PER IVÁN MOURE
Xavi Martínez va néixer a Terrassa fa 43 anys, però viu a Andorra des dels tres i l’afició pels castells li ve de quan va marxar a treballar uns anys a Tarragona, la terra de la seva dona, que com ell diu «és de família castellera».
–Donem per fet, doncs, que a Tarragona va formar part d’alguna colla?
–La de Xiquets del Serrallo. Allà hi vaig estar com set anys, fins que vaig tornar a Andorra.
–I es va trobar que aquí, de castells, res de res fins que va tres anys es van crear els Castellers d’Andorra. Va donar salts d’alegria?
–Vaig sentir rumors de que es crearia i em va alegrar molt. Tenia clar que si sortia endavant, m’hi faria membre. I en el moment que es va constituir, vaig portar als nens i ens vam apuntar tots. Encara recordo el primer assaig que vam fer, al Parc Central.
–L’any passat Juli Peña, per incompatibilitat va deixar de ser el cap de colla i centrar-se únicament en ser president. Es va oferir vostè a ocupar aquest càrrec o li van oferir?
–Diuen que el tort és el rei en el país dels cec… Algú havia de tirar del carro i de fet, ja estava a l’equip tècnic des que es va crear la colla i vaig passar de segon a Cap de colla. El salt no és molt gran. A Tarragona no havia fet res d’això i mai estas preparat, però al final el que cal són hores i paciència.
–Segon cap de colla, com si fos un equip esportiu. I també fan sessions de vídeo, oi?
–Doncs sí. Ara reviso videos, fotos, preparem els assajos i les diades… Hi ha molta feina al darrera. Som una entitat social i cultural, amb tics esportius.
–No tenir local propi és un hàndicap?
–Sí. Un local per assatjar en condicions facilita més la feina. Estem encantats a l’escola de Santa Coloma, però cal més sostre. Un parell de metres més aniria bé per fer la part de dalt del castell de set, que s’ha de fer sencera i no per blocs.
–Per què decideix el tres de set de la Sagrera?
–Portem tota la temporada treballant-lo. Arriba un moment que veus vé a l’assaig, que els pisos superiors aguanten el pom de dalt. Normalment preparem quatre o cinc castells i tirem els tres millors. I a la Sagrera era el moment del tres de set. Va sortir, així que podem dir que he complert l’objectiu a mitges, ja que aquesta temporada també volíem portar a plaça el quatre de set i no ha pogut ser.
–Llàstima que acabi ara l’any, ara que els Castellers d’Andorra estan en bona forma!
–No, què va. Això és normal; totes les temporades tenen progressió ascendent i al final es quan surt tot, però ara toca desconnectar, que la gent està cansada.
–Seguirà com a cap de colla al 2018?
–Si ells volen…
–Quins reptes o objectius li agradaria assolir la pròxima temporada?
–Descarregar el tres de set i seguir treballant amb el pilar a cinc, portar-lo a plaça i atacar el quatre de set.
