Valentina Vacó va néixer a Caracas, Veneçuela, l’any 1994. Va estudiar Art i Disseny a Londres, a l’universitat Central Saint Martins. També ha estudiat Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), on va conèixer la seva parella, Àlex Rispal. Ell és andorrà i artista visual, i va estudiar Fotografia i Tècniques Antigues i Creació de la Imatge a l’IEFC. Ambdós han creat recentment la seva tercera exposició i subhasta artística, titulada Esperits de la Vall, inspirada en la natura i història del Principat. S’inaugurarà demà a la tarda a partir de les 18.00 hores, a la Fada Ignorant. Les 27 peces que formen la sèrie només es podran veure i comprar aquest dia.
–Què volen transmetre amb aquesta sèrie?
–Actualment vivim a Madrid i no tenim oportunitat de tenir molt contacte amb l’espai natural. És per això que quan vam venir a visitar Andorra em va fer molta impressió la relació que té la natura amb l’ésser humà i la manera en què conviu. I l’Àlex ho va redescobrir a través d’una persona que no és d’aquí. Per tant, a la sèrie buscàvem transmetre aquesta sensació, l’energia de l’espai natural.
–Uneixen fotografia i art…
–Jo em considero pintora, perquè és el mitjà principal al qual em dedico, però la fotografia és una de les tècniques que utilitza l’Àlex. Com que treballem junts a l’estudi, va sorgir la necessitat de combinar-les, i vam veure que hi havia una síntesi interessant en la nostra col·laboració. Aquesta sèrie de surrealisme contemporani que ara inaugurem incorpora la fotografia analògica amb intervencions en acrílic.
–L’exposició es titula Esperits de la Vall.
–L’enfocament dels esperits és una manera de traduir l’energia de la muntanya, del paratge natural. Volíem representar les sensacions que vam tenir a les valls, i vam usar l’energia vinculada a l’ànima de l’esperit i del que queda de tots els éssers que han passat per aquí.
–Quina relació tenen les cultures antigues, la màgia o les bruixes amb la seva sèrie?
–Quan vam estar a la muntanya fent les excursions, vam començar a indagar en la història de les valls d’Andorra i vam trobar molta informació sobre la bruixeria. De fet, els Pirineus i Catalunya van ser dels primers llocs on va començar la caça de bruixes, un esdeveniment terrible on van morir moltes dones per causes injustes. Alhora, molts contes folklòrics d’Andorra tenen relació amb temes del dimoni o les bruixes. Així doncs, a l’obra, molts personatges són els esperits de les dones acusades de bruixeria o dels animals del bosc.
–Quina diferència hi ha entre una exposició habitual i una subhasta?
–Normalment, quan anem a inauguracions solen ser una mica impersonals, perquè el públic posa l’atenció en el networking, i li falta enfocament a l’obra i a l’artista. Nosaltres realitzem una visita guiada, i oferim un descompte del 30% als assistents. Això fa que hi hagi un interès d’entendre de què va l’obra, com quedaria a casa seva o si s’entenen amb ella. Sento que aquest punt genera una sensació diferent, un altre tipus d’atenció.
