- El director català, ahir als cines Modern d’Andorra la Vella. Foto: ORIOL LLAURADÓ
–Com a exvicepresident de l’Acadèmia espanyola: ¿qui té raó. la ministra Sinde o Álex de la Iglesia?
–Crec que l’Álex s’ha fotut en un jardí. I també que té dret a dir el que li sembla. Però, digue’m la veritat, ¿li interessa a algú, tot aquest safareig?
–Home…
–És que a mi no m’interessa gens. Només m’interessen les pel·lícules.
–Doncs parlem de pel·lícules: ¿se n’ha baixat alguna d’Internet? D’estranquis, volem dir.
–Mai de la vida. Ni ho penso fer mai.
–Tothom que vulgui veure una peli, que passi per taquilla.
–Exactament. El que no s’entén és que Europa no hagi resolt fa temps aquest problema. Ni que tot el pes del debat el portin uns frikis que es diuen internautes. La llibertat d’un acaba on comencen els drets de l’altre. No pot ser que a Espanya hi hagi 470 milions de descàrregues il·legals l’any.
–Vostè ho deu saber: ¿quants cretins hi ha a la política actual?
–M’imagino que els mateixos que hi ha en el món de l’arquitectura, de la medicina, del cine…
–I ara em dirà que del periodisme…
–I tant. Però és que de cretins el món n’està ple. Possiblement quan et lleves i et mires al mirall ja hi descobreixes el primer cretí del dia: tu mateix.
–Senyor conseller de l’SGAE: ¿per què té tan mala fama, la institució?
–Perquè no ha sabut explicar bé la feina estupenda que fa. Els autors vivim dels drets que generen les nostres obres, i l’SGAE és l’entitat que els gestiona. ¿On és el problema?
–Un país sense SGAE, com ara Andorra, ¿és el Salvatge Oest?
–M’imagino que els drets que generi el passi de Mil cretins m’arribaran a través de la mateixa SGAE o de l’equivalent francès.
–Doncs vagi imaginant, vagi…
–Cal tenir paciència. Però això s’ha de regular d’una vegada: ¿per què els creadors no podem viure de la nostra feina? Sisplau, que algú m’ho expliqui.
–S’ha mort John Barry. ¿Guardem una línia de silenci per l’autor de la banda sonora de Cotton Club?
–Sí, és clar, però fa dos anys que ens va faltar Maurice Jarre i ningú no en va parlar. Em sorprèn, aquesta memòria tan selectiva.
–La Creu de Sant Jordi que li van donar al 2007, ¿de què serveix, a part de l’esquela garantida a La Vanguardia?
–Crec que si la portes penjada i et creues un mosso d’esquadra, se t’ha de quadrar. Ho comprovaré el dia que em posin una multa.
–Se li resisteixen els Goya: 23 pel·lícules, cap estatueta. ¿Per què?
–Els catalans com pocs, i ells voten les seves coses.
–¿I qui són, ells?
–Els espanyols, és clar.
–¿Doblatge, o VO?
–El doblatge em sembla un acte contra natura.
–¿I per què dobla les seves pel·lícules al castellà?
–Per necessitats de mercat: TVE, bàsicament. Animals ferits va tenir 50.000 espectadors a sales de cine, i prop de 3 milions en els tres passis televisius. Però ja m’agradaria viure en un mercat on no calgués el doblatge, ja.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
