Tresa Vergés és nedadora de la Federació Andorrana de Natació (FAN), i amb només 15 anys ja ha demostrat tenir un potencial i un caràcter especial per fer grans coses dins d’aquest esport. El Festival de la Joventut Europea (EYOF) de l’any passat va ser la seva primera posada en escena en l’àmbit internacional, i d’allà va sortir amb un rècord d’Andorra i algunes millors marques personals. Un any que podria suposar l’inici d’un nou talent a tenir en compte.
–Per què va escollir la natació i no un altre esport?
–Penso que és un esport molt complet i, a més, quan vaig començar buscava una disciplina que pogués realitzar en qualsevol època de l’any. A banda, la fluïdesa i la sensació d’estar a l’aigua no ho canvio per res. Per a mi té un significat difícil d’explicar.
–Què sent quan està competint?
–Sento que tot el treball que he fet fins al moment em sosté quan surto a fer alguna competició. És clar que també hi ha una mica de pressió, però al mateix temps és un sentiment com que és el meu lloc, on he d’estar. He provat molts altres esports, i cap m’ha transmès el que la natació.
–És molt jove, però l’any passat ja va representar el país per primera vegada. Com ho va portar i què va sentir?
–No m’esperava que em seleccionessin per participar als EYOF. Una vegada ho interioritzes, les paraules responsabilitat, compromís i treball cobren sentit. Sempre estaré molt agraïda perquè em donessin aquesta oportunitat, que m’ha ajudat molt.
–S’esperava realitzar l’extraordinari paper que va fer als EYOF?
–Sincerament, no (riu). Va sortir tot molt bé, però més enllà dels resultats, el que més em va sorprendre va ser la competitivitat i el nivell que veus allà. Estàs acostumada a competir amb la gent del país o de Catalunya, i quan surts a fora és un ambient completament diferent. Va ser una experiència que em va marcar molt, i el fet de poder representar el meu país… Estava molt contenta. Em va reforçar molt el pensament que he de seguir superant-me i donant-ho tot.
–Què és el que li motiva per continuar endavant?
–Tinc un grup de persones que m’envolta que és meravellós. Des dels entrenadors fins als amics i la família, i voldria donar-los les gràcies. En especial a la meva mare, que en tot moment, des que vaig començar, ha estat al meu costat i és tot un exemple.
–És un sacrifici important. Moltes hores a l’aigua, de constància… Com ho fa?
–En el meu cas penso molt en les recompenses que té. Entreno molt per després veure resultats i aconseguir objectius. Les pràctiques és on has de deixar-ho tot, perquè més tard, en les competicions, puguis gaudir de tot aquest esforç que has fet abans.
–En què somia avui dia?
–En participar en alguns Jocs dels Petits Estats, com Mònaco 2027, o disputar algun Europeu o Mundial en un futur.
Va batre el rècord d’Andorra de 15 anys en els 400 metres lliures als EYOF, a Eslovàquia.
