Vanessa Mendoza Cortés (Andorra, 1980) és psicòloga especialista en violències i abusos sexuals vers les dones i la infància i presideix l’associació Stop Violències, que el dissabte 28 inaugura local. A més, practica i imparteix classes de Budo Taijutsu, una art marcial japonesa. Cortés parlarà demà sobre La súperdona: treballar dins i fora de casa a les dones ens emmalalteix. Detecta i actua a la Biblioteca Comunal d’Encamp, a les vuit del vespre. La xerrada, per a majors de 16 anys, finalitzarà amb una reflexió sobre com les dones poden viure el dia a dia amb una mica menys d’estrès. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Vostè és una de les responsables de l’associació Stop Violències. En què consisteix l’entitat?
–Sóc la presidenta de l’associació Stop Violències, una entitat que es dedica a dissenyar i implementar projectes de sensibilització, prevenció i intervenció en l’àmbit de les violències masclistes i a defensar els drets humans tant de dones com de nens i nenes.
–Stop Violències inaugura en breu el seu local.
–Sí, coincidint amb la setmana del Dia internacional contra la violència vers les dones (25 de novembre) inaugurem el centre social Caterina Yvona, el 28 de novembre a Andorra la Vella, concretament a l’avinguda Santa Coloma, 33.
–Quines activitats s’oferiran al local Caterina Yvona?
–Farem tot tipus d’activitats lúdiques a preus socials. També impulsarem iniciatives socials de prevenció i sensibilització social vers les violències masclistes.
–Vostè organitza tallers de defensa personal i de Budo Taijutsu.
–Els tallers de defensa personal són una eina d’empoderament personal, en què les dones aprenen a detectar i a actuar davant una possible situació de perill al carrer o a la vida quotidiana. Aquests tallers de defensa personal es fan des de l’art marcial Budo Taijutsu, que és una art marcial tradicional japonesa amb 900 anys de tradició. És l’art marcial de la distància i es practica des de l’autocontrol de les emocions i la valoració dels entorns naturals.
–El Budo Taijutsu és una art marcial que mai abans s’havia practicat a Andorra.
–Efectivament, a Andorra només ho ofereix Stop Violències. Jo en sóc tercer Dan, i el meu mestre es diu Fernando Aixa, és quinzè Dan i viu a Barcelona. Qui vulgui saber què fem en aquesta art marcial, organitzem un seminari el 28 i 29 de novembre al Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp (inscripcions a l’adreça stopviolencies@gmail.com).
–Quina és la seva afició preferida?
–Jugar amb les meves gosses i llegir.
–Què li agrada més d’Andorra?
–La capacitat adaptativa de la població andorrana.
–I el què menys?
–El fred!
–Quin és el seu racó favorit?
–És difícil decidir-me per un racó. M’agraden els llacs, i totes les rutes de muntanya del país.
–Recicla?
–Sí.
–Està d’acord en pagar IRPF?
–Estic d’acord sempre que beneficiï la ciutadania i és facin bons plans comunitaris.
–Li satisfà el model sanitari?
–Encara que hi ha bons professionals, tot és millorable.
–Comprar a Andorra, és barat?
–Algunes coses sí, i d’altres coses importants no, com el menjar i les cosetes de la vida quotidiana.
–Li interessa la política del país?
–Sí, tot és política: els drets, les lleis, la matèria curricular de les escoles… Dir que no m’interessa la política és com dir que no m’importen els meus drets i el que passi al meu voltant.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–No, sóc de la generació sense mòbil, encara m’agrada seure en un bar i veure qui arriba… Andorra és excepcional en aquest sentit.
–Què mira a la televisió?
–No miro la televisió. Tinc moltes coses a fer i en què pensar, i la televisió em treu un temps preciós per compartir i gaudir de la quotidianitat.
