- La bloguera Kemper, vestida de carrer, posa a la plaça del poble. Foto: ÀLEX LARA
–Perdoni, però, ¿sempre vesteix així de… senzilleta?
–Sí. Avui m’he posat un ponxo amb serrells; uns shorts que he tallat jo mateixa, perquè en l’outfit sempre has d’intentar portar ni que sigui una peça pròpia, i…
–…Un moment: ¿ha dit outfit?
–Outfit, sí: el look, la forma com surts al carrer, inclosos els complements.
–¡Ahhh! Continuï, doncs, continuï.
–Les botes són unes Lita de Jeffrey Campbell, una mica extremades, ho reconec; el bolso, un Boston de Chanel; i les ulleres, de Prada.
–El ponxo, ¿també és de marca?
–No. Aquí està la gràcia; combinar un bolso de 3.000 euros amb peces de Zara, com el ponxo, i una samarreta bàsica que ni sé on vaig comprar.
–¿I els complements?
–L’anell és un Arty Ring d’Yves Saint Laurent; el rellotge, de Massimo Dutti; la bijuteria, de Mango.
–¿I si li diuen frívola?
–És un risc, però jo no vaig dient el que costa tot el que porto. D’altra banda, la roba que vesteixes és la teva primera carta de presentació; diu com ets abans que obris la boca. Val la pena dedicar-hi uns minuts al dia.
–¿Quant s’hi deixa al mes, en roba?
–Depèn: entre 3.000 i 4.000 euros.
–¿I com manté, aquest tren de vida?
–La família i l’home, que treballa…
–Diu que aquesta temporada es portarà l’snake print: ¡l’estampat de serp! ¿I qui ho ha decidit, això?
–Les grans marques –Vuittton, Prada, Dior, Chanel–, que després imiten totes les cases de prêt-à-porter.
–Confessi: fa cinc anys l’hauria descartat per kitsch, l’estampat de serp
–Possiblement. Però en moda mai no pots dir mai; es tracta d’experimentar, adaptar les tendències al teu estil. I atrevir-t’hi… ni que sigui en petites dosis, perquè l’snake print en colors, tan extrem, sí que no.
–L’elegància, ¿comença per les sabates?
–Absolutament. Requisit essencial: que estiguin netes. Puc saber com és una persona mirant-li les sabates.
–¿Què no hi pot faltar al vestidor d’una noia que vulgui anar (més o menys) a la moda?
–Aquest any arrasenles pells –jo en gasto només d’imitació, per una qüestió ètica– i torna l’onda sixties: barrets i pantalons acampanats
–¿Un consell per a un outfit de campionat?
–Hem de saber què ens afavoreix, i què no. A mi em van fatal el blau klein i el marró; si tens una mica de sobrepès, evita els pantalons pitillo; i si tens molt de maluc, tria’ls acampanats
–¿Vestim bé, a Andorra?
–Aquí es va al segur: arregladets, sí, però sense arriscar. Amb un vestidet negre i uns talons per no desentonar, ja n’hi ha prou. ¡si no es veuen ni barrets! Si pel carrer algú et crida l’atenció, el 99% de les vegades és un turista. Falta imaginació i risc.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
