Fa un mes que va renovar el seu càrrec i que es va constituir el nou equip de la corporació. Assegura afrontar amb una il·lusió desfermada la seva segona legislatura i tenir, com sempre, la porta del seu despatx oberta a tothom. «Sóc cònsol major els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia», apunta amb orgull. Sap que té una responsabilitat i no mira el rellotge per aconseguir complir amb tot allò que s’ha marcat. «La ciutadania per sobre de tot», subratlla.
–Estrena una segona legislatura.
–Trini Marín: Encara li dono voltes al resultat del 13-D, per inesperat. Estic molt agraïda pel suport del ciutadania i, evidentment, molt orgullosa. Hem estat molt constants en la nostra feina aquests quatre anys i això s’ha de destacar. Els dos primers anys van ser complicats. Amb l’impacte econòmic es van haver de prendre decisions difícils, però vam saber equilibrar la despesa de funcionament. Sincerament m’he implicat molt en aquests quatre anys. El càrrec de cònsol major implica molta responsabilitat, però jo me l’he triplicat per voluntat pròpia i sempre estic a sobre de tot.
–A vostè li atorguen els dies de gràcia?
–T.M.: És diferent. Durant el primer mandat vaig tenir molts moments de solitud. Encara que tinguis un equip fabulós al voltant, que sempre et dóna suport i està amb tu, és inevitable sentir la solitud del polític i es passa malament. Saps que ets el capità d’un vaixell i que, si fas un mal gir, tot es pot ensorrar. Jo tenia molta por de fallar a la gent i aquesta sensació ara m’ha marxat.
–El més immediat és l’aprovació del pressupost.
–T.M.: Ens hem reunit ara els consellers per treballar el tema i està bastant enllestit. Ens hem de moure en un marc financer –la sostenibilitat financera i el tema de la regla d’or–, hem de projectar inversió a quatre anys i és una nova manera de fer. M’agradaria tenir-ho ja fet però, espero, que a mitjans de febrer sigui ja una realitat i es podrà aprovar.
–Quins eixos marcaran la legislatura.
–T.M.: Primer, Vivand. El concurs d’idees el volem presentar ja aquest any i, després, la construcció del pàrquing de l’Escalé. A més,la gestió diària del comú engloba moltes coses i és molt important: Fiter i Rossell, voravies, senyalització, neteja viaria… Som una parròquia gran i ens agrada estar al dia.
–Encara existeix un percentatge de gent que no vol Vivand.
–T.M.: Ho sé i ho respecto. Podríem anar a veure a aquest percentatge que no vol el carrer per a vianants i saber perquè no ho volen. Asseguro, per molt que diguin, que diàleg hi ha hagut sempre, des del primer moment. Sóc una persona molt oberta i parlo amb tothom. M’agrada donar la cara,tant si m’equivoco com si no. Les enquestes del CRES mostraven un 72% de suport i, de vegades, una imatge val més que mil paraules. Em sento orgullosa quan un cap de setmana em passejo per Vivand i veig els milers de persones. Prefereixo molt abans això, que els quatre o deu cotxes que passaven abans i que no es podien parar davant de la botiga. I no ho veig només per la parròquia, faig més mirada de país. Hem d’avançar i fer un carrer de vianants del segle XXI.
–Parlarà amb Andorra la Vella per seguir alguna estratègia conjunta?
–T.M.: No hem començat a parlar encara amb la Conxita. El mandat passat nosaltres ja vam parlar amb Andorra la Vella per explicar-los el projecte. A mi m’agradaria fer una continuació del carrer de vianants però, clar, això ja és una decisió d’ells i ho han de treballar. Estem oberts a explicar-los com s’ha fet i què s’ha fet. És lògic pensar que, com ara hi ha el mateix color polític, serà més fàcil arribar a una entesa, però és que abans no hem tingut malentesa. Simplement no van fer el pas per venir i cadascú gestiona la seva parròquia com pensa que és millor.
–L’aigua deixarà de ser, per fi, un maldecap?
–T.M.: Hem treballat aquests quatre anys per tirar endavant el pla especial i construir el dipòsit. Estaré preocupada fins que no s’acabi el dipòsit. Les obres avancen bé i es compliran els terminis. A més, Capesa ja treballa en l’ampliació de capital i nosaltres farem en el moment que sapiguem quina part aporten els nous accionistes i quina el comú. No es feina que es faci d’un dia per un altre. S’ha d’anar per parts, després d’aquest dipòsit, un cop resolt el tema de l’ampliació, s’anirà pel tercer i, a partir d’aquí, continuarem treballant amb els estudis de noves captacions, que la central de captació estigui correctament. Vaja, una ruta de treball que segur que Capesa ja ha posat fil a l’agulla.
–No hi ha representació de la minoria ni a Capesa ni a Semtee.
–T.M.: Aquest mandat, no. Vam pensar que, com ara són dos consellers de diferents formacions, entre ells s’ho haurien d’explicar i, al final, sincerament, vam prendre la decisió perquè en aquestes societats no vaig tenir el retorn que jo pensava que tindria encara que hi fos allà l’oposició. Per tant, he acabat posant gent de la meva confiança, tot i que seguirem amb la màxima transparència i se’ls explicarà tot.
–El tema de l’1% de la despesa va crear algun malentés.
–T.M.: No ho entenc. [Cèlia Vendrell] Durant la passada legislatura ha vist la transparència màxima amb la què s’ha treballat, el que s’ha fet amb el tancament trimestral del pressupost i que se’ls hi ha explicat, participen a la comissió de finances… Vull dir, que dubti si se li va explicar el perquè ho modificàvem no ho vaig entendre .
–Escaldes registra 14.239 habitants. Què fem amb el tema de les dades demogràfiques?
–T.M.: Sóc partidària de tenir un únic organisme que faci els controls. D’aquesta manera, es pot estalviar errades i duplicitat de números i cal arribar a tenir una xifra única i real. A Escaldes, el cens el tenim molt net i a principis del 2013 ja vam fer una neteja de 800 i escaig de persones.
–La redistribució salarial a Encamp ha portat cua. Què en pensa?
–T.M.: Entenc que cadascú pren les decissions que creu oportunes i tampoc tinc una opinió formada del que ha fet Jordi Torres. Jo ho vaig fer en el seu dia, al 2012, i em vaig equivocar. Vam rebaixar la partida en un 26%, el capítol de retribucions al càrrecs electes, nosaltres ens el vam pujar 300 euros i es van baixar el de tots els consellers. En definitiva, només vam equilibrar el que pensàvem que era just, tampoc vam passar a cobrar una bestiesa. Ens vam equivocar perquè no era el moment i ho vaig assumir rectificant als dos dies. Era un moment difícil, la ciutadania no ho va entendre i comparteixo que fos així. A veure, jo estic molt orgullosa de ser cònsol i estic a disposició de tothom. Exerceixo les 24 hores del dia, 365 dies a l’any i sempre m’he involucrat molt. Si la gent té mala impressió dels polítics jo estic disposada a que em facin una auditoria quan entro i quan surto. No tinc cap problema perquè treballo amb la màxima transparència.
–Hi hauria d’haver una regulació de les atribucions dels càrrecs polítics?.
–T.M.: Penso que seria important que Govern comencés a treballar en aquest tema. Tinc clar que tots els càrrecs electes haurien de tenir fixat el seu salari, i un sou just. No parlo de cònsols només, parlo de tots; comuns, Govern, Consell General i Sindicatura.
