Blaumut és un grup que combina el folk-pop amb la música clàssica i la cançó d’autor. Després de 10 anys de trajectòria, continuen amb ganes de continuar componsant, cantant i vibrant amb el públic cada vegada que canten en directe. El pròxim 31 de juliol actuen a la Festa Major de Sant Julià de Lòria i des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb el violinista del grup, Vassil Lambrinov per a fer un repàs de la seva trajectòria i de les seves visites a Andorra, ja que cada vegada que venen per a ells és molt especial.
–D’on va sorgir el nom de ‘Blaumut’?
–El nom ve del nostre primer disc, El Turista, i clar al principi el nom és sovint l’últim que un tria. Una vegada vam començar a tenir cançons va sorgir la idea de cançons com ‘Esquimals’, ‘Islàndia’ que parla d’aquests paisatges de gel i de fred, que ara ens semblen bastant estranys amb aquestes calorades, però que dins del disc hi són. Aquesta blavor, aquest gel i alhora aquest silenci ens van inspirar per aquest nou ‘Blaumut’, que evidentment és un nom inventat.
–Com és el procés de composició dins del grup? És tot conjunt o composen lletra i melodia per separat i després ho ajunten?
–En principi els processos creatius els comença sempre el Xavi, el cantant i compositor del grup i és el que inicia tot amb les cançons. Ell fa una producció bastant avançada gravant veus, guitarres i amb l’ordinador grava sintetitzadors, efectes, etc. Quan el Xavi ens la presenta la maqueta ja està bastant avançada. El segon procés l’agafa l’Oriol, el violoncel·lista del grup, i és el que fa els arranjaments de corda que és una part important i que ens caracteritza també en la part sonora. Una vegada fets aquests dos processos ja ens ajuntem tots i anem, retoquem i tothom té coses a dir quant a producció i sonoritat. Però la base inicial sempre és del Xavi i sempre els les respectem tal com ens les presenta ell. El Xavi és el més crític amb les seves cançons i fa un bon filtre inicial per a fer la tria.
–El seu últim disc s’anomena ‘Olímpica i Primavera’. Quina relació tenen aquests dos conceptes per a vostès? Com va sorgir?
– Aquest títol és curiós perquè com et deia abans, els títols dels discos és una cosa que no vas pensant prèviament, dediquem més temps a escoltar les cançons, a arranjar-les, produir-les, gravar-les, treballar-les i el nom del disc es va quedar una mica com: ‘ja ens sortirà’. En aquest cas, el Xavi va dir ‘nois fem com pluja d’idees a veure quins conceptes us agraden’ i el Manu, el baixista del grup, va dir ‘Olímpica’, entre diferents paraules que van anar sorgint. ‘Primavera’ també es va dir en algun moment d’aquesta pluja d’idees. La història és que el Xavi, uns dies després va somiar que estava en una botiga de CDs perquè anava a mirar quins hi havia i de sobte va veure el nou disc de Blaumut amb el títol d’Olímpica i Primavera i quan es va despertar va dir ‘Ostres aquest títol l’he somiat’, ho va comentar al grup, a tots ens va fer el pes i així es va quedar. El subconscient, evidentment influeix per coses que vas vivint i va sortir això i a tots ens va semblar interessant i es va quedar així.
–El disc ‘0001’ es va publicar un mes abans de la pandèmia. Emocionalment, com van gestionar el fet de no poder fer gira i gaudir-lo?
–Va ser una experiència estranya com per totes les persones que hem viscut la pandèmia. Però clar, la gira del tercer disc va acabar al novembre del 2018 i per primera vegada, vam decidir fer una parada més llarga per tal que les idees pel nou disc tinguessin un aire més fresc. Vam fer una pausa d’un any i mig i a la tardor del 2019 vam començar a gravar el quart disc i la idea era que sortís a la primavera del 2020 i també comencéssim la gira. El disc va sortir, tot va anar molt bé, però un parell de setmanes abans de començar la gira va arribar la pandèmia i ens vam quedar una mica xafats perquè ja teníem tota la gira organitzada i gran part dels concerts confirmats, amb entrades venudes. Després d’un any i mig parats i de la inversió economica del disc, necessitàvem començar la gira per equilibrar tot això, va ser bastant surrealista. Vam tenir la sort que el disc va sortir un mes abans i com a mínim la gent el va poder gaudir. Evidentment, el que a nosaltres ens agrada és poder presentar-lo al públic i vibrar amb la gent, però en aquell moment allò era ciència-ficció. Vam tenir la sort que a partir del mes de juny ja es van poder començar a fer coses amb les mesures de seguretat. Per exemple, vam actuar al festival ‘Strenes’ de Girona a l’Auditori, vam fer dos concerts perquè pogués venir tothom. Al 2021 vam fer la presentació oficial i vam poder continuar fent els concerts.
–El pròxim 31 de juliol actuen a la Festa Major de Sant Julià de Lòria. En aquest concert tocaran cançons dels dos últims discs o serà un repàs dels millors èxits?
–Serà un repàs dels cinc discos que hem publicat fins ara i hem fet una tria dels grans èxits, tot això és molt relatiu, però hi ha quatre o cinc cançons que evidentment ens venen ràpid al cap com a grans èxits. Però, n’hi ha d’altres que la gent ens ha anat demanant i també vam fer una enquesta per xarxes preguntant quines cançons els agradaria que toquéssim. Hem hagut de fer una tria i l’he fet intentant que sigui la més equilibrada i evidentment hi ha les cançons que per a nosaltres són aquelles que més ens caracteritzen.
–Què se sent quan actuen en un altre país, però aquest els fa sentir com a casa?
–Home és un goig. A Andorra hem actuat varies vegades i sempre ens sentim com a casa, allà la gent vibra i el fet que compartim el mateix idioma fa molt, fa que la gent connecti de manera directa amb les cançons. Fa molta il·lusió anar a presentar les cançons fora de Catalunya i Andorra seria el lloc on més sovint ho hem fet i sempre amb resposta molt positiva per part del públic i dels mitjans que sempre ens heu tractat molt bé. Ens encanta actuar a Andorra perquè tenim molt bons records de totes les vegades que hem vingut.
–En algun concert els ha passat que el públic els ha demanat una cançó que no està al setlist i l’han acabat cantant? Tenen llibertat en decidir això?
–No és tan fàcil perquè evidentment cada concert quan fem un setlist el que busquem és un fil conductor i un ritme dins del concert, hi ha unes cançons que estan posades d’una manera concreta en un lloc concret. Alguna vegada en alguna ràdio que hem fet algun concert, a petició d’alguna persona que tenia il·lusió per escoltar una cançó sí que ho hem fet. Tenim 70 cançons aproximadament i que les tinguem totes preparades per a tocar és complicat i si algú et demana una cançó que fa temps que no la toques, és complicat fer-la. Ja intentem que sigui un concert equilibrat i que tothom surti content amb alguna cançó.
–Hi ha persones que els coneixen per les cançons de ‘Bicicletes’ i ‘Pa amb Oli i Sal’, dues cançons que van tenir molt èxit. Els tenen cert carinyo a aquests singles?
–Sí, perquè ‘Pa amb Oli i Sal’ va ser el primer single i ‘Bicicletes’ el segon amb aquell primer disc que vam treure al 2012-2013. Evidentment que ens continua fent il·lusió fer-la perquè són cançons que formen part de la vida de molta gent i porta més de 10 anys sonant. Són cançons que molta gent se les estima i nosaltres evidentment també perquè ens han obert moltes portes. Estem encantats que la gent ens les segueixi demanant.
–Els molesta el fet que certa gent només els relacioni amb aquestes dues cançons i inverteixi temps a escoltar-ne d’altres?
–No, la gent és lliure d’escoltar el que li vingui de gust i de fet, sovint gent que només ens coneix per aquestes cançons després en descobreix altres. Pot ser que les escolti a èpoques o que un cop en descobreix de noves, li agraden més aquestes últimes. No ens molesta gens, nosaltres al final som músics que fem cançons i la gent és lliure de triar el que més li ressona i estic segur que als concerts les persones descobreixen cançons que no coneixien. A part de la gira que estem fent en banda, un dels concerts és el de la Festa Major de Sant Julià de Lòria, hem tingut la sort de poder fer una col·laboració amb la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona on hem fet uns arranjaments especials, també de grans èxits, algunes coses variades de la gira. Per exemple, també fem una cançó instrumental del tercer disc, ‘El camí dels elefants’, que a nosaltres ens encanta i també dins de l’àlbum té una instrumentació molt gran i a causa d’això l’hem pogut fer poques vegades perquè és un single de mil colors i sonoritats i fer-la només nosaltres cinc no funcionaria. Ara en tenir l’orquestra l’hem pogut fer i molta gent ens ha explicat que els ha fascinat aquest tema, que els agrada i que moltes gràcies per haver-lo fet en directe. És una cançó que té una cosa per a nosaltres que ens fa especials.
–Fa uns mesos es va publicar una versió de ‘Pa amb Oli i Sal’ de la mà de ZETAK i Suu. Aquesta té un to més modern, però alhora manté la seva essència. Com va sorgir tot plegat?
–No, no és una col·laboració, és una versió que ha fet ZETAK i ha comptat amb la col·laboració de la Suu. A nosaltres la veritat és que ens encanta com ha quedat, és la mateixa cançó, però la sonoritat és molt diferent igual que l’ambient que es crea. Però ens ha fascinat el que ha aconseguit i el ressò que està tenint la cançó, que ens consta que ha sigut molt positiu. Això de què artistes diferents es puguin versionar mútuament és un concepte meravellós que jo crec que suma i que tant bo sorgeixi més sovint. Per a nosaltres ha estat un honor i una alegria que hagi escollit aquest tema i que estigui funcionant i que soni en directe. Diria que la versió és del ZETAK i li va proposar de col·laborar a la Suu, ella pel que sé està encantada. Nosaltres simplement hem estat espectadors externs d’aquest procés.
–Quina és la cançó més especial per a vostès? Si hagués de fer un Top 3, quin seria?
–Uff, és super difícil, però bueno triant una mica per diferents motivacions, la primera seria ‘Pa amb Oli i Sal’, va ser el nostre primer single i que ha sonat a tot arreu (Catalunya, fora de Catalunya, programes de televisió, de ràdio) li tenim un carinyo i especial i és una part important de la nostra història. Després, ‘El camí dels elefants’, que és un perfil totalment diferent de cançó, és instrumental que és una faceta del grup que sempre ens agrada cuidar molt, de fet a cada disc hi ha una cançó instrumental. I un tercer, ara seria ser injust amb qualsevol tria que faci, però una cançó que des que ens la va ensenyar el Xavi em va robar el cor, es una cançó que és diu ‘Demà’ del tercer disc. És un single que parla d’una mare que li explica al seu fill que totes les bombes que escolta fora són persones que fan explotar boles de paper i intenta treure dramatisme al que succeïx a fora. Ara mateix són aquestes perquè potser m’ho tornes a preguntar d’aquí a un any i la cosa canvia.
–Com veu l’actual panorama català?
–Home actual i no actual, jo crec que amb la quantitat d’habitants que té i l’idioma que es parla, és or pur tot el que es fa amb tants estils, varietat, qualitat, projecció, jo crec que som uns privilegiats per estar vivint en aquesta època en la qual es fa tanta música i tan bona a Catalunya. Malgrat totes les dificultats perquè no tot són flors i violes, perquè s’ha d’invertir molt de temps i diners per tal que aquests projectes tirin endavant, es moguin, avancin…i molta gent segurament es queda pel camí. Si he de fer una transició general és una terra que està traient molts artistes amb molta qualitat i que tenen la capacitat de connectar amb molta gent i que s’ha normalitzat el fet d’escoltar i cantar música en català.
–A l’hora de composar melodies amb el violí, segueix algun ritual o simplement es deixa portar?
–En concret amb Blaumut el tema de les cordes l’Oriol és l’encarregat de fer-ho. Jo m’adapto i pot ser que en algun moment faci alguna proposta, però en principi segueixo les seves instruccions i les seves partitures. Però si és a part, jo en la meva trajectòria personal, que també faig altres coses i que també composo, evidentment el violí és un instrument que he tocat tota la meva vida, des que tinc set anys. Jo no canto, sí que xiulo, com es pot veure a ‘Pa amb oli’, però qualsevol idea musical la manera més directa d’expressar-la és amb el violí. No tinc una rutina concreta, depèn del que estigui componsant o fent, pot ser que primer tingui unes harmonies que igual faig amb el piano i després gravi a sobre una melodia, o al revés, pot ser que et surti una melodia . Però, sí, no hi ha un procés dogmàtic que sigui sempre de la mateixa manera.
–La cançó ‘Vint-i-un botons’ té un missatge molt senzill, però quotidià, per tant, és fàcil que el públic empatitzi. Com va néixer aquesta cançó?
–Et puc explicar que una de les inspiracions, segurament la inspiració inicial per fer aquesta cançó, va ser un quadre que es diu The Singing Butler, de J. Vettriano, és un artista nord-americà que diria que encara està viu, i és un quadre que representa una platja, amb una parella vestida de manera molt elegant, ballant a la platja, mentre hi ha el majordom que està amb un paraigua i una criada al seu costat. Aquest quadre va ser la inspiració que el Xavi va fer servir per fer aquesta cançó, com si expliques aquell quadre. Evidentment, aquí tothom és lliure d’interpretar detalls, i és una cosa que al Xavi també li agrada. Amb ell no li agrada explicar les cançons, per això ja estan les lletres i ja està la música. Cadascú també es fa una mica la seva idea i treu la seva interpretació, així que és una mica reticent, pot explicarte d’on ha vingut la inspiració, però els detalls se’ls haurà de fer cadascú.
–Quins objectius tenen actualment com a grup?
–Ara mateix els més directes són aquesta gira en què estem immersos que ens fa molta il·lusió perquè estem reeditant cançons que fa anys que no fèiem, veure els llocs on la gent ens ve a veure i vibrar veient Blaumut. Estem concentrats asajant perquè tenim el format de banda, el d’orquestra i després tenim un tercer format més íntim on farem un format més diferent. Ara estem centrats a assajar i a fer els concerts el millor possible. El Xavi és una persona molt creativa i sempre que té opció ho dedica a crear cançons noves i a composar. La nostra idea és fer temes nous per a poder treure un nou disc.
–El format íntim seran concerts fets només pels cinc membres del grup i seran més propers al públic i sense tant instrument, no?
–Sí, serà exactament com ho has explicat. Serà tot d’una manera més crua, nua i amb una sonoritat sense passar per alts d’efectes i potser més espectaculars. Intentarem fer aquest format més pur on les cançons tindran la seva força, intensitat i veritat, però les intentarem presentar en recintes més petits i estarem més a prop del públic.
