Primer any de Somveïns com a partit polític oficial.
El balanç és positiu. Nosaltres vam començar com una plataforma ciutadana i, a demanda dels mateixos ciutadans, ens vam constituir en partit polític. Això ens dona més veu i més força per representar-los.
No ha estat fàcil arribar fins aquí. És complicat que neixin nous partits perquè costa trobar persones amb l’empenta i la voluntat necessàries, i els tràmits administratius tampoc ajuden: notaria, ministeri, obertura d’un compte bancari... Tot plegat fa difícil tirar endavant una formació política. Així i tot, estem contents. Ja tenim una executiva que es reuneix de manera regular cada mes per tractar els diferents temes, tant en l'àmbit nacional com parroquial.
Els objectius inicials semblaven clars: tenir més veu i defensar millor la ciutadania. En quin punt es troben respecte a aquesta qüestió?
En aquesta línia estem treballant. El que fem és emetre comunicats, utilitzar els mitjans de comunicació i les xarxes socials per donar veu a les inquietuds de la ciutadania. Quan un tema genera preocupació i afecta la qualitat de vida d’una parròquia, ens hi posicionem i en fem difusió. També hem mantingut el nostre posicionament en qüestions clau.
Qüestions clau com per exemple?
Defensem la despenalització de l’avortament en casos de violació, malformació del fetus o risc per a la salut de la mare, i continuem reclamant la doble nacionalitat, la qual considerem imprescindible perquè obriria als ciutadans i a les noves generacions la possibilitat d’estudiar i treballar a Europa. També mantenim una postura crítica amb l’Acord d’associació actual. Creiem que seria millor apostar per convenis bilaterals amb aquells països amb qui realment compartim interessos i amb els quals puguem establir relacions de reciprocitat que aportin progrés a Andorra.
No menciona el que sembla la prioritat més urgent avui dia per al país: l'habitatge.
Continua sent la qüestió més important, però encara falten decisions valentes que no s’estan afrontant. Cal tenir en compte que nosaltres, tot i ser un partit nacional, ara mateix només tenim representació en l'àmbit comunal i, per tant, no participem directament en l’elaboració de lleis. Sí que podem marcar posicionament i el nostre és clar: el sector públic i el privat han d’anar de la mà. Si realment volem resoldre la crisi de l’habitatge, és indispensable obrir el diàleg amb els propietaris dels terrenys per abaratir els costos de construcció. L’objectiu és que, tant si els pisos es destinen al lloguer com a la venda, tinguin preus més assequibles. No es tracta que els propietaris perdin diners, sinó que les corporacions comunals o el Govern haurien de renunciar a part dels impostos perquè aquestes promocions puguin sortir a un preu més raonable.
Quin és el seu posicionament respecte a la Llei Òmnibus?
La Llei Òmnibus està molt lligada a la qüestió de la inversió estrangera, i entenem que el Govern podria fer molt més del que està fent. Les propostes que hem vist d’altres partits, com limitar la quantitat de pisos o places d’aparcament que poden comprar, ja demostren que no hi ha una voluntat real de frenar l’especulació. Una família pot acabar adquirint diversos pisos a través del pare, la mare o els fills, i això no resol res. Al final, la mesura repercuteix només en la venda, però no atura de debò el problema. Si es vol frenar l’especulació, calen decisions molt més dràstiques.
Tot això que esmenta no deixa d'anar molt lligat a la qüestió del poder adquisitiu.
El poder adquisitiu a Andorra continua sent insuficient. Tot i que s’ha anat incrementant el salari base, per a molts joves encara no és suficient, i per a una família viure és molt complicat; per a una persona sola, gairebé impossible. La situació és especialment dura per als joves i per a la gent gran, i si no hi ha més ajudes socials tindrem un problema greu.
Parlem d'immigració. En quin punt es posiciona Somveïns?
El país està creixent massa ràpid i cal una reflexió sobre quin límit volem assumir. Fa poc es parlava que ja freguem els 90.000 habitants, i si es continua construint al ritme actual, la pressió serà insostenible. La immigració ha de ser benvinguda, però regulada, com ha estat sempre a Andorra, i amb condicions de vida dignes. Ens trobem amb pisos on viuen quatre o cinc persones per habitació, pagant lloguers astronòmics, i això no és un model que s’hagi de potenciar. Ara mateix, moltes persones accepten viure en situacions molt precàries perquè, fins i tot així, estan millor que als seus països d’origen, però això no és acceptable com a model per al nostre país.
I respecte a l'Acord d'associació amb la Unió Europea? Què tenen a dir?
Ja fa poc ho dèiem en un escrit: no veiem cap voluntat real de fer un referèndum sobre l’Acord d’associació. I, personalment, penso que aquest referèndum, promogut sobretot per DA i amb el suport d’altres partits, no seria la solució per a Andorra.
Quan parles amb petits comerciants, no és que tinguin dubtes, és que tenen clar que molts negocis hauran de tancar. Quan ells parlen amb els seus distribuïdors, sovint els diuen que, si poden operar directament, ja no necessitaran intermediaris. Això pot comportar el tancament de comerços i la pèrdua de llocs de treball.
Diuen que un sí a l'adhesió amb Europa obriria un mercat molt més gran per a les empreses.
Cal ser realistes: quines empreses andorranes poden competir a fora? La més gran d’Andorra, un cop creua la frontera, és petita. En canvi, una empresa petita dels països veïns pot ser gegantina comparada amb qualsevol d’Andorra. Per això considerem que aquest acord és més negatiu que positiu per al país, i especialment per als ciutadans i els treballadors que viuen aquí.
Han sigut convidats pel Govern a formar part de la taula del Pacte d'Estat?
No, no ens han contactat en cap moment, ni nosaltres tampoc hem buscat participar-hi. Entenc que el Govern ha parlat amb els partits polítics representats al Consell General, i en algun cas amb forces que no hi són, com SDP. Suposo que, com que SDP és favorable a l’acord, els interessa sumar-lo a la taula. En canvi, un partit que no hi està a favor no els deu interessar donar-li veu.
I amb aquells que han mostrat obertament la seva negativa?
Sí, però no hem tingut cap contacte específic per parlar de l’Acord d’associació. Nosaltres mantenim relacions amb partits com Concòrdia o el PS. Són dues forces antagòniques, perquè una és favorable a l’acord actual i l’altra defensa més aviat una fórmula diferent. En qualsevol cas, la relació és cordial, però aquest tema en concret no l’hem tractat.
Abans parlava també de la qüestió de l'avortament.
El nostre posicionament no ha canviat. Entenem que l’avortament s’ha de poder practicar en territori andorrà, i això ha de quedar molt clar. No pot ser que una dona hagi de marxar a l’estranger per avortar. No és només una qüestió de modificar el Codi Penal, sinó de garantir que aquesta pràctica es pugui fer aquí, a Andorra.
A més, parlem dels supòsits que ja hem defensat: en casos de violació, malformació del fetus o risc per a la salut de la mare. Crec que, per dignitat de la dona, és imprescindible. Em costa entendre que una persona que viu a Andorra, quan es troba en aquesta situació, hagi d’anar fora del país, tot i que li puguin pagar el taxi i l’allotjament. S’ha de poder avortar al lloc on vius i on tens el teu entorn familiar i social.
Tornant als compromisos inicials del partit, recordo que un d'ells era crear comitès locals a totes les parròquies. Quin és l’estat real d’aquest desplegament?
Exacte. Com que vam començar com a plataforma, al principi estàvem més centrats a Andorra la Vella, però un dels nostres objectius és precisament crear comitès locals a totes les parròquies, i en aquest sentit estem avançant de manera positiva. Ja hem iniciat converses per activar-los a la Massana, Encamp, Ordino i també aquí a Andorra la Vella, amb la voluntat de guanyar presència i demostrar que Somveïns no és un partit parroquial, sinó nacional.
S'han posat en contacte ja amb altres forces parroquials?
Justament passat Meritxell hi ha la previsió d’iniciar reunions amb altres partits polítics o forces parroquials més concretes, que no tenen un àmbit nacional com el nostre. L’objectiu és establir relacions i col·laboracions. Creiem que és primordial: a més del nostre comitè, si algun dia es vol tirar un projecte endavant, és important comptar amb aquestes forces que ja estan creades a les parròquies, tant per a ells com per a nosaltres.
De cara a les pròximes eleccions generals, ja hi ha una estratègia definida?
Encara queda temps. Les eleccions nacionals no són a tocar i, de fet, encara hi ha la possibilitat que s’avancin. Per això, no treballem amb una data fixa com a objectiu. Ara mateix estem centrats en la constitució dels comitès locals, en parlar amb altres forces parroquials, en acabar d’estructurar-nos i en créixer amb nous afiliats.
També estem preparant un primer acte de presentació pública. Ja tindrem temps, quan arribi el moment, de decidir com afrontem les eleccions. De moment, preferim continuar amb les reunions periòdiques i anar tractant els temes d’actualitat, mentre comencem a perfilar el que podria ser el nostre programa electoral.
De quants afiliats estem parlant ara mateix?
Encara estem en ple procés de captació. Hi ha persones interessades en afiliar-se i d’altres amb qui estem parlant perquè comparteixin els tres grans eixos que per a nosaltres són fonamentals. Ara mateix, però, és un moment de creació i no et puc donar xifres concretes.
Diu que encara queda temps, però aquestes reunions programades per a després de Meritxell em fan pensar que serviran, d'alguna manera, per veure si concorren sols o en coalició de cara a les generals.
Sí, evidentment. Aquestes trobades serviran per establir les estratègies en l'àmbit parroquial i valorar si anem conjuntament amb algunes d’aquestes forces o no. També permetran veure si hi ha la possibilitat d’integrar-nos en algun projecte conjunt o, simplement, de col·laborar puntualment. Tot això s’anirà concretant a mesura que avancin les reunions.
Pot ser també que estiguin interessats en presentar-se en coalició amb alguna força política ja més consolidada.
De moment estem centrats en el diàleg amb altres forces polítiques en l'àmbit parroquial i amb independents de diferents parròquies que no se senten representats per altres partits. Encara és prematur parlar de pactes d’un altre tipus. El que hi ha avui dia és una relació cordial. Un bon exemple és a Andorra la Vella, on hi ha tres forces polítiques i també independents, i es treballa de manera molt còmoda i amb un diàleg franc. És un exemple que mostra que es pot compartir un projecte i avançar amb un bon clima, i això no sempre és evident en política.
La darrera sobre aquest tema... si Somveïns decideix concórrer individualment, el candidat del partit serà Xavier Surana?
[riu] No estem encara en aquest punt. Ara mateix la meva activitat està centrada en la meva tasca com a conseller al Comú d’Andorra la Vella, i en qualsevol cas qui haurà de decidir qui encapçalarà la llista seran els afiliats de SomVeïns. Encara no hem arribat a aquest moment.
Com equilibra la seva tasca política com a conseller a la capital i president de Somveïns?
Doncs amb molt de diàleg. La veritat és que a la corporació es parla molt de tots els temes amb franquesa i dins les juntes de govern, i això fa que fins ara no hagi comportat cap problema. A Andorra la Vella no hi ha una dinàmica de partits polítics, en cap moment s’han presentat posicionaments perquè un partit o un altre marqui la línia a seguir. Tot es discuteix a la junta de govern i s’arriba a acords sense dificultats.
Abans d'acabar. Què li agradaria que, d’aquí a un any, es pogués dir que Somveïns ha aconseguit?
El que m’agradaria és que els veïns se sentissin realment representats. Que veiessin que no totes les forces polítiques són iguals i que hi ha partits que volen ser propers, que comparteixen les problemàtiques del dia a dia i que intenten aportar solucions.
