Conegut artísticament com a Uruk, l’Oriol Piera Font complementa el seu grau a la Universitat de Barcelona en Comunicació Audiovisual amb la seva afició per la música. De fet, és un dels components de Virium, una banda de black thrash metal barcelonina de la que forma part com a frontman. /Per Marisa da Costa
–Parli’ns de Virium?
–Virium pot definir-se com una banda de black thrash metal, però de forma més extensa diré que l’eix principal és el black metal. Partint d’aquesta base, ens podem moure en moltes direccions: des del thrash fins el hardcore, passant pel death metal. Tenim un estil que balla depenent de la cançó.
–N’és un dels components. Quin rol hi juga?
–Sóc el vocalista de la banda, el frontman.
–Qui composa el grup i on i quan va sorgir l’interès per crear-lo?
–Formem el grup l’Isaac Duran –Dagon V.– a la guitarra i un servidor a les veus. Estem buscant baixista i tenim un nou bateria; encara estem provant si encaixem a nivell musical i personal. Dagon V. va formar el grup el 2009, a Barcelona. L’objectiu ha estat des l’inici donar pas a totes les emocions i agressivitat que comporta el metal extrem i deixar que flueixin. Jo hi vaig entrar el 2013, aleshores conformada també per Hilnúr (a la bateria), poc després Carlos Rioja (Burgul) també s’uniria, encarregant-se de la guitarra rítmica. La nostra meta ja era l’LP. Buscàvem portar la banda a un nou nivell musical i de producció.
–Aquest LP va sortir fa uns mesos. Què caracteritza Mortui Resurgent?
–Mortui Resurgent es caracteritza per ser un àlbum de black metal amb detalls. M’explico: el disc està mesclat de forma que les distorsions no es mengen el so; tant la bateria com la guitarra tenen una gran quantitat de detalls i els volíem fer audibles. Suposo que això ens aparta de l’estil de so més típic del black.
–Qui va encarregar-se de la creació dels 9 temes que composen l’àlbum?
–Dagon V. s’encarrega de les guitarres, del baix i de l’estructura rítmica de la cançó (Hilnúr va aportar la seva tècnica i estil a aquestes estructures amb un molt bon resultat). Les lletres estan fetes a mitges entre Dagon i jo. Normalment ens posem d’acord en la temàtica que volem tractar o en les sensacions que ens transmet la cançó i cadascú aporta una part. Per finalitzar, jo m’encarrego d’ajustar la lletra a la cançó i donar-li els retocs necessaris.
–Quines temàtiques i estils caracteritzen Mortui Resurgent?
–Podríem dir que hi ha una temàtica diferent per cada cançó, però resumint tractem temes com la crítica social, la introspecció, llegendes i històries obscures (algunes inspirades en Lovecraft, per exemple) o directament fem un homenatge a alguna pel·lícula gore de sèrie B.
–Quina ha estat l’acollida per part del públic?
–Sabem que és un disc amb possibilitats que encara no s’han pogut explotar del tot, però el feedback ha estat molt positiu en general, ens demanen que l’editem en físic i ens pregunten quan tocarem en directe.
–Li agradaria actuar a Andorra?
–En tinc moltes ganes, la veritat. Ara per ara no podem fer directes, però a la que trobem una mica d’estabilitat a nivell de membres ens posarem en contacte amb sales o festivals com l’Encamp Rock. Esperem poder tocar en terres andorranes aviat.
–Quina és la propera fita de Virium?
–En aquests moments s’està rodant el que serà el nou videoclip del tema Hate, Vengeace. També tenim planejat fer-ne un per a Horror Grave, tot això es barreja amb les ganes boges de pujar als escenaris.
–I la seva, a nivell personal?
–La meva propera fita és fer avançar el meu altre grup, Helgen, amb què acabem de composar els primers temes. També m’han ofert posar la veu en el single del nou LP de Marahkain, i ara mateix estic assistint a classes per aprendre a cantar amb veu melòdica i així poder alternar-la amb el gutural.
–Algun nou projecte en ment?
–Tenim material per parar un tren. Ja estem treballant en les cançons del següent LP. La novetat serà que per primer cop enregistrarem una cançó en català, cosa que ja teníem pensada des de fa temps i que ha resultat ser un encert.
–Un referent?
–Té gracia la pregunta. Vaig començar a cantar en gutural escoltant Shin-Ken, de Persefone. Després vaig descobrir Nami i em va explotar el cap. Els meu artista preferit, però, és sens dubte Jari Mäenpää (Wintersun). Sóc un gran fan del metal nòrdic: Opeth, Enslaved, Mayhem o Insomnium m’han marcat molt. Recentment també m’he endinsat en l’escena espanyola i catalana i he descobert bandes de molt nivell que també s’han convertit en un referent.
