núvol, sense pagar impostos, sí.
– Alguna vegada ha pensat a marxar a treballar a l’estranger?
Jo ja ho he fet!
– Bé, en el seu cas, pensa tornar al Perú?
Tinc una filla casada i amb fills al Perú. No crec que quan ens jubilem ens podem quedar a viure a Andorra amb la pensió que ens tocarà. A més, quan et fas gran enyores la terra.
– Està satisfeta del model sanitari?
De vegades hem passat males èpoques i haver de pagar és un problema, tot i que he de dir que un cop, a urgències, ens van atendre i ens van deixar pagar més endavant.
– Comprar a Andorra és barat?
No, Andorra és car. Potser ara hi ha més botigues accessibles, menys de marca.
– Li interessa la política?
La veritat és que no.
– Se sent incòmoda quan no porta el telèfon mòbil?
En absolut, perquè a la feina no l’usem. Sempre el deixo oblidat i em trobo missatges i trucades perdudes. No visc pendent del telèfon.
– Quin és el seu programa de televisió favorit?
No som gens de televisió. Només mirem les notícies i alguna sèrie.
– Té por a la mort?
No, perquè treballo en un lloc on vivim la mort de molt a prop. Quan ens toqui ens tocarà. Sí que em fa por el sofriment, morir patint.
– Creu que després de la mort hi ha alguna cosa més?
No, no ho crec. Hem d’aprofitar el temps mentre estiguem vius!
– Practica algun esport?
No.
– Intenta estalviar?
Ho intento. Tinc un pla de jubilació.
