- El periodista català compareix divendres amb la seva segona novel·la Foto: TVC
NOVEL·LISTA. I periodista, exdirector del diari “Avui” i presentardor d'”Agora”. Demà a la tarda presenta “Homes d’honor” a la biblioteca d’Escaldes.
–Qualsevol semblança de la novel·la amb la realitat, ¿pura coincidència?
–Ho juro i ho prometo.
–A veure: «L’experiència de dirigir un diari havia estat poc plaent, havia descobert el podrimener d’interessos del director general, i el càrrec li havia durat unes sabates». ¿Parla el Santana, o vostè?
–El càrrec em va durar unes sabates, això sí; però vaig plegar de l’Avui perquè el que m’agrada és fer de periodista, no de gestor ni relacions públiques.
–Això de «podrimener», ¿va per l’Avui?
–Tothom que es dedica al periodisme coneix alguns dels podrimeners del mitjà on treballa.
–«La música, per als documentals. La realitat no té música; té sorolls». ¿És així de dur, o només s’ho fa?
–El Santana és així; jo sóc un paio tendre i amable. I un bon jefe.
–Diu la Tuzza: «Al llit trobava que els homes de 40 encara són molt agraïts. I els separats, encara més». ¿Una reivindicació personal?
–Quan passes dels 40, ai, has de justificar-te ni que sigui a través de la pròpia literatura.
–«A Tòquio els taxistes van americana i corbata». ¿Ho considera el súmmum d’un país civilitzat?
–El Japó és un país civilitatzadíssim, tot i costums tan exòtics com aquest de la prostitució auricular.
–¡¿Perdoni?! ¿Com es fa, això?
–Acariciant les orelles. I mira que hi ha coses per acariciar.
–Posem-hi noms: l’arqueòleg amb salacot que treu terra amb un pinzell de merda i «que s’ho fa durar tant com pot per la subvenció»… ¿El de Sota terra, potser?
–Espero que hi hagi a Catalunya més d’un arqueòleg amb salacot. I per mi, que s’ho facin durar tant com puguin.
–El Biel Setlletres, el presentador estrella que acapara convidats i que «per una mamada i una entrevista, fa el que sigui»… ¿Res a veure amb el senyor aquell d’Els matins, oi?
–Conec molts presentadors que per una entrevista farien el que fos;per l’altre, no ho sé.
–El Grup Blanco, aquest que quan et fa creu i ratlla «costa molt trobar feina al país»… ¿Cap similitud amb el que lidera un títol nobiliari?
–Jo vaig deixar l’Avui, que és del grup Godó, i continuo col·laborant amb El Mundo Deportivo. El grup Blanco pertany al regne de la ficció. A Catalunya, de grups multimèdia d’aquests n’hi ha alguns.
–I una de personal: ¿per què el Floïd continua tenint aquesta llufa de cosa tronada, plistocènica, quan ha modernitzat enormement la línia d’after shave?
–És un homenatge al meu avi, que feia una molt bona olor després d’afaitar-se, precisament perquè es posava Floïd. És una de les olors agradables de la meva vida.
–¿Ho ha heredat, vostè?
–No, perquè m’afaito poc, només quan he de sortir a l’Àgora.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
