Xary Rodríguez és una exciclista professional, originària de Cadis, que viu a Andorra des de l’any 2013 amb el seu marit, Xavier Florencio Cabré, qui també és exciclista. La carrera professional de Rodríguez va ser precedida per altres esports com el bàsquet i el triatló, i des del 2002 fins al 2011 va representar a la Federació Espanyola de Ciclisme. Va competir en carreres (curses internacionals) com ara la Copa d’Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia o diferents campionats del món. Després de la creació del club ciclista social fa tres anys, ara és líder de l’equip de competició femenina ANDONA, el seu projecte somiat i que es va fer realitat amb el suport d’un gran patrocinador: Andbank, entre altres.
-Parli’ns del seu equip, ANDONA. Quant de temps fa que es va crear?
-ANDONA Club va néixer fa tres anys. Es va crear aquest club femení sense pensar en competir, ja que l’objectiu era la inclusió de la dona al ciclisme. Entre nosaltres hi havien moltes noies a qui els agradava dedicar-se al cicloturisme, i per això el gener de l’any passat vaig decidir convidar-les a emplenar un qüestionari. Va resultar que 25 de les noies volien participar en els cursos. Així, des de fa un any, som un club amb ambicions de competir i guanyar, creant-se Andona Racing. Soc la líder d’aquest projecte, però sense l’equip de la junta no hauria sigut possible. Jan Missé i Jaume Mas són els responsables de la preparació física i tècnica de les ciclistes. L’avaluació nutricional la dirigeix Laia Santuré, mentre que el seguiment psicològic és la responsabilitat d’Anna Verdague. Finalment, el suport logístic i l’assistència en carrera van a càrrec de Cathy Labouyrie.
-Només hi ha noies al club?
-Al club no excloem els homes! En total hi ha 300 persones, un 70% de noies i un 30% de nois. I a l’equip de competició, la noia més jove té 16 anys. L’edat mitjana és de 23-25 anys, però també tenim corredores de 30 anys. La mitjana de la gent del club és entre 35 i 45 anys.
-Així doncs, aquest any l’equip comença una vida professional activa. A quines competicions participarà l’equip ANDONA?
-Les nostres noies són molt fortes! Però no són professionals i mai han competit en ciclisme. D’aquesta manera, pel que fa al calendari per a aquest 2024, l’equip té previst que les ciclistes participin en diferents campionats d’Espanya de pista, a quatre copes d’Espanya i vuit copes catalanes. La competició és una manera de prendre motivació, però el ciclisme no és només estar en forma físicament, sinó també tenir molta capacitat d’adaptació i tècnica, saber no posar-se nerviosa, conduir la bicicleta dins d’un pilot… Ens agradaria lluitar perquè aquest projecte continuï, però hem de treballar molt per agafar experiència.
-Des d’aquest any el vostre patrocinador principal és Andbank. Què significa això?
-Aquest any és el primer any que tenim espònsors. Abans, per pagar totes les despeses del projecte competitiu, teníem des del club uns estalvis gràcies a l’aposta dels nostres patrocinadors. A més, van tenir una ajuda del Govern. Andbank és el nostre patrocinador gold des d’aquesta temporada per tres anys més. El nostre equip creix i som un projecte a escala nacional. La imatge del projecte és molt positiva. Andbank ens paga 20.000 euros dels 30.000 del pressupost general, un pressupost molt reduït que ens ajuda a engegar el projecte. Andbank ens agrada molt pel joc de paraules. Andona i Andbank, en aquest sentit, estan molt identificats. És important tenir en compte que el disseny de l’uniforme ha estat pensat per oferir la màxima visibilitat a Andbank i als nostres altres patrocinadors.
-Andorra és un país de ciclisme. Aquí s’entrenen i viuen els ciclistes més famosos. És veritat?
-Sí, això és cert, i no només homes, sinó també dones ciclistes professionals. Jo mateixa vaig venir a viure a Andorra pel meu marit, ell tenia aquí una casa. A poc a poc, he anat fent el meu camí al Principat. És curiós perquè vam venir a Andorra per ell i ens vam quedar per mi.
-Una pregunta que només és curiositat. Com va conèixer el seu marit?
-Ens vam conèixer en el context d’una competició, l’any 2007 al Mundial de ciclisme de carretera que es va celebrar a Stuttgart, però al començament no hi havia cap relació emocional. Un parell d’anys més tard, després d’una competició masculina de corredors a Cantàbria vaig conèixer els seus pares. Em va caure molt bé la seva mare. Després vam començar a comunicar-nos a través d’Internet, amb els amics… I bé, avui som una parella que fa 15 anys que estem junts. Ara ell és el director esportiu de l’equip professional Bahrain Victorious i ara mateix es troben competint a la Volta, a Catalunya. Abans era corredor, i després va passar a ser director de l’equip Katusha.
-Segons la seva opinió, quina és la qualitat de les infraestructures per fer ciclisme a Andorra? Què s’hauria de millorar?
-Trobem dificultat per poder fer el nostre esport durant tot l’any. El nostre esport és outdoor i a Andorra, un país de muntanya, a l’hivern les condicions meteorològiques no permeten entrenar bé. Si neva o plou és complicat: puges bé, però quan baixes fa massa fred. El que ens faltaria és un velòdrom de pista per poder entrenar-nos tot l’any. Andorra està posicionada com a territori ciclista i tenir un velòdrom cobert seria molt important i positiu per a la imatge del país, i poder donar l’opció de practicar ciclisme tot l’any.
-Podria dir algunes paraules sobre el ciclisme en general. Quina popularitat té el ciclisme a Europa avui dia? Com s’està desenvolupant aquest esport?
-El ciclisme ha crescut molt en els darrers anys i, en el cas del ciclisme femení professional, encara més. S’ha produït una evolució molt forta, igual que al futbol. Ara veiem noies que es poden dedicar i inspirar altres noies en un esport que abans es considerava un esport masculí.
-Quines són les carreteres més boniques d’Andorra i d’Espanya?
-Per a mi, aquí a Andorra la carretera que m’agrada més és la que va al Port de Cabús, un port de muntanya als Pirineus, a la frontera entre Andorra i Espanya, que connecta la parròquia de la Massana amb Alins. I si parlem d’Espanya, m’agrada molt el País Basc. Hi ha moltes carreteres secundàries sense cotxes. I després, la cultura és també molt important. Si vas amb bicicleta trobes molts ciclistes que s’entrenen per allà.
-Alguns consells pràctics: com s’entrenen les esportistes? Hi ha una dieta especial? Quants quilòmetres necessiten fer al dia sense sobrecarregar el cos per poder mantenir la forma física?
-El tema de la nutrició i la psicologia està creixent moltíssim. A la meva època no s’avaluava prou. Ara les esportistes no només fan quilòmetres, sinó que també saben cuidar-se en tots els aspectes. S’anomena entrenament invisible. Tots els esports de competició són exigents. El ciclisme exigeix tenir un pes adequat. No crec en les dietes restrictives, sinó en les nutritives.
